El capità Tárrega celebra els seus primers 50 partits

La història recent del València CF no es caracteritza precisament per les bones notícies, però, enmig de tota esta voràgine de devaluació esportiva i institucional, ha emergit la figura de César Tárrega, un futbolista de gran nivell esportiu i, sobretot, una figura representativa per a l’afició per una qüestió de valors i perquè és quasi una extensió de l’afició en el camp.

El defensor valencià, que en la seua infància va ocupar les graderies de l’emblemàtic estadi de Mestalla, va complir, l’última jornada, 50 partits amb la samarreta blanc-i-negra.

Des que el futbolista va debutar en 2021 contra l’Utrillas a les ordes de José Bordalás amb 19 anys, ha anat creixent fins a convertir-se en un dels capitans del València CF i peça imprescindible de l’equip. Ni tan sols partia com el central favorit de Paterna, però, amb treball i un estil defensiu aguerrit, el d’Alaquàs ha anat cremant etapes fins a portar eixe clàssic dorsal ‘5’ del club dels seus amors.

Va cremar totes les etapes

Per a arribar a ser un dels capitans, Tárrega primer va haver de convertir-se en el millor central del València Mestalla i ser considerat un jugador amb projecció d’elit. Això li va obrir les portes a poder gaudir d’una molt bona cessió en Segona Divisió. Va arribar a un equip capdavanter de la categoria com el Reial Valladolid, es va fer amb el lloc en temps rècord i va ser clau per a aconseguir l’ascens a Primera Divisió.

No hi havia dubte, a la seua tornada, Tárrega tenia lloc en la primera plantilla del València CF, després d’haver fet una “mili” molt necessària i que en les últimes temporades cada vegada s’estava fent menys en el club per la necessitat apressant de “forçar” l’ascens de jugadors del filial. Ja amb experiència, poc li va costar fer-se amb el lloc a les ordes de Rubén Baraja.

Malgrat la mala temporada de l’equip, el central valencià es va convertir possiblement en el millor futbolista de la temporada, un fix per als dos entrenadors, i amb eixe rendiment es va colar en la llista de la selecció sub-21 per a jugar un Europeu de la categoria com a central titular, un ascens meteòric en la seua carrera esportiva.

Renovat malgrat les ofertes

Va arribar l’estiu i el club es va asseure amb ell a tractar una renovació que s’havia guanyat en el camp. Fruit del seu gran nivell amb l’equip la temporada passada, en el mercat van aparéixer equips importants disposats a oferir una bona suma de diners i també d’oferir-li a Tárrega un contracte més alt.

El seu somni de jugar en el València va prevaldre i va acabar firmant la seua nova vinculació amb l’entitat de Mestalla fins a 2030, i va ser nomenat com un dels quatre capitans de la plantilla només un any després d’arribar a esta, tot un exemple de professionalitat i també de rendiment. Esta temporada, les coses no han començat gens bé per a l’equip. El club va vendre, a l’estiu, Cristhian Mosquera, la parella principal de Tárrega arrere, i també es va desfer de Yarek Gasiorowski. Juntament amb Mouctar Diakhaby, ha fet una parella més solvent, encara que amb alts i baixos, però ara, amb la lesió del guineà, s’enfronta al gran desafiament.

El central valencià farà parella amb un José Copete, que ha començat sembrant dubtes, els pròxims sis o set partits, per la qual cosa té al davant el repte de liderar l’equip des de darrere i d’ajudar l’andalús a trobar una versió molt millor que la que ha exhibit fins a la data.

Tárrega, que suma ja cinquanta partits com a valencianista, ha jugat esta campanya tots els minuts. Ha sigut titular en els huit partits i en cap moment ha sigut substituït. De fet, no ha tingut cap lesió en tota la seua jove carrera esportiva.

Suscríbete para seguir leyendo