La dana arrasa 460 comerços i un centenar d’empreses industrials

Quasi un any després que la catàstrofe del 29-O arrasara el territori valencià, “l’activitat econòmica en la zona zero de la dana s’ha recuperat de manera notòria. No obstant això, es troba encara minvada per la necessitat de més fons econòmics i mesures de prevenció davant d’inundacions que restablisquen la confiança de la societat civil”. Eixa és una de les conclusions que deixa l’informe “Balanç de la recuperació empresarial de la zona zero, després d’un any de la dana d’octubre de 2024”, presentat este dilluns per Cambra València en la seua seu, un document en el qual es reflectixen les conseqüències que la tragèdia va tindre per a l’ecosistema econòmic valencià.

Com ha explicat el president de l’entitat cameral, José Vicente Morata, el teixit empresarial ha demostrat la seua “resiliència”, apostant “per mantindre les plantilles i el negoci, moltes vegades amb fons propis”. En esta línia, l’àmbit industrial ho ha fet “de manera més clara, i, en el comerç, amb més dificultat. Hi ha hagut una clara capacitat de girar la truita, però és cert que fan falta ajudes de veritat, que siguen ràpides i efectives”, ha destacat.

Colp en la indústria

En concret, l’anàlisi duta a terme per l’entitat —basada en 1.345 comptatges d’activitats de comerç minorista, hostaleria i de servicis i altres 2.016 lligats a empreses industrials— destaca com este últim sector ha perdut aproximadament un centenar de firmes afectades per la dana —un 5,8 % del total— per la “falta de tresoreria per a afrontar la reactivació”, juntament amb altres circumstàncies com són “la disminució del fons de comerç i la falta de relleu generacional”. Cal no oblidar que, segons fonts camerals, aproximadament una de cada deu empreses d’esta activitat va poder patir “pèrdues superiors al mig milió d’euros” a causa de l’aigua, encara que —en valor mitjà— estos costos van rondar els 300.000 euros.

Així mateix, dotze mesos després, les empreses colpejades encara tenen pendents reparacions, especialment en els tancaments —de barandats al sòl, entre altres elements— o lligades a la maquinària. Eixe fet no impedix que bona part d’estes empreses haja aconseguit sobreposar-se gràcies especialment a una mescla de fons propis i els imports rebuts en indemnitzacions de les companyies asseguradores o les ajudes de les diferents administracions. A més, respecte a les peticions realitzades al Consorci de Compensació d’Assegurances, l’ens englobat dins del Ministeri d’Economia ha rebut 5.269 sol·licituds d’empreses industrials, el 71,5 % de les quals s’han atés i acabat, i el 15,6 % s’ha atés amb pagaments a compte.

Afectació al comerç

D’altra banda, respecte a l’impacte en els locals comercials, Cambra València explica que dels més de 2.300 negocis que es van veure damnificats per la catàstrofe, un 20 % —equivalent a 460 establiments enclavats en nuclis urbans de la zona zero— no ha alçat la persiana i un de cada deu està tancat temporalment per reformes. “L’impacte financer per a les micropimes i autònoms ha sigut sever, i ha posat en risc la continuïtat de molts negocis”, destaca el document de l’entitat cameral, que assenyala també com molts d’estos establiments —que de mitjana van estar fins a tres mesos sense poder treballar— van patir danys “greus o molt greus” eixe fatídic 29-O. O, cosa que és el mateix, que el cost econòmic mitjà per local va ser de 61.000 euros, encara que en un 10 % dels casos la factura va superar els 100.000 euros.

Per a recuperar-se, quatre de cada deu reconeixen que han demanat ajudes i les han cobrades, encara que “una proporció similar està pendent de rebre alguna de les ajudes sol·licitades a l’Administració pública”. Per la seua banda, només un de cada deu està actualment esperant el Consorci. No obstant això, malgrat el gran perjuí generat per l’aigua, la bona notícia la deixa l’evolució que està tenint la xifra de facturació en estos establiments. Quasi la mitat (un 47,2 %) afirma que ha recuperat el seu negoci previ i, fins i tot, un 9,7 % diu que té ara més activitat que fa un any.

Dos fronts principals

Més enllà de la situació actual, Cambra aposta per continuar actuant en dos fronts principals com són “l’agilitació financera i administrativa i la inversió en infraestructures i competitivitat”. De la mateixa manera, l’entitat insistix en la necessitat de “reforçar la demanda interna i el capital social mitjançant la implementació de mesures de suport al poder adquisitiu de les famílies afectades” i “la implementació ràpida del Pla Endavant” anunciat pel Consell l’estiu passat amb un import de 29.000 milions d’euros i 339 mesures vinculades a la reconstrucció.

Suscríbete para seguir leyendo