Premi Reina Sofia de Composició: “Si no fora per la banda del meu poble, no estaria ací”
Josep Planells Schiaffino (València, 1988) va guanyar el guardó per l’obra Metalepsi

La reina Sofia entrega el guardó al valencià Josep Planells Schiaffino, guanyador del XLII Premi Reina Sofia de Composició Musical / Mariscal
EFE
Josep Planells Schiaffino (València, 1988) és el guanyador del XLII Premi Reina Sofia de Composició Musical per Metalepsi, una obra delicada i de contrastos producte de la seua formació clàssica a Berlín i Cambridge, però que el seu autor arrela també a la seua experiència de xiquet en la banda de música local.
“Si no fora per la banda del meu poble, jo no estaria ací”, ha explicat el compositor i director d’orquestra, que ha treballat amb formacions com ara la Basel Sinfonietta, Ensemble Modern, Deutsche Radio Philharmonie o la Lucerne Festival Academy Orchestra.
L’obra de Planells, que confessa que és “molt ambiciós en l’excel·lència musical”, es va estrenar divendres en el Teatre Monumental de Madrid, interpretada per l’Orquestra Simfònica RTVE sota la direcció de Christoph König, en presència de la reina Sofia i del president de la Fundació Ferrer de Música, Sergi Ferrer-Salat.
Esta fundació concedix, des de fa quaranta anys, este premi per a fomentar la composició musical a Espanya, un guardó que hui dia és el més dotat econòmicament d’Europa, amb 100.000 euros que l’autor confessa que probablement dedicarà a donar l’entrada d’un pis.
Metalepsi pren el seu títol d’una figura retòrica que al·ludix a l’entrellaçament de diferents plans narratius, traslladada al llenguatge musical. A través de contrastos, interrupcions i silencis, l’obra genera un discurs ple de tensions, encreuaments i descobriments.
Primera obra amb 12 anys
“Des de molt, molt xicotet, sabia que era músic. Vaig compondre la meua primera obra tancada amb 12 anys, una marxa fúnebre per a la meua besàvia”, ha explicat Planells, que va créixer fascinat pels CD de música clàssica i òpera que el seu pare i el seu avi (italià) escoltaven quan conduïen un camió o un taxi.
A més de la banda de música Santa Cecília, els orígens musicals de Planells, que també és clarinetista, es troben en un centre integrat de música en el barri del Carme de València. “Era un projecte pilot, pioner a Espanya”, rememora.
Més tard arribarien uns estudis superiors en el Conservatori de València que el van acabar portant al Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín i a la Universitat de Cambridge, i, d’ací, a desenrotllar una carrera com a director i compositor en l’Orquestra Nacional d’Espanya, la WDR Sinfonieorchester Köln, l’Ensemble Modern de Frankfurt, la Lucerne Festival Academy Orchestra i la Deutsche Radio Philharmonie, entre altres institucions europees.
Amb este premi, atorgat el febrer de 2025 després de la decisió del jurat format per Mario Carro, Raquel García-Tomás, Fabià Santcovsky (guanyador de l’edició anterior) i Jesús Rueda, i presidit per Philippe Manoury, Planells va ser reconegut entre quasi 80 partitures presentades.
A més, com a part del premi, el compositor serà designat artista de la Xarxa de Músiques a Catalunya (JMCAT), amb l’encàrrec de dos obres de música de cambra per a diferents formacions. L’obra Metalepsi també passarà a formar part del repertori de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE), que la interpretarà en la seua gira 2025–2026.
Suscríbete para seguir leyendo
- Els professors valencians faran vaga el pròxim 20 de novembre
- Les víctimes mortals de la dana podrien pujar a 234
- Els escenaris de Mazón davant del seu moment més crític: pacte amb Feijóo, aforament i la incògnita Vox
- Mazón continuarà en actiu i presidirà demà el ple del Consell
- Alerta groga per precipitacions a València i Alacant
- “Ja no puc més” i les altres frases del comiat de Mazón
- Tempestes en el nord de la Comunitat Valenciana a partir d’esta matinada
- El Govern acusa Mazón de dimitir “tard i malament” i recalca un desemborsament de més de 8.000 milions d’euros