La poesia de Gonzalo Viñes inspirada en el “paradís” de Xàtiva

Dijous passat va tindre lloc la segona conferència del cicle organitzat per l’Ajuntament de Xàtiva i l’Associació d’Amics de la Costera, per a rendir tribut a les múltiples facetes intel·lectuals desenrotllades en la capital de la Costera pel sacerdot i humanista Gonzalo Viñes.

En esta ocasió, el ponent convidat va ser Antonio López Quiles, professor de la Universitat de València i doctor en història de la llengua en l’església valenciana, autor de diverses obres, com El càntich novell de Corella o Literatura i espiritualitat, entre moltes altres, el discurs del qual va estar dedicat a glossar l’obra poètica de Gonzalo Viñes.

Amb una obra intimista que va romandre en la memòria de la família, els seus poemes es divulgaven a través d’Obrero Setabense, setmanari del qual seria director, o de la participació en els certàmens literaris dels Jocs Florals. Va recordar Anna Martí, la seua neboda, que va ser un valencianista, amic de Carles Salvador, que va lluitar per la conversió del valencià en llengua de cultura seguint les Normes de Castelló de 1932, a on va defendre la llengua del Regne com una variant dialectal del català. Una poesia que sempre va declamar Anna en la seua infantesa, en record de Viñes, i que la seua família sempre va resguardar per a preservar-la de l’oblit, i que solien recopilar per a regalar a familiars i amics.

Humanista del segle XX

El professor López va definir Viñes com un humanista del segle XX, redactor d’una poesia vitalista sempre molt vinculada al pes històric de la ciutat de Xàtiva i a l’evocació dels seus paratges naturals, la qual cosa va ser determinant en la seua obra creativa. Una poesia bella, rítmica i amb un gran domini de la paraula. El conferenciant va evocar nombrosos exemples, com la primera estrofa del poema De la terreta, amb la qual va titular la seua ponència, “…per forts gegants que, desvetlats, guarnien el teu cercat”, amb el qual va aconseguir Viñes guanyar els Jocs Florals de 1934, i en el qual mesclava naturalesa amb elements de la cultura clàssica, o de la devoció cap a la Mare de Déu. En altres ocasions, dedicava els seus poemes a elements naturals de l’entorn xativí com en Parlament a les muntanyes o Cançó de les aigües.

Va desenrotllar una poesia inspirada en el paradís de Xàtiva, en opinió de l’autor, inspirada en els seus paisatges i topografia, entorns urbans, amb simbolisme religiós, a on la devoció del fet litúrgic s’integrava amb el fet quotidià, amb referències i pes del passat, en la qual utilitza un lèxic valencià normatiu, de mètrica cuidada i gust per la paraula culta que el convertixen en tot un esteta de la bellesa poètica.

Suscríbete para seguir leyendo