Enginyers avisen que la deterioració en les preses nacionals posa en risc la seguretat de la població
Els experts avisen de les carències que presenten estes estructures i posen com a exemple la presa de Forata, que podria haver empitjorat el desastre de la dana

Obres de reparació en la presa de Forata, molt afectada per la dana del 29-O / CHX
Mario González
En una jornada organitzada per l’Associació Camins, diversos enginyers han avisat que les preses públiques es troben en un estat que pot comprometre la seguretat de la població. Recalquen que reforçar la seguretat i el manteniment d’estes infraestructures és una “necessitat urgent”.
Algunes parts de l’ecosistema hidràulic del país no es troben en condicions òptimes que garantisquen tant el proveïment com la protecció per a la població davant de fenòmens catastròfics. Un exemple d’això és la dana del 29-O, fenomen en el qual alguna d’estes estructures va estar a la vora de col·lapsar i agreujar encara més els efectes del desastre natural.
Segons dades aportades per l’Associació Camins, de les 375 preses gestionades per les confederacions hidrogràfiques, un terç necessita reforços estructurals urgents. A més, més del 75 % no té un pla d’emergència implantat ni els sistemes d’avís o senyalització en cas de perill que els acompanyen.
Una fallada en la presa de Forata podria haver afectat més de 100 mil persones
La presa de Forata, situada a Yátova, va estar prop de col·lapsar el 29 d’octubre de 2024. Això hauria suposat una avinguda de grans dimensions que hauria afectat municipis com Turís, Montroi, el Real de Montroi, Carlet o Algemesí i que hauria perjudicat més de 110.000 habitants. Hui dia, este embassament no disposa d’un pla d’emergència, per la qual cosa hauria agafat tothom de sorpresa en el moment de l’hipotètic desbordament.

Obres i treballs en el pantà de Forata per a preparar-se davant dels temporals de tardor / José Manuel López
Jesús Contreras, vocal de la Junta Directiva de l’Associació Camins, assegura que este cas “simbolitza la vulnerabilitat del sistema”. No és un cas aïllat. Durant la jornada s’han mencionat diverses preses que presenten risc de trencament com El Tejo a Segòvia o les d’Arenós i Maria Cristina a Castelló.
La gestió madrilenya com a exemple
El CEO de Canal Isabel II, Mariano González, ha lloat la gestió madrilenya en este sentit. Afirma que les pluges han provocat nivells molt alts en els embassaments i que estos han funcionat “amb plena seguretat” gràcies a una “vigilància tècnica constant”.
L’associació valora que este problema és un assumpte d’estat i no una competència separada per sectors, la qual cosa genera descoordinació. Durant la jornada, també han aprofitat per a fer algunes propostes per a afavorir una solució al problema.
Les propostes plantejades
L’Associació Camins ha deixat clar que la creació d’un consell de seguretat de preses i la reinstauració del Servici de Vigilància de Preses seria una solució. A més, per a garantir el seu funcionament, al·lega que el finançament siga propi i que no “depenga dels cicles pressupostaris”, perquè “és un servici públic essencial”.
De la mateixa manera, insten a actualitzar la normativa i donar poders sancionadors a estes entitats. Tot això per a combatre la deterioració progressiva a la qual s’està veient sotmés el parc hidràulic nacional.
Suscríbete para seguir leyendo
- Mor Manuel María Llombart Bosch, primer director general de l'IVO
- Del ‘perro’ a la ‘granera’: el PSPV li pega la volta a les crítiques de Mompó a Morant
- El partit municipalista que impulsa Jorge Rodríguez reclama eleccions anticipades
- L’aeroport de València supera els 10 milions de viatgers
- Més de 3.700 aspirants es presenten per a cobrir 119 places convocades per l’empresa pública Vaersa
- Pérez Llorca reapareix en “mode president” després de ser triat per Feijóo
- El mur “artesanal” del jardí de Trini Simó pren forma
- Camps dona suport a un relleu de Mazón sense eleccions, però amb congrés del PPCV