Les onades de calor disparen l’ozó “roín” i empitjoren la qualitat de l’aire a la C. Valenciana

La qualitat de l’aire ha empitjorat significativament este 2025 a la Comunitat Valenciana per un augment en la contaminació d’ozó “roín”, la més alta registrada des de l’any 2019, per damunt dels estàndards recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a causa de les altes temperatures d’este estiu tòrrid. Cal recordar que l’ozó “roín”, unes partícules produïdes pels cotxes i vehicles, es dispara i s’activa amb l’alta radiació solar. Malgrat marcar màxims en l’últim lustre, els indicadors milloren en comparació amb la dècada anterior: són un 37 % inferiors als del període 2012-2019, segons l’informe “La contaminació per ozó en l’Estat espanyol en 2025”, publicat per Ecologistes en Acció i que arreplega les dades de 60 estacions en l’autonomia.

Àrees més contaminades

L’empitjorament de la qualitat de l’aire és generalitzat, ja que “en bona part de les estacions s’haurien sobrepassat totes les superacions admissibles durant tres anys”. Ha sigut més significatiu en les zones d’aglomeracions de les àrees metropolitanes d’Alacant i Elx, a on la mala qualitat de l’aire se situa un 334 % i un 95 %, respectivament, per damunt de l’objectiu legal marcat per l’OMS. També empitjora en les zones del Palància i Javalambre, del Túria, a Vilafranca, l’Alcora, Almassora, Benicàssim i Borriana, Cortes de Pallás, Orihuela i en el Bulevard Sud de l’Horta. En contraposició, l’ozó perd presència en la ciutat de Castelló, en el Cervol-els Ports i en el Segura-Vinalopó, amb una caiguda del 94, 82 i 79 %, respectivament, respecte a la mitjana del període 2012-2019.

Segons l’informe, les principals causes de l’empitjorament de la qualitat de l’aire són l’emissió dels òxids de nitrogen del trànsit motoritzat que circula per les quatre grans aglomeracions —València, Alacant, Castelló i Elx— i per les seues carreteres interurbanes; i l’emissió de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana. Entre estes, les que més aporten són la zona ceràmica de Castelló, les cimenteres d’Alacant i Sagunt, la refineria de Castelló i la fàbrica d’automòbils d’Almussafes. Els entorns rurals no es deslliuren de l’alta presència de l’“ozó roín”, perquè, com arreplega l’informe, “la contaminació generada en estos llocs s’estén per la resta del territori valencià i l’ozó acaba incidint negativament” en les comarques de l’interior.

Més de 1.200 morts a l’any

L’any 2022, la contaminació atmosfèrica va causar 1.200 defuncions atribuïbles a l’ozó “roín”, segons les estimacions de l’Agència Europea de Medi Ambient (Aema), la qual cosa suposaria una incidència de 23 morts per cada 100.000 habitants a la Comunitat Valenciana. En total, l’ozó està darrere del 2,4 % de les morts.

Estes se sumarien a les morts atribuïbles a la calor. Segons el sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III, n’hi ha hagut 433 només este estiu, 165 més que l’any anterior, que fan de l’estiu de 2025 el més mortífer de l’última dècada.

Sense pla autonòmic

L’informe destaca que la Generalitat no ha aprovat encara cap pla de millora de la qualitat de l’aire per a la protecció de la salut i la vegetació en tota la Comunitat Valenciana; sí que n’hi ha un per a la zona de Xúquer-Cabriol i per a l’aglomeració de Castelló. Ecologistes en Acció recorda que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va condemnar, en 2023, la Generalitat “a elaborar i aprovar sense dilacions els plans per a les zones i aglomeracions afectades per superacions dels valors objectiu per a l’ozó”, una sentència que donava un termini de huit mesos per a la redacció d’un esborrany. Este es va elaborar i es va exposar a consulta pública, però està pendent d’aprovar-se. No obstant això, l’entitat critica que les “mesures previstes són massa generals, sense detall, calendari d’aplicació, ni pressupost associat”.

Suscríbete para seguir leyendo