Quasi 60.000 valencians homologuen el seu títol de C1 en un any

Quasi 60.000 valencians han homologat el seu títol de C1 en un any, i 23.000 més han fet el mateix amb el nivell B2. Són dades de la Conselleria d’Educació, un any després d’entrar en vigor la mesura per la qual es permet a les persones que van acabar Batxillerat després de 2009 homologar el seu nivell de valencià en funció de la nota en l’assignatura. Si van aprovar, poden homologar el B2, i si van traure més d’un 7, un C1.

La mesura equipara la C. Valenciana a la resta de comunitats autònomes, a on també hi ha mecanismes d’homologació similars per a reconéixer el nivell de coneixement de llengües cooficials de l’alumnat que ha estudiat en eixa llengua durant tota la seua etapa formativa.

L’assignatura pendent de la mesura, de moment, és la difusió, ja que el Consell va preparar més de 330.000 certificats de valencià després d’analitzar les dades de Conselleria d’Educació: únicament calia demanar-ho, i, així, s’agilitzaven al màxim els tràmits. En total eren 168.000 títols de C1 i 169.000 de B2. Això vol dir que encara hi ha més de 100.000 persones que poden demanar el C1 i unes 140.000 que poden demanar el B2.

Coneixements adquirits

La mesura, malgrat ser criticada per PSPV i Compromís, va estar a punt de ser aprovada pel Govern del Botànic, però el canvi electoral va frustrar els plans. La causa és que la Inspecció General de Servicis de la Generalitat feia anys que recriminava que tan sols s’homologara el valencià fins al nivell B1.

Després de la mesura, la Inspecció es mostrava satisfeta amb el resultat i assegurava que “valora molt positivament el canvi de model ja iniciat i com a única recomanació es proposa que, una vegada implantat, es done la major difusió possible entre l’alumnat, per tal que puguen obtindre i gaudir del certificat el màxim nombre de beneficiaris possibles”.

Crítiques a la mesura

Ni PSPV ni Compromís s’han mostrat en contra que hi haja una homologació dels títols de valencià, però sí que han criticat la manera de fer-ho de la Conselleria d’Educació dirigida per José Antonio Rovira.

José Luis Lorenz, del PSPV, critica que este sistema no compta amb totes les garanties, ja que, després de la llei de llibertat educativa, l’alumnat de zones castellanoparlants podrà estudiar només una assignatura en valencià. “Abans, amb el sistema del Botànic, havies d’estudiar com a mínim un 25 % de valencià, que eren diverses assignatures, no només la de Valencià, amb la qual cosa el teu nivell de llengua anava més enllà. Ara, pots homologar un nivell C1 de valencià estudiant només una assignatura i traient un 7”, critica Lorenz.

Per a fer-ho més comprensible, el PSPV ho compara amb altres idiomes. “Li donaries el C1 d’anglés a un alumne només per haver estudiat eixa assignatura en classe? Nosaltres creiem que no, perquè, evidentment, no té el nivell. El mateix ocorre amb el valencià”, conta.

Per la seua banda, Gerard Fullana, de Compromís, critica que la mesura té poques “garanties pedagògiques”, ja que, segons el cas, els criteris canvien i no són els mateixos per a tots. “La concertada té criteris distints i evidentment la privada, i pensem que això és injust”, explica.

La proposta del partit valencianista és una homologació “també àgil, però que consistisca en un examen que es puga fer en els centres i siga igual per a tot l’alumnat”. En el que sí que coincidixen els dos partits és en el fet que la mesura “desprestigia la llengua i abaixa el nivell” del valencià.

Blindatge dels exàmens en les dos llengües

Una altra de les mesures en la llei de llibertat educativa és el blindatge legal perquè l’alumnat puga fer els exàmens en la llengua que vulga, independentment de l’idioma en el qual es done l’assignatura, lògicament en les assignatures no lingüístiques. A més d’això, la Conselleria també garantirà que les famílies puguen dirigir-se als seus centres en qualsevol de les dos llengües cooficials, com marca la llei.

Suscríbete para seguir leyendo