Pot haver-hi un efecte Guardiola sobre Mazón i la Comunitat Valenciana?

Extremadura celebrarà eleccions el pròxim 21 de desembre. La seua presidenta, María Guardiola (PP), ho ha justificat per la impossibilitat de tirar avant un projecte de pressupostos amb el soci en la primera part de la legislatura, Vox. Serà un examen observat amb lupa en les autonomies a on el PP governa sense majoria absoluta. I també a Castella i Lleó i Andalusia, que han de celebrar les seues eleccions ordinàries en el primer semestre de 2026.

La Comunitat Valenciana és un d’eixos territoris a on el PP presidix en minoria. No obstant això, durant tota la legislatura s’ha mogut amb coordenades pròpies i diferents de les que han marcat el rumb a Extremadura, Castella i Lleó, Aragó o Balears. Va ser la primera autonomia a pactar amb Vox després de les eleccions de 2023 i les relacions entre socis han gaudit d’una fluïdesa que ha superat tots els obstacles. L’eixida de la formació radical del govern autonòmic el juliol de 2024 no va suposar ni tan sols alteracions en eixa sintonia. Esta es va consolidar després amb la firma, el mes de març d’enguany (ja després de la riuada), d’un acord per als pressupostos de 2025.

Eixa és la diferència substancial a la Comunitat Valenciana i la que situa Carlos Mazón en un grup de barons del PP diferent dels Azcón, Mañueco, Guardiola i Prohens. Representa una excepció entre les comunitats a on els populars governen en minoria per la seua estabilitat.

Això no obstant, l’aniversari de la dana està elevant la tensió en el PP sobre Mazón. Torna a estar en l’ull de l’huracà, assenyalat per la seua absència en la gestió de la gran emergència, els seus canvis de versió, els punts foscos que encara queden sobre els seus moviments. El focus de la investigació judicial apunta cada vegada més sobre ell. Les últimes revelacions són observades també des de la seu central del PP, a on continua sorprenent l’aparició de notícies sobre les hores crítiques.

L’avançament electoral podria ser una eixida. Però esta opció és una potestat exclusiva del president de la Generalitat. I Mazón, i els seus, els més pròxims, estan en l’estratègia de la resistència.

Nova etapa a partir del 5

L’aniversari de la riuada és moment delicat en esta tàctica de supervivència, però la confiança del baró popular i el seu equip del Palau és poder marcar l’inici d’una etapa diferent amb la remodelació del Consell que es va afanyar a anunciar amb eixe fi: mostrar que té un projecte al marge de l’aniversari i el funeral d’estat.

En el seu entorn assumixen que són les hores més complicades, i que s’allargaran amb la declaració de Maribel Vilaplana davant de la jutgessa, prevista per al dia 3 de novembre. Dos dies després, Mazón té marcada la data de l’última crisi del Consell. És la fita que els seus esperen assolir, amb l’esperança de poder obrir una fase nova. L’estratègia partix d’una premissa: Mazón no ha descartat ser candidat en 2027, encara que Feijóo tindrà alguna cosa a dir sobre això.

Un altre element que complica l’opció de l’avançament a la Comunitat Valenciana: qui és, hui dia, el candidat del PP?

Este és un altre element que complica l’opció de l’avançament a la Comunitat Valenciana. Qui és, hui dia, el candidat del PP? Mazón no solta eixa possibilitat i Génova no mou fitxa. La conseqüència és un bloqueig total. I, d’esta manera, l’aparició de possibles candidatures, que sempre serien a la contra dels interessos actuals del president del PPCV, no passa de moviments entre les ombres.

Tornant al principi, pot haver-hi un efecte Guardiola a la Comunitat Valenciana? Potser la pregunta més ajustada per al cas valencià és si Carlos Mazón pot superar la prova de l’aniversari de la riuada que va deixar 229 víctimes mortals.

Suscríbete para seguir leyendo