L’últim vídeo d’Eli, encara desapareguda en el Poio, un any després de la dana

Un any just després de la catàstrofe humana originada per la dana del 29-O sobre València, dos persones continuen desaparegudes, Elisabet Gil Martínez, Eli, de 38 anys, morta en la barrancada del Poio a l’altura de Quart de Poblet després de ser engolida a Cheste, i Francisco Ruiz Martínez, Paco, de 64, engolit per la riuada del Magre a Montserrat.

Eli ha deixat dos testimoniatges gràfics, dos vídeos gravats amb el seu mòbil, que parlen de l’angoixa que van viure les més de 220 persones que van morir eixe dia arrossegades pel tsunami d’aigua i llot que ho va devastar tot. Mare d’un xic de 19 anys i d’una xiqueta de 5 anys, Eli va desaparéixer a Cheste, a on vivia, quan anava amb la seua mare, Elvira Martínez Alfaro, de 64 anys i també morta en la catàstrofe, a l’hotel La Carreta, en l’A3.

No havien d’estar allí, ni tampoc a eixa hora

Les dos eren cambreres d’eixe establiment, i, malgrat ser família, residir a Cheste i saber que Eli no tenia cotxe ni carnet, el seu cap no volia posar-les en el mateix torn, la qual cosa obligava la mare a anar i vindre constantment perquè la seua filla poguera acudir a l’hotel. Eixe 29 d’octubre, Elvira havia estat en el torn de matí i a Eli ni tan sols li tocava treballar, però el company que tenia torn de vesprada va fallar i el cap li va demanar a Elisabet que el cobrira.

Precisament perquè va ser una petició sobrevinguda, en lloc d’entrar a les quatre, l’horari habitual d’inici de la jornada laboral vespertina, li va concedir que començara a les cinc de la vesprada, per a donar-li temps a Elvira a concloure el seu torn, anar a buscar la seua filla i portar-la a la Carreta. I això va suposar la tomba per a les dos. Una hora abans, res hauria succeït.

“El cotxe de davant es va salvar”

El cotxe d’Elvira, un Ford Focus negre, va quedar retingut a l’eixida de Cheste, com els de tants altres conductors. “El que anava just davant d’ella, es va salvar, va tindre temps a passar. El de la meua germana va ser el primer que va arrossegar la barrancada”, relata amb una enteresa quasi inhumana Ernesto Martínez, germà d’Elvira i tio d’Eli, l’home que fa un any que lluita per a trobar la segona i que no ha faltat a una sola manifestació o concentració demanant responsabilitats per la “gestió inexistent” del Govern valencià amb el seu líder, Carlos Mazón, al capdavant.

Eli va gravar dos vídeos. Un, en una rotonda de la carretera CV-3845 de Cheste a Loriguilla, per la qual tants automobilistes van intentar, aquella vesprada, arribar en va a l’A-3, en paral·lel a un barranc, el del Poio, totalment desbocat a eixes hores. Es veu l’embossament, els cotxes i camions parats i elles intentant esquivar la situació perquè Eli poguera arribar al treball.

13 segons d’angoixa infinita

El segon, i últim, amb el cotxe ja dins del barranc, convertit en un autèntic riu de dimensions amazòniques. Són només 13 segons, però l’angoixa infinita en la seua veu, en contrast amb la determinació de la de la seua mare, que continua lluitant per buscar una eixida malgrat la situació, i la imatge del cotxe inundat quasi fins als genolls de les dos ho diuen tot.

Este vídeo és un dels elements que la Guàrdia Civil ha utilitzat des de fa un any per a localitzar Eli, que continua desapareguda, segurament sepultada en algun camp a la vora del Poio, en el seu marge dret, a on van aparéixer els altres sis morts en eixe punt, entre ells, la seua mare Elvira, trobada dies més tard de les inundacions. També el Focus negre, convertit en una massa de ferralla retorçada.

Elisabet va gravar eixos dos vídeos per a enviar-li’ls al seu cap, juntament amb diversos àudios, en els quals l’informava que no anaven a poder arribar a temps. Eixe dia, ni ella ni la seua mare havien d’estar allí, ni tampoc a eixa hora. Ella ni tan sols havia d’haver treballat.

Suscríbete para seguir leyendo