El Parc Natural de la Serra Calderona es consolida com a espai d’investigació científica i conservació ambiental
Té 18.019 hectàrees i, des de fa una dècada, acull trobades per a presentar estudis científics promoguts des d’universitats i centres d’investigació

El Parc Natural de la Serra Calderona / Levante-EMV
El Parc Natural de la Serra Calderona ha celebrat, este cap de setmana, en l’ajuntament d’Altura, la V Jornada Tècnica de Divulgació d’Estudis Científics, “una trobada que reivindica més d’una dècada d’investigacions científiques i de conservació ambiental en este espai protegit”, segons ha destacat el director general del Medi Natural i Animal, Luis Gomis, durant la presentació de l’acte.
Declarat parc natural en 2001 pels seus valors ecològics, paisatgístics i etnològics, la serra Calderona, amb una superfície de 18.019 hectàrees, constituïx un dels enclavaments més emblemàtics del territori valencià. Entre les conques dels rius Palància i Carraixet, la seua diversitat de formacions geològiques i de vegetació ha permés el desenrotllament d’una flora i fauna de gran interés, a on destaquen espècies en perill d’extinció com l’estepa de Cartagena o l’àguila perdiguera, així com la presència de fins a 15 espècies de ratpenats i amfibis en procés de recuperació, com l’ofegabous.
Estudis sobre la fauna
Durant la jornada s’han presentat els últims estudis impulsats des d’universitats i centres d’investigació. Així, els tècnics del Servici de Caça i Pesca de la Generalitat han mostrat l’evolució de les poblacions de senglar en la muntanya de Portaceli, mentres que investigadors de la Universitat de Barcelona han aprofundit en la fauna d’aranyes de les suredes. Per la seua banda, el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) ha analitzat la relació entre espècies vegetals nodrisses i facilitades, i la Universitat Politècnica de València ha explicat nous mètodes participatius per a una gestió forestal adaptativa.
Luis Gomis subratlla que estes investigacions “se sumen a una llarga trajectòria d’estudis iniciada fa més d’una dècada”, en el marc de les jornades científiques del parc. Des del seguiment de ratpenats amenaçats i la fauna subterrània fins a projectes sobre biomassa, micologia, art rupestre, patrimoni geològic, hàbitats, amfibis o territori iber, els treballs desenrotllats han comptat amb la col·laboració d’universitats, institucions científiques i entitats locals, “fet que ha consolidat una xarxa de coneixement aplicada a la gestió sostenible de l’entorn”, indica el director general.
Pla d’ordenació de recursos naturals
La serra Calderona, a més de ser un espai d’alt valor natural, manté una estreta vinculació amb les poblacions que l’habiten. La seua proximitat a les àrees metropolitanes de València, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria i l’Alt Palància suposa una demanda creixent d’ús públic i activitats recreatives, sense oblidar que en el seu àmbit es desenrotllen activitats agrícoles, educatives i empresarials.
En este sentit, Gomis recorda que l’aprovació del Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) i del Pla rector d’ús i gestió (PRUG) “ha permés orientar la gestió del parc cap a un model basat en el coneixement científic i en la compatibilitat entre conservació i desenrotllament local”. Precisament, un dels objectius fonamentals del PRUG és promoure i facilitar la investigació científica sobre els valors naturals, culturals i socioeconòmics de la serra Calderona, com la celebració d’esta quinta jornada tècnica.
Suscríbete para seguir leyendo
- Els professors valencians faran vaga el pròxim 20 de novembre
- Les víctimes mortals de la dana podrien pujar a 234
- Els escenaris de Mazón davant del seu moment més crític: pacte amb Feijóo, aforament i la incògnita Vox
- Mazón continuarà en actiu i presidirà demà el ple del Consell
- Alerta groga per precipitacions a València i Alacant
- “Ja no puc més” i les altres frases del comiat de Mazón
- Tempestes en el nord de la Comunitat Valenciana a partir d’esta matinada
- El Govern acusa Mazón de dimitir “tard i malament” i recalca un desemborsament de més de 8.000 milions d’euros