De la gèlida trobada entre Mazón i Sánchez a la invisibilitat de Feijóo

El funeral d’estat va deixar moltes imatges que bé podrien ser el resum d’un any de desacords entre el Govern i la Generalitat. Correcció, això sí, però fredor. Sobretot en el moment en què Pedro Sánchez i Carlos Mazón es van trobar en l’esplanada del Museu de les Ciències. Encaixada sense creuar una paraula a l’espera que arribaren els reis. Una altra ocasió perduda de reconduir els ponts trencats entre els dos líders des de fa un any. Tampoc va haver-hi acostament amb la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, amb qui Mazón ha mantingut una dura refrega dialèctica en els últims mesos.

En un extrem, l’alcaldessa de València, María José Catalá, i Bernabé van mantindre una xicoteta conversa. Els acompanyaven la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, amb qui més va conversar Mazón; el president del Senat, el popular Pedro Rollán, així com la presidenta del Congrés, la socialista Francina Armengol. Un dels instants que va deixar la prèvia de l’acte va ser la salutació de Mazón, que va desfer el camí per a escoltar l’expresident Francisco Camps. Un intercanvi de paraules que no van transcendir, encara que a ningú se li escapa la incomoditat que degué sentir l’actual cap del Consell, perquè Camps no s’ha cansat d’expressar obertament en els últims mesos la seua intenció d’assaltar la presidència del partit.

Mazón tampoc va rebre el suport explícit d’Alberto Núñez Feijóo, que a penes va deixar rastre de la seua estada en el funeral. Les càmeres no van captar cap salutació entre el baró valencià i el seu cap de files, que dimarts el va instar a “respondre totes les preguntes” sobre la seua gestió de la dana, després que transcendira un nou canvi de versió de Mazón. Encara que la majoria de crits van ser per al president de la Generalitat, Sánchez tampoc es va deslliurar dels improperis. La pluja, que va fer acte d’aparició quan finalitzava l’acte, va fer que els manifestants que esperaven fora des de primeres hores de la vesprada, acabaren abandonant.

Suscríbete para seguir leyendo