Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Les protestes contra Mazón marquen el funeral d’estat

Els familiars de les víctimes reben i acomiaden el president de la Generalitat al crit d’“assassí” i “covard”

Els reis oferixen la seua estima i solidaritat a les famílies

Mazón, al costat d’una directora general del seu Consell, en el funeral d’estat

Mazón, al costat d’una directora general del seu Consell, en el funeral d’estat / Germán Caballero

Mateo L. Belarte

Mateo L. Belarte

València

Un any després de la dana del 29 d’octubre, el funeral d’estat celebrat a València va mostrar l’enorme dolor en les famílies de les víctimes i també la ràbia, a penes continguda, amb crits en diversos moments de la vesprada contra Carlos Mazón.

La presència del president de la Generalitat en l’homenatge pels 237 morts de la dana del 29 d’octubre de l’any passat, 229 d’elles a la Comunitat Valenciana, va crispar —com s’esperava— l’emotiu acte celebrat ahir en el Museu de les Ciències de València. En diversos moments es van sentir crits de “Mazón dimissió”, “els valencians no et volem”, “covard”, “rata” o “assassí” des de les bancades a on s’asseien més de 600 familiars de morts aquell fatídic dia.

Ponts trencats

Un important nombre de víctimes havia demanat a Mazón, a qui responsabilitzen de la tragèdia, que s’abstinguera d’acudir. Algunes fins i tot van cancel·lar la seua assistència davant de les previsions que acudira, com finalment va ocórrer. Mazón va ignorar eixes peticions i va fer acte de presència, si bé no es va acostar a cap familiar en cap moment, evidenciant que els ponts estan trencats un any després.

El president, a qui se li va veure aïllat per moments (una directora general del seu Consell es va asseure al seu costat saltant-se el protocol per a evitar la imatge de soledat), va ser de les primeres autoritats a abandonar la sala només acabar l’acte, just quan algunes víctimes tractaven d’acostar-se a ell. Al costat de Mazón se’n va anar la resta del Consell.

Eixa primerenca eixida dels membres del Consell va contrastar amb l’actitud de la delegada del Govern, Pilar Bernabé, i de la ministra i líder del PSPV, Diana Morant, que es van quedar per a acompanyar els familiars durant bastants minuts després de finalitzar l’acte. Bernabé es va mostrar especialment pròxima durant tota la vesprada amb els familiars.

Esclat de tensió

La tensió surava en l’ambient des de primera hora de la vesprada, quan van començar a accedir els convidats al recinte, blindat amb un fortíssim dispositiu de seguretat. A més dels més de 600 familiars de víctimes, es van citar unes 180 autoritats dels tres poders de l’Estat i més de 90 mitjans de comunicació. Eixa tensió va esclatar just després que Mazón accedira a la sala principal al costat de la resta de dirigents polítics. En eixe moment, una dona que va perdre el seu marit en la dana el va increpar, la qual cosa va generar que més persones se sumaren amb retrets. Una minoria també va carregar en eixe moment contra Sánchez i va haver-hi fins i tot topades amb altres familiars de víctimes que van demanar “respecte”.

El socialista estava en eixe moment reunit amb representants d’associacions de víctimes juntament amb els reis Felip VI i Letícia. En l’exterior, eixa espera va ser molt incòmoda per a Mazón, que, per protocol, estava assegut en la tercera fila, al costat d’Emiliano García Page i, en teoria, Juanma Moreno. Però el president andalús va cancel·lar a última hora pel temporal en el seu territori, la qual cosa va deixar un buit al costat del cap del Consell, que va ser ocupat durant uns instants per María Jesús García Frigols, assessora del president.

Després d’eixe pic de tensió per l’aparició del cap del Consell, les aigües van tornar a calmar-se fins al final de l’acte. La presentadora, la periodista valenciana Lara Síscar, va llegir els 237 noms de les persones mortes entre un silenci sepulcral. Posteriorment, van prendre la paraula tres familiars de morts. Andrea Ferrari, de 20 anys, que va perdre la seua mare, Eva, va reclamar “memòria” contra l’“oblit” i que “prevalga la veritat, el respecte i la humanitat”, i va agrair a les associacions de víctimes la seua busca de “justícia”.

Naiara Chulià, el marit de la qual, Slim, també va morir el 29-O, va recordar amb amor i carinyo la seua parella, i Virginia Ortiz, cosina d’un mort a Letur, va deixar el missatge més polític a l’assenyalar que “les inundacions no són el causant de la catàstrofe que hem patit”, sinó “qui omet el seu deure sabent que la seua omissió pot suposar la pèrdua de vides humanes”.

Mazón escoltava els discursos amb mirada impassible, moltes vegades perduda en l’infinit. Tampoc va haver-hi crits durant el discurs del rei, que, a més d’oferir la seua “estima” als familiars, va cridar a “continuar analitzant les causes i circumstàncies de la tragèdia”.

Interpretació musical

Després d’una interpretació musical, es va donar per finalitzat l’acte, un instant en el qual, entre els assistents, va començar a sonar el ja habitual “Mazón dimissió” i altres retrets al cap del Consell, que va ser el clar objectiu de les crítiques. Les reivindicacions es van visibilitzar, a més, en samarretes, amb lemes com “Eren morts evitables”, i les nombroses fotografies de les persones mortes que els seus sers estimats van alçar en diversos moments de l’acte.

“Immensa dignitat”

La periodista valenciana Lara Síscar, que va conduir el tribut d’ahir, va dedicar unes paraules finals a tots els que continuen esforçant-se per seguir avant després del colp més dur: “A vostés, que han pagat el preu més alt, agrair-los este exemple de força, de valentia i d’immensa dignitat”. La pluja, que 365 dies després de la tragèdia encara provoca temor en una part important de la població que va viure la riuada en primera persona, va fer també acte d’aparició una vegada acabat este acte de comiat.

Els reis van romandre diversos minuts parlant amb familiars. Un moment en el qual diverses víctimes van tractar d’aproximar-se a Mazón, però van ser frenades per personal de seguretat. El president va abandonar ràpidament el lloc, van afegir els familiars consultats, quan encara quedaven desenes de damnificats en el recinte.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents