La Universitat Politècnica reclama una zona de baixes emissions millorada i de màxims per a València

El fiasco de la zona de baixes emissions (ZBE) de València, que este dimarts no va poder tirar avant en el ple de l’Ajuntament pel vot en contra dels regidors de Vox, socis de govern de la popular M. José Catalá, ha sigut acollit amb preocupació, però també com a oportunitat, per part dels investigadors de l’Institut d’Aplicacions de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions Avançades (ITACA) de la Universitat Politècnica de València, que fa anys que analitzen l’evolució de la contaminació de l’aire en la capital.

Preocupació perquè, si no s’apliquen restriccions al cotxe, “es posa en risc la salut dels valencians”, encara que, alhora, amb el boicot de Vox, orquestrat per la direcció nacional de la formació de Santiago Abascal, a l’ordenança reguladora de la ZBE “blana” impulsada pel PP, els grups municipals es podrien donar una nova oportunitat per a redactar una ordenança que complisca amb els paràmetres de reducció de la contaminació fixats pel Ministeri de Transició Ecològica i l’Organització Mundial de la Salut, explica la coordinadora del programa Predatics, Victoria Lerma.

Els últims resultats del citat programa revelen que la qualitat de l’aire empitjora a València. Tant en 2023 com en 2024, més del 40 % de les ubicacions van superar el valor límit anual actual de 40 micrograms per metre cúbic (µg/m³), i pràcticament la totalitat dels punts mesurats se situen per damunt del llindar que marcarà la futura directiva europea de 2030 (situat en 20 micrograms/m³) i del valor guia de l’OMS (10 micrograms). Encara que en 2024 s’observa un lleu descens respecte a 2023, les concentracions continuen sent “molt elevades”, i les dades preliminars de 2025 fins i tot suggerixen un repunt del valor mitjà en la capital fins a 41 micrograms/m³, enfront dels 37 de 2024 i els 39 micrograms de 2023.

La qualitat de l’aire empitjora

Tot això “confirma la persistència d’una situació crítica en termes de qualitat de l’aire”, assenyala Lerma, que concedix, malgrat tot, que “les restriccions del trànsit no són la solució, són part d’esta, però no tota la solució”. El missatge de llibertat per a circular que està llançant Vox, igual que la política de fer aparcaments com el de Tarongers, no contribuïxen al necessari canvi de mentalitat per a millorar la qualitat de l’aire en l’urbs, insistixen els experts. “És molt còmode poder anar amb cotxe a la universitat i aparcar, però la prioritat és la salut”. També concedix Victoria Lerma que “no es poden posar restriccions sense millores en el transport públic”.

Per a Lerma i Edgar Lorenzo, “és lamentable que no hi haja un consens en una cosa tan important com la qualitat de l’aire de la ciutat”. Els investigadors advoquen per una ZBE que no estiga marcada per les ideologies. “Tal com estava configurada, la ZBE no suposaria grans diferències, era una norma de mínims, amb un percentatge molt xicotet del parc mòbil afectat”, assenyala Victoria Lerma. “Esperem que es done forma a una estratègia millor que no depenga d’ideologies polítiques”. “Si no es prenen mesures més dràstiques, la contaminació de l’aire empitjorarà. Els nivells no són bons i observem que hi ha més trànsit” en la capital, assenyalen Lerma i Lorenzo.

Zones d’ombra

En el nou estudi que està elaborant el grup d’investigadors de la UPV s’analitzarà per primera vegada el gasto sanitari de la contaminació per a les arques públiques. Per als investigadors, en cas de revisar l’ordenança de la zona de baixes emissions, s’ha de basar en nous mesuraments. “Estem veient que les estacions de l’Ajuntament no són representatives. Hi ha moltes zones que passen desapercebudes”. La UPV ha constatat en els seus estudis que les zones més contaminades es distribuïxen principalment als voltants de les grans avingudes, entrades a la ciutat, voltants de l’autovia V-30, barris del nord-oest i port. Per barris, destaquen Patraix, l’Olivereta, Extramurs, Eixample, Benicalap, Campanar, Rascanya, Camins al Grau i part de Poblats Marítims, així com el sud de Quatre Carreres.

La ZBE “és la ferramenta principal de les grans ciutats per a millorar la salut de la població i ha d’anar de bracet de mesures que no siguen restrictives. Reduir el trànsit no és la solució, és part de la solució”, indiquen els experts, que advoquen per fomentar la mobilitat activa, amb bici o a peu, i per un transport públic millorat. “La llibertat no consistix a poder anar a on tu vulgues amb el cotxe, sinó a poder anar a qualsevol lloc sense usar el cotxe”, conclou Edgar Lorenzo.

Suscríbete para seguir leyendo