L’“operació Barrera” torna a sonar en Vox per a l’alcaldia de València

Vox guarda un comodí a València que trau a passejar cada pocs mesos, normalment coincidint amb una crisi de governabilitat en el Cap i Casal. La carta es diu Vicente Barrera. L’exvicepresident de la Generalitat acaba de ser designat president provincial de Vox a València, a on arriba amb l’encàrrec de cosir el partit després d’un mandat d’Ignacio Gil Lázaro marcat, en la seua última fase, pel degoteig de baixes en municipis importants com Torrent, Nàquera, Bétera o Almassora. Però el moviment no només seria de reconstrucció orgànica, un “procés de relleu general”, segons el comunicat difós per Vox, sinó que també buscaria col·locar l’extorero en el principal aparador del qual disposen els voxistes per a impulsar la seua possible candidatura a l’alcaldia de València en 2027.

Vicente Barrera es va veure obligat a deixar el Consell a principis d’estiu de 2024, quan Bambú va trencar tots els governs autonòmics que formava amb el PP. Fins llavors, l’exconseller de Cultura era la cara més visible de Vox a la Comunitat Valenciana, gaudia de bona consideració per part de la direcció nacional i exhibia una gran sintonia amb el president Carlos Mazón. Al ser descavalcat, va passar a la segona línia política, però no va perdre rellevància interna. De fet, a finals de l’any passat, va ser contractat per la formació d’ultradreta per a formar els seus càrrecs, malgrat que l’extorero mancava de representació institucional.

La decisió del Comité Executiu Nacional de situar-lo en la direcció provincial el retorna a la primera línia, i el gest no ha passat desapercebut. Diverses fonts consultades per Levante-EMV apunten a una estratègia per a donar-li recorregut electoral dins d’un grup municipal sense hiperlideratges. El de Barrera és un perfil solvent, amb més cartell que l’actual portaveu del partit a València (José Gosálbez) i línia directa amb Santiago Abascal, cosa que inquieta en el Partit Popular.

L’“operació Barrera” fa mesos que sobrevola l’ajuntament de València i en març este diari ja va informar sobre una maniobra de Vox i PP per a intercanviar cartes. En l’enèsima hora baixa de Mazón, la jugada teòricament passava per alçar el veto a María José Catalá per a presidir la Generalitat i rebre, a canvi, el bastó de comandament de València, que ostentaria l’exvicepresident de la Generalitat. Els d’Abascal tenien —tenen— quatre regidors i Vicente Barrera ocupa el número set de la llista municipal. Bastava que un edil renunciara a la seua acta i els altres dos candidats que figuren per davant, Daniel Calabuig i Pilar Moral, no entorpiren l’operació, un fet que sempre s’ha donat per descomptat.

Aleshores, el grup estava encapçalat per Juan Manuel Badenas, més ingovernable que Gosálbez, fins que un mitjà afí a Vox va publicar una exclusiva sobre el presumpte tripijoc d’un contracte per a donar-li’l a Imedes, empresa del marit de la delegada del Govern. Tres dies més tard, el mateix digital va publicar àudios filtrats en què s’escoltava Badenas participar en una presumpta trama d’espionatge a l’oposició. El seu partit va obrir una investigació i el va expulsar cautelarment, i Catalá el va apartar de tota responsabilitat. Però Badenas es va atrinxerar acompanyat de la seua parella i també regidora voxista Cecilia Herrero i els dos van conservar l’acta com a no adscrits. Llavors, PP i Vox van pactar l’única eixida possible: indultar els dos regidors i retornar-los al bipartit sense tot just funcions. En eixes aigües regirades, Gosálbez va pescar el càrrec de portaveu.

El nou cap de Vox a València havia professat lleialtat a Catalá fins que dijous passat va rebre l’orde de tombar l’ordenança de zona de baixes emissions, en la qual PP i Vox feia més d’un any que treballaven —els primers havien fet seues les exigències dels segons—. Encara que va ser una maçada, els populars són conscients que es tractava d’una imposició de Bambú, tal com li va explicar Gosálbez al regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, després del minut de silenci per l’aniversari de la dana; a més, necessiten els seus socis per a tirar avant els comptes de 2026 i percaçar-se, així, una estabilitat inexistent en el Consell o el Govern central. En eixe clima de crisi soterrada, entre la fredor i la cordialitat, torna a emergir la figura de Barrera, i les fonts consultades assenyalen la regidora Mónica Gil com a candidata a cedir la seua acta a canvi d’un lloc intern.

Suscríbete para seguir leyendo