El corredor verd frustra l’acord sobre la zona de baixes emissions a València

Tic-tac, tic-tac. El rellotge continua corrent en contra del Govern municipal. La volantada de Vox per a tombar la zona de baixes emissions va obligar el PP a explorar una via alternativa amb la qual desbloquejar l’ordenança, perquè la seua no aprovació podria costar-li a l’Ajuntament de València 115 milions d’euros, és a dir, una xifra equivalent a la partida anual per a inversions en la ciutat. Fins ahir, la via alternativa consistia a negociar únicament amb el PSPV. Vox no vol saber res del projecte i a Compromís els havien vetat. El PP considerava que l’entesa amb els socialistes seria major, però la negociació està embossada.

El principal punt de discrepància és el corredor verd, una de les exigències dels socialistes per a asseure’s a parlar. “Per a nosaltres és inamovible. Es tracta del gran projecte transformador de la ciutat i, a més, compta amb el suport de totes les associacions veïnals i més de 50.000 firmes. No té sentit llevar cotxes d’una banda i ficar-los en una altra”, resumix María Pérez, regidora socialista encarregada de negociar la limitació als vehicles contaminants. “Estan fent creure que volem ficar-ho en l’ordenança de ZBE, però, evidentment, no és així, volem arribar a un acord polític en el ple sobre el corredor verd, encara que administrativament vaja per un altre costat”, precisa la regidora.

Dins dels màrgens de l’ordenança, s’ha parlat de tres qüestions en les quals també hi ha discrepàncies. El perímetre, les etiquetes i el calendari. En el primer punt, els populars van oferir ampliar la limitació a tota la ciutat, sense incloure pedanies i excloent l’accés per Serreria, un punt, això últim, que els socialistes no consideren necessari. En el segon punt, el PP va proposar incloure en el paquet de restriccions les etiquetes B a partir de 2032, però els socialistes van veure l’oferta poc seriosa. I del tercer punt es va parlar ahir: el regidor Jesús Carbonell va telefonar a la seua homòloga socialista per a preguntar si, avançant un poc els terminis d’implantació de la ZBE, es plantejarien traure de l’equació el corredor verd. Va rebre un “no” per resposta.

“Per a mi no és una qüestió d’etiquetes o terminis, és una qüestió de model de futur. Si preferix perdre 115 milions a donar suport a un projecte que té tota la ciutadania a favor seu, el problema el té l’alcaldessa”, insistixen els socialistes sobre una de les idees subratllades en els últims dies: “La responsabilitat és de PP i Vox”, diuen recordant que el Govern municipal no va incloure ni una sola de les al·legacions que van plantejar des de l’oposició al projecte d’ordenança. Entre altres coses, els socialistes van demanar imposar la restricció a l’etiqueta A des de 2025 i afegir l’etiqueta B (cotxes de gasolina entre 2001 i 2005, dièsel entre 2006 i 2013) a partir del 2027. Buscaven arribar a més vehicles, perquè la ZBE prèviament pactada per PP i Vox només impacta al 5 % del parc mòbil.

“Obstacle insalvable”

A l’altre costat de la taula, el regidor Jesús Carbonell, actual delegat de Mobilitat, qüestiona els termes de la negociació: “M’ha posat un obstacle insalvable”, diu. “La negociació de la zona de baixes emissions no és una ensalada amb tota mena de condiments. El corredor verd és una matèria que ha de ser objecte de negociació i acord en un altre fòrum. No concep negociar per una cosa així. Ells volien tindre l’etiqueta B i vam parlar-ne, però la sensació és que estan més en el corredor. Es planten abans de negociar i no deixen marge. Primer oferia ampliar el perímetre i, a continuació, vaig proposar parlar sobre les etiquetes B. Jo m’estic movent, mentres que el meu interlocutor no es mou”, lamenta Carbonell.

El principal escull, el bulevard García Lorca, imaginat com a via verda que connectaria els barris del sud amb el centre de la ciutat, ha de definir-se en el marc de la societat Parc Central, participada pel Govern central (50 %), la Generalitat (25 %) i l’Ajuntament de València (25 %). Actualment treballa en un estudi de mobilitat. I sobre la competència del consistori en esta qüestió, cal recordar les declaracions de l’alcaldessa, María José Catalá, el maig d’enguany: “És evident que el contracte i els plecs de condicions també deixen clar que en el planejament urbanístic, en la mobilitat i en la planta viària, els criteris els fixa l’Ajuntament”.

Compromís entra en el joc

Davant de la impossibilitat d’acostar postures amb els socialistes, el PP va retirar ahir el veto a Compromís i li va demanar entrar en la negociació. Els valencianistes revelaran hui quines són les bases per a asseure’s a parlar de la zona de baixes emissions, però la portaveu, Papi Robles, ja ha explicat en altres ocasions que ells advoquen per un model global en què la ferramenta de la ZBE s’enfile amb altres polítiques anticontaminació com la supressió del túnel de Pérez Galdós o el tancament del doble carril per a cotxes privats en Colón.

El detall dels 115 milions

La no implantació de la ZBE podria costar-li a València 115 milions d’euros, xifra assumida pel Govern i l’oposició. Això deixaria l’Ajuntament amb capacitat per a escometre el gasto corrent i poc més. Però, d’on ix eixa xifra? Europa injecta molts fons a les ciutats perquè desenrotllen polítiques de mobilitat sostenible, i, a canvi, exigix que estes tinguen aprovada, dins del termini i en la forma corresponent, la seua ZBE (abans es vinculaven als plans de mobilitat). València va accedir als Next Generation mitjançant dos paquets amb una dotzena de projectes.

El primer està subvencionat amb més de 35 milions i inclou: implantació d’una zona de baixes emissions en la ciutat de València; ampliació de la xarxa de carril bici (marge nord del riu i connexions pl. Espanya); ampliació de l’espai per al vianant (Isabel la Catòlica-av. Malva-rosa-superilla d’Orriols-superilla Petxina-plaça Mercat Russafa); millora de l’accessibilitat al transport urbà; adquisició de 20 autobusos elèctrics; electrificació de la cotxera principal EMT; digitalització de la xarxa i la gestió de la flota d’autobusos urbans.

El segon suma entorn de 20 milions i inclou: sensorització i monitoratge de places PMR i càrrega-descàrrega; implantació de zones per als vianants i millora de l’accessibilitat (Pérez Galdós, Sainetista Arniches, entorn mercat Torrefiel, entorn mercat Grau, plaça Favara, plaça Santa Mònica, entorn escolar carrer Torrent, passos de vianants); carrils bici en diverses zones de la ciutat (Gaspar Aguilar, Sant Vicent, Tres Forques, Arxiduc Carles-Camí Nou de Picanya); obres i actuacions moderadores de velocitat a Massarrojos; BRT Blasco Ibáñez. Els 115 milions eixirien de la devolució d’estes ajudes —uns 57 milions— més la penalització imposada pel Ministeri, que seria d’una vegada el seu valor.

Suscríbete para seguir leyendo