La parada de Cofrentes per la recàrrega d’urani fa disparar el preu de l’electricitat

El preu de l’electricitat ha pujat un 24 % en octubre per la parada, per a la recàrrega programada, de les centrals Cofrentes i Almaraz II i per una inferior aportació renovable. Este dèficit energètic va ser compensat per les plantes que cremen gas per a produir electricitat i ha fet disparar el cost del rebut. Cofrentes va iniciar la parada el 19 de setembre per a la recàrrega d’un terç del seu combustible i va romandre sense produir energia fins al 26 d’octubre. Iberdrola, propietària de la central valenciana, ha invertit 27 milions d’euros en l’operació, en la qual han intervingut més de 1.200 treballadors.

El cost mitjà diari de la llum en el mercat majorista (pool) va ser de 75,73 euros el megavat hora (MWh) en octubre. El preu suposa una pujada del 24,07 % sobre el mes anterior (61,04 euros) i del 10,5 % respecte al de fa un any (68 euros), segons dades de la consultora energètica Grupo ASE. La generació amb gas (que és la més cara) es va convertir en la principal font del mix elèctric (23,5 %), cosa que no ocorria des de setembre de 2023.

La generació nuclear es va reduir en octubre a Espanya un 20,3 % respecte al mateix mes de l’any passat i va operar al 70 % de la seua capacitat màxima. Cofrentes ha romàs parada 37 dies. Durant esta parada, Iberdrola ha renovat, amb barres d’urani enriquit, un terç del combustible de la planta, ha revisat les instal·lacions i ha comprovat que la central està perfecta per al següent cicle d’operació.

En concret, s’han dut a terme més de 10.000 ordes de treball, centrades majoritàriament en tasques de manteniment preventiu, així com 26 modificacions de disseny orientades a la millora de la instal·lació. Part dels treballs més rellevants han consistit en la modernització de les proteccions elèctriques dels transformadors de potència, la inspecció de la turbina i del generador elèctric principal i l’actualització de bombes de sistemes de seguretat.

Pilar del sistema elèctric

Cofrentes és un dels pilars del sistema elèctric nacional. La planta valenciana va produir l’any passat 7.916 GWh d’energia lliure d’emissions, equivalent al consum de més de dos milions de llars. Esta producció representa el 52 % de la generació elèctrica de la Comunitat Valenciana i el 3 % del total d’Espanya.

Menys renovable

Els analistes de Grupo ASE insistixen que a la parada nuclear per les recàrregues cal afegir “el significatiu descens de la generació hidràulica (20,3 %) i eòlica (21,9 %), estretament vinculat a l’entrada de borrasques. Ni tan sols el notable augment de la generació solar va ser suficient per a compensar esta baixada, que va resultar en una disminució global de la generació renovable del 8 % en octubre”.

La generació eòlica es va situar un 18,6 % per davall de la mitjana dels últims cinc anys i acumula, de l’inici del 2025 ençà, un descens del 9,4 %. Esta contracció obeïx a factors climatològics, però també a limitacions derivades de les restriccions del sistema elèctric i dels baixos preus registrats en les hores centrals del dia. En determinades situacions, algunes centrals eòliques opten per detindre la seua producció quan els costos operatius i de manteniment superen els ingressos, una cosa que pot produir-se quan els preus cauen per davall dels 10 euros el MWh.

Com a resultat de la caiguda de la producció nuclear i renovable, la generació dels cicles combinats de gas “es va incrementar en un extraordinari 80,4 %, convertint-se, en octubre, en la primera font del mix elèctric, amb una participació del 23,5 % per davant de l’eòlica (20,3 %)”, segons la consultora energètica.

Reforç del sistema

De l’inici del 2025 ençà, els cicles combinats han incrementat la seua producció un 33 %, un creixement que s’ha intensificat especialment des de finals d’abril per a reforçar la resposta del sistema i previndre una altra gran apagada.

Suscríbete para seguir leyendo