El mur “artesanal” del jardí de Trini Simó pren forma

Dotze anys després de l’acord històric entre l’Ajuntament de València i la família Mestre per a traslladar l’hotel previst en el conegut solar de Jesuïtes a l’avinguda Aragó comença a prendre forma el futur jardí de Trini Simó. Les obres d’este jardí hortícola que ocuparà la cantonada de la gran via Ferran el Catòlic amb la Petxina van arrancar el juny passat amb un termini d’execució de deu mesos, amb la qual cosa estarien ja en l’equador. Des de l’exterior ja és visible el nou tancament del jardí, construït a base de tova i tàpia, que substituïx l’anterior. El mur perimetral més permeable que l’existent fins ara, que es va construir de manera provisional i tenia escàs valor, s’ha reposat utilitzant tècniques i materials tradicionals. En la part interior, elements d’ombra, pèrgoles i un porxo emparrat. El nou jardí costarà 3,6 milions d’euros i és finançat amb fons Next Generation de la Unió Europea.

El disseny del nou jardí és fruit del concurs d’idees convocat en el seu moment per l’Ajuntament de València, del qual va resultar guanyadora la proposta titulada “Bardissa”, obra d’un equip multidisciplinari integrat per especialistes en arquitectura, botànica, arqueologia, arboricultura i enginyeria industrial, liderat per l’arquitecte Carmel Gradolí. Segons la proposta, el nou jardí serà un espai singular inspirat en el paisatge agrícola valencià, concretament en l’horta que envolta la ciutat de València, en memòria de l’ús que va tindre originàriament.

El projecte executiu preveu una superfície total d’actuació de 8.425 metres quadrats, dels quals 3.998 corresponen a superfície del jardí, i els 4.427 restants, a espai públic. El jardí Trini Simó es configura com un nou jardí hortofructícola inspirat en la producció alimentària de l’horta, que incorpora els tres elements que la definixen: els horts, els camins i les séquies, a més d’uns altres, com les tanques, les plantacions aromàtiques, les edificacions i les plantes útils que no són de cultiu.

El futur jardí Trini Simó, que porta el nom de la historiadora, feminista i activista de Salvem el Botànic, evocarà el paisatge de l’horta, amb caixes de séquies per al reg dels camps, camins vorejats per plantes, un porxat de parres per a la trobada a l’ombra, i una gran orla arbrada per a connectar amb l’entorn. Es preveu utilitzar rajola fabricada amb biomassa de manufactura local, i murs amb tàpia de calç. El conjunt, tal com van explicar els seus promotors en la presentació del projecte, facilitarà l’accessibilitat, fomentarà la biodiversitat, complementarà els horts didàctics del Jardí Botànic i disposarà d’espais per al descans i la reunió.

El jardí de Trini Simó, que es tancarà a les nits com la majoria de parcs urbans, afronta amb l’església i el col·legi de Jesuïtes, el Jardí Botànic, propietat de la Universitat de València, el Jardí del Túria i el de les Hespèrides i completa una gran illa verda en una de les principals portes d’entrada a la ciutat. Durant anys, el solar i el seu entorn pròxim han albergat assentaments de persones sense llar.

Suscríbete para seguir leyendo