Pérez Llorca deixa a Feijóo la decisió de triar el relleu de Mazón i nega que li ho hagen oferit

La frase que va encunyar Mónica Oltra de “primer el ‘què’, després el ‘qui’” en les negociacions per a compondre el Botànic fa ja deu anys ha tornat a les Corts i a l’elecció del nou president de la Generalitat. Esta vegada és en la bancada de davant, entre PP i Vox, que, no obstant això, no acaben d’aclarir l’orde, amb un què bastant assenyalat per part dels voxistes (amb la migració com a principal punt), que queda supeditat, primer, a conéixer el qui. I ací hi ha hagut un nom propi que ha ressonat en la cambra: Juanfran Pérez Llorca.

El síndic del PPCV ha tornat pel parlament valencià a la junta de portaveus de la qual es va absentar la setmana passada quan ja tenia damunt el cartell de favorit per a ser el candidat a rellevar Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat. Sis dies després manté eixa aura, però no hi ha res oficial. És més, ha sigut el mateix Pérez Llorca el que ha negat que la direcció nacional del PP que encapçala Alberto Núñez Feijóo, a qui ha situat com a responsable de proposar el nom, li haja proposat res.

“La meua posició no és fàcil, no puc enganyar que el meu nom està damunt de la taula”, ha dit res més començar la roda de premsa posterior a la reunió dels síndics en què la majoria de preguntes han anat dirigides a l’elecció del substitut de Mazón. El seu paper no és només com a candidatable, sinó com una peça clau en l’engranatge del PPCV, del qual és secretari general, cap de la sala de màquines de la direcció regional a la qual li ha llevat la responsabilitat d’elegir el presidenciable, Vox volent.

La decisió del nom és, de fet, la condició sine qua non que exigixen els voxistes per a asseure’s a negociar. Ho ha reiterat este dilluns el seu portaveu en les Corts, José María Llanos, seguint la informació enviada per fonts de la direcció nacional del partit de Santiago Abascal, divendres passat, en què assegurava que hi havia hagut una “primera presa de contacte”, però l’instava a proposar un nom. “No hi ha negociació fins que ens presenten un candidat”, ha assenyalat Llanos.

“Prudència i discreció”

En eixa primera fase, el termini de la qual venç el pròxim 19 de novembre, tots els focus apunten a Pérez Llorca, que no allunya esta possibilitat, encara que evita confirmar-se com a tal. En este sentit, en les seues primeres declaracions des que el seu nom va eixir a la palestra, el síndic del PP ha assegurat que la decisió l’ha de prendre la direcció nacional, és a dir, Feijóo, amb qui ha dit que ha parlat, assenyalant que hi ha “fluïdesa” i “bon tracte”, però que ningú li havia comunicat que havia de ser ell el candidat a substituir Mazón.

Vet ací la sensació de sorpresa. Ha passat una setmana des que Mazón va anunciar la seua dimissió i queda una altra setmana i mitja perquè el PP haja de plasmar el nom del seu aspirant, que seguix sense concretar-se. “És una qüestió que hauria de preguntar a la direcció nacional a què es deu”, ha indicat el dirigent dels populars valencians, també alcalde de Finestrat, fet pel qual ha demanat “prudència” i “discreció” sense llevar-se la possibilitat d’acceptar si li ho proposen. “Quan això es plantege, ho pensaré i ho decidiré”, ha indicat.

Entre els dubtes i els silencis del PP entorn del nom del substitut de Mazón es cola la pressió de Vox. Les exigències programàtiques són claríssimament clares a falta de plasmar-les amb el presidenciable, remarcant que hi ha “diversos PP”, en referència als diferents comportaments dels diferents barons populars. Entre estos, amb el que més sintonia hi ha hagut ha sigut amb Mazón, amb la qual cosa, segons ha indicat Llanos, si és algú del seu cercle, “serà més fàcil donar estabilitat”.

Suscríbete para seguir leyendo