El PSPV explora presentar candidat si hi ha un bloqueig de PP i Vox per a accelerar el calendari electoral

Des de fa molts mesos, quasi des de l’inici de la crisi política de Carlos Mazón per la gestió de la dana, els socialistes van renunciar a la moció de censura. La impossibilitat aritmètica de tirar avant una majoria a la de PP i Vox, sumada a la impossibilitat també que Diana Morant es presentara com a alternativa al no ser diputada en les Corts, van portar el partit a l’estratègia del “Volem votar”. És a dir, la petició d’eleccions anticipades, encara que, en la pràctica, era tan inviable com la moció.

No obstant això, en l’actual context de negociacions per a una successió controlada per PP i Vox, els socialistes sí que estan disposats a pressionar jugant amb el calendari parlamentari, en el cas que les negociacions no vagen tan bé com s’espera. Segons ha sabut este diari, el PSPV explora la possibilitat de presentar un candidat a la investidura en cas que PPCV i Vox encallaren. Ho faria amb la pretensió que el bloc conservador no tinguera el control dels temps parlamentaris i d’activar el “rellotge democràtic”. En eixe cas, tot indica que el candidat socialista seria Jose Muñoz pel seu paper actual de portaveu en les Corts.

Primera data límit: 19 de novembre

Per a entendre este escenari, cal comprendre primer el calendari parlamentari que s’ha posat en marxa des de la dimissió de Carlos Mazón com a president. Després del seu anunci fa just una setmana, el calendari va començar a córrer l’endemà, el dimarts 4 de novembre, quan es va registrar el document de la seua renúncia. A partir d’ací es va activar el mateix procediment que a l’iniciar-se la legislatura. En primer lloc, s’obri un termini de 12 dies hàbils perquè els grups parlamentaris puguen proposar candidats. Esta primera data límit acaba el pròxim 19 de novembre, el dimecres de la setmana que ve.

PP i Vox tenen, per tant, una setmana i mitja encara per a posar-se d’acord en un nom i en un programa. Tot indica que l’acord podria ser efectiu en els pròxims dies, però tampoc es descarta una estratègia dilatòria, que permetera a Vox exhibir la seua influència i evidenciar la dependència del PP, tot això en un escenari polític que és nacional, amb eleccions en diverses autonomies, la primera Extremadura, a finals de desembre.

Arribats al 19 de novembre i la presentació del nom del candidat, la presidenta de les Corts, en este cas, Llanos Massó, de Vox, ha de convocar una junta de síndics i fixar la data del ple d’investidura entre tres i set dies (hàbils) després. El ple d’investidura se n’aniria com a màxim al 28 de novembre. Al tractar-se d’un ple d’investidura, s’entén que, a més del candidat del PP amb el suport de Vox (tots els focus apunten a Juanfran Pérez Llorca, número dos dels populars), tant PSPV com Compromís presentarien els seus propis candidats, presumiblement el citat Muñoz i el síndic valencianista, Joan Baldoví.

Eixe és l’escenari esperat, que el PP pacte amb Vox, vaja a la investidura i traga una majoria, ja siga absoluta, en primera votació, o simple, en segona. Pot ocórrer un escenari B: el candidat no trau la majoria, perquè Vox vol continuar elevant les seues pretensions. Segons el calendari electoral, hi ha dos mesos de termini des de la primera votació fallida. Vox podria continuar jugant amb els temps, elevant les seues exigències. Hi hauria una data límit de dos mesos, abans d’activar el període electoral. S’haurien de celebrar comicis al cap de 54 dies.

Sense acord en dotze dies

Hi ha, però, un tercer escenari. Si les negociacions entre PP i Vox no fructificaren en els pròxims dies, per falta d’acord en el candidat o perquè Vox vol dilatar les negociacions per a condicionar el calendari electoral d’altres comunitats, podria donar-se l’escenari que no es va a un ple d’investidura, perquè cap partit proposa un candidat. És un escenari desconegut, però que conduiria a una espècie de “llimbs” en què el Consell romandria en funcions.

És en este context en el qual el PSPV està estudiant si presentaria un candidat, per a tractar d’activar el rellotge parlamentari i que començaren a complir-se els terminis electorals. Una cosa semblant va ocórrer en el Congrés en 2016, quan Rajoy no podia formar majoria i Pedro Sánchez es va enrocar en el “no és no” per a facilitar-li la investidura.

De moment, els socialistes mantenen com a resposta oficial que qui té la majoria en les Corts és el PP i li correspon presentar un candidat. “El PSPV reclama eleccions per a eixir de la crisi política provocada pel PP”, afigen. I concedixen: “Si acaba el termini perquè la dreta presente un candidat i no ho fa, caldrà veure què ocorre amb els terminis establits per a arribar a la convocatòria d’eleccions anticipades”.

Suscríbete para seguir leyendo