La regla és un tabú cada vegada més sagnant

El tabú menstrual persistix. És la principal conclusió d’un macroestudi pioner a Espanya que ha comptat amb més de 4.000 participants i que ha sigut liderat per l’institut Ingenio, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV). Segons l’anàlisi, 4 de cada 10 persones perceben la menstruació com un tema que encara està estigmatitzat. Els resultats de l’estudi, publicats en la revista International Journal for Equity in Health, mostren que només 6 de cada 10 participants perceben amb normalitat el tema de la menstruació. A més, mentres que les dones postmenopàusiques reporten major acceptació social, les generacions més jóvens consideren que el tabú seguix molt present.

De fet, la vivència de la primera menstruació és particularment significativa en el treball d’investigació. Moltes participants van descriure com este moment es va associar amb sexualització i noves expectatives socials, la qual cosa, en alguns casos, genera inseguretat i vulnerabilitat. Rocío Poveda, coautora de l’estudi en INGENIO (CSIC-UPV), explica que “la menarquia no es viu només com un canvi biològic, sinó com un constructe social que marca l’inici de noves restriccions i mirades externes. La forma en què la menarquia es construïx i es viu socialment pot influir en com les jóvens es perceben a si mateixes i en com són percebudes pels altres”.

Informació pràctica i clara

L’estudi demostra que rebre informació pràctica i clara en la primera menstruació és un factor significatiu en la normalització del període i establix que aquelles que van rebre eixe acompanyament se senten més còmodes parlant de la regla en diferents contextos.

A més, l’article conclou, a partir de les opinions arreplegades, que, quan les dones parlen amb els hòmens que tenen al seu voltant del tema de la menstruació, perceben el tema com més normalitzat. Sara Sánchez-López, investigadora principal de l’estudi en INGENIO (CSIC-UPV), considera que “els majors avanços es produïxen quan es trenquen els silencis de gènere. La capacitat de parlar de menstruació amb hòmens és un indicador clau d’acceptació social i un pas decisiu per a desactivar el tabú”, afig la investigadora.

Publicitat, cine i llibres

El 79 % dels qui van respondre a l’estudi va afirmar que la menstruació no apareix o ho fa molt rarament en sèries i pel·lícules, i un 73 % va assenyalar el mateix respecte als llibres. Les persones enquestades també van assenyalar l’absència de la menstruació en els mitjans de comunicació, com la televisió, considerant-ho un acte deliberat en els casos dels programes de telerealitat 24h, i van destacar que esta falta de representació reforça la seua invisibilitat.

La publicitat va ser especialment criticada entre les persones que van intervindre en l’estudi per mostrar imatges irreals de la regla: brillantors i purpurina, líquids blaus o dones presentades com a enèrgiques, radiants i sempre somrients. “Estes representacions, considerades per les participants com a poc realistes i gens identificables, alimenten la idea que la menstruació ha d’embellir-se o higienitzar-se per a ser socialment acceptable”, explica Sara Sánchez-López.

Impacte en l’autoestima i el benestar emocional

El treball no només documenta la persistència de l’estigma, sinó que subratlla les seues conseqüències: des de l’impacte en l’autoestima i el benestar emocional, fins a la invisibilització en àmbits educatius, culturals i sanitaris. De fet, un estudi previ del mateix equip d’investigació va constatar ja fa dos anys que només un 5 % de les enquestades havia rebut informació pràctica a l’escola sobre com manejar el sagnat.

Ara, l’anàlisi publicada per International Journal for Equity in Health mostra també com les creences negatives sobre la menstruació poden usar-se per a desacreditar o deslegitimar les dones en la vida quotidiana. “Els testimoniatges arreplegats entre les 4.000 participants assenyalen que, a vegades, la menstruació s’utilitza per a restar valor a les seues emocions o als seus arguments, la qual cosa genera estigmatització i conflicte interpersonal”, explica Santiago Moll, coautor de l’estudi.

Sara Sánchez-López assegura també que l’estigma menstrual “limita la presència de la menstruació en els debats públics i polítics, frena avanços en la regulació i l’accés a productes menstruals, dificulta diagnòstics mèdics adequats i perpetua mites per falta d’informació fiable”.

L’equip d’investigació també compta amb la participació de Dani Barrington, de la University of Western Australia, experta de referència internacional en la salut menstrual i l’activisme en este àmbit.

Suscríbete para seguir leyendo