Els experts reclamen una segona presa en el Magre per a protegir la Ribera

La presa de Forata (Yátova) va tindre un paper primordial durant la dana del 29 d’octubre, ja que va absorbir una ràpida afluència d’aigua, que va augmentar de 7 a 37 hectòmetres cúbics en tan sols cinc hores. Això va reduir el cabal màxim del Magre de més de 2.000 metres cúbics per segon a 1.100 m³, un fet que va retardar i, al seu torn, va reduir les inundacions aigües avall. De fet, este embassament va evitar danys encara més greus en municipis de la Ribera que ja van patir inundacions, entre els quals es troben Montroi, Real o Algemesí. Com ja va informar este diari, el cabal del Magre al seu pas per Carlet i Guadassuar va registrar 4.000 metres cúbics per segon, a Montroi es van registrar 3.600 m³/s i a Algemesí el valor màxim va ser de 1.523 m³/s cap a les 3:35 h de la matinada. 

La jutgessa de Catarroja en la causa de la dana també va subratllar el “gran paper” que va fer la presa al laminar la brutal crescuda del Magre en un 50 %. No obstant això, el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Comunitat Valenciana i veí d’Algemesí, Xavier Machí, alerta de la necessitat de realitzar noves obres que “ajuden” esta presa.

“Va fer un gran paper durant el 29 d’octubre, perquè, si hagueren arribat eixos mil metres cúbics més, no sé què haguera pogut passar a Algemesí, i, a més, haguera inundat Alzira, Carlet o Montroi, amb la qual cosa haguera sigut un desastre”, explica l’expert. Els primers plans de defensa contra les riuades del Xúquer que es van elaborar després de la pantanada de Tous de 1982 ja preveien la construcció de tres noves preses per a millorar la seguretat de la Ribera, entre les quals es trobava l’embassament del Marquesat per a protegir els municipis del Magre. No obstant això, esta obra va deixar d’aparéixer en les últimes versions del Pla hidrològic de conca i del Pla de gestió del risc d’inundació. La CHX va al·legar en el seu moment que tant la presa d’Estubeny com la del Marquesat van ser objecte, entre els anys 2005 i 2011, d’una anàlisi de viabilitat tècnica, econòmica i ambiental “que va detectar una sèrie de riscos per inestabilitat en les tancades que feia necessari nous estudis geotècnics de més detall”. En este sentit, Machí recorda que esta infraestructura es va descartar perquè no es va trobar un punt adequat, però “tornaran a estudiar amb més detall i a realitzar assajos per a veure si es pot trobar un punt millor”.

Actuacions per a frenar la velocitat

Machí reivindica la necessitat de dur a terme una sèrie d’actuacions perquè, més enllà de Forata, es retinga el cabal i es frene la velocitat i el volum de l’aigua. “La Confederació Hidrogràfica del Xúquer analitzarà possibles elements d’ajuda a Forata. Estan estudiant si es pot realitzar alguna cosa més amunt de Forata i, a més, també es planteja aigües avall”, insistix.

El degà explica que en els municipis situats aigües avall no hi ha una regulació i, per tant, es podrien estudiar algunes alternatives. En les seues paraules, “el riu Bunyol —desemboca en el Magre— no té regulació, per la qual cosa en els barrancs de Real, Montroi o Turís es podrien incorporar elements que retingueren l’aigua”. Machí insistix que també es podrien executar obres “més amunt de Carlet i Alfarb, ja que disposen de zones que podrien funcionar molt bé com a àrees de laminació”. L’expert explica que, en estos casos, es podria construir “un dic controlat” perquè l’aigua desborde i, posteriorment, torne al llit, ja siga mitjançant tècniques de bombament o filtració. “Cal pensar en alguna solució, ja que, encara que ha tingut un paper fonamental, no pot estar sola”, reivindica.

Machí és conscient de l’elevat cost d’estes obres, per la qual cosa explica que l’Administració també pot optar per “treballs de menys entitat per a retindre el fang”. “Siga com siga, Forata necessita ajuda”, conclou.

Suscríbete para seguir leyendo