Mor als 73 anys el director i crític de cine valencià Antonio Llorens

El director, productor i crític de cine valencià Antonio Llorens ha mort hui als 73 anys. Nascut a València l’any 1952, va iniciar la seua trajectòria professional dins del cine independent valencià a finals dels anys seixanta amb el rodatge de curtmetratges en col·laboració amb Pedro Uris. D’esta època són els curts A propósito de… (1969), Los héroes (1969), Acción (1969), La ley de los muertos (1970), Un mundo de ilusión (1970), Jonás (1971), Una historia de otro tiempo (1971) i Técnica de una venganza (1973).

L’any 1975 va iniciar el treball de crític cinematogràfic en Cartelera Turia i es va convertir en membre del consell de redacció. També va treballar en la distribució cinematogràfica als cineclubs de València i va continuar rodant curtmetratges com El misteri dels cines desapareguts (1984), Mimi, mome, mima (1986), Música en tres-E (1986), En el valle (1986) o Encadenats (1986).

Des de finals dels anys setanta, Llorens va mantindre una activitat intensa com a assessor, programador i escriptor per a festivals de cine nacionals i internacionals com la Seminci de Valladolid, el Festival de Màlaga, el Festival de Cine d’Osca, la Mostra de València o Cinema Jove, entre d’altres.

A més de programar nombrosos cicles, per a la Mostra de València va escriure les monografies Cine maldito español de los años sesenta (1984), amb Augusto M. Torres i Diego Galán; Fernando Fernán Gómez (1984), amb Diego Galán; Lino Ventura (1986), amb Pablo Aibar; Alfredo Matas (1986) i Silvana Mangano, del baión al teorema (2004), amb Pedro Uris.

Per a la Seminci de Valladolid va escriure Francisco Rabal, un caso bastante excepcional (1985), amb Manuel Hidalgo, El cine negro español (1988) i José Luis Dibildos (1998). Destaquen també dos llibres publicats per la Filmoteca de la Generalitat Valenciana: José Giovanni. La aventura de la serie negra (1998) i Francesc Betriu, profundas raíces (1999).

Entre els seus guardons, destaca el Premi d’Honor de l’Audiovisual Valencià 2022, en el marc de la quinta edició dels Premis Berlanga, hui desapareguts. En aquell guardó va ser reconegut pel seu “incansable treball de defensa i promoció del cine valencià, però també per donar a conéixer la tasca dels nostres professionals i creadors durant més de quatre dècades als principals festivals i esdeveniments cinematogràfics estatals i internacionals”.

La llavors consellera de Cultura, Raquel Tamarit, va dir de Llorens que era “una figura clau de la història del cine valencià des de finals dels anys seixanta, no només per la seua valuosa aportació com a cineasta d’avantguarda i com a programador independent de cine d’autor, sinó també per la seua tasca de difusió del nostre cine com a crític, periodista i escriptor cinematogràfic”.

Suscríbete para seguir leyendo