L’ajornament del congrés a 2026 guanya punts però obri el debat en el PPCV

Resolta o quasi la successió de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat, al PP li queda per tancar el seu relleu en l’àmbit intern. Alberto Núñez Feijóo ja ha avançat que l’encara cap del Consell en funcions deixarà igualment la presidència del partit a la Comunitat Valenciana, i que la seua cadira l’ocuparà també Juanfran Pérez Llorca, actual número dos del PPCV, però sense aclarir els temps ni com culminarà eixa operació, si amb un congrés autonòmic que done veu a la militància o amb una prolongació de la situació actual, en la qual el secretari general (Pérez Llorca) es queda amb el comandament després de l’eixida del número u.

Ara mateix, en el PPCV pocs s’atrevixen a aventurar el futur del partit més enllà de l’ascens de Pérez Llorca per a substituir Mazón fins no se sap molt bé quan. Els estatuts del PP permeten a la direcció nacional executar este reemplaçament sense obrir el procés orgànic i evitar, de pas, la imposició d’una gestora, una figura sempre associada a moments de crisi en l’univers polític.

L’escenari més estés entre els populars valencians és un mandat de Pérez Llorca que desemboque en un congrés autonòmic mai prompte, sinó ja en la segona mitat de 2026, en el qual les bases de la C. Valenciana haurien de triar el cap de cartell per a les eleccions de l’any següent. Però no tots estan d’acord amb eixe full de ruta.

De fet, este dimecres es va evidenciar que hi ha cert debat intern sobre com manejar la situació. Les diferències, subtils, van quedar patents a través de les paraules de tres actors rellevants en la qüestió successòria: Vicent Mompó, María José Catalá i el “campsisme”, que es va expressar a través de Sonia Castedo.

Mompó: “Ni gestora, ni congrés”

El líder provincial del PP de València, implicat en la maniobra per a impulsar Pérez Llorca com a candidat i frenar les opcions de la mateixa Catalá, va defendre que una transició pilotada per Pérez Llorca és de “sentit comú”, ja que, com a secretari general, és el segon en la cadena de comandament i és, a més, una figura de “consens”. Una opció amb la qual “no fa falta cap gestora ni cap congrés”.

A partir d’ací, Mompó es posa en mans de Feijóo sobre els temps del congrés, encara que insistint sempre en el fet que la decisió es prenga a la C. Valenciana: “No sé la decisió que prendrà Génova, però no crec que siga diferent a la C. Valenciana que en la resta de comunitats. Quan es convoquen els congressos regionals, entenc que també es convocarà el de la Comunitat Valenciana, i ací, els militants, com sempre, decidirem qui volem que siga el president o la presidenta del nostre partit”.

Catalá demana una gestora… I matisa

Catalá, la preferida de Génova, però que no ha volgut entrar en esta batalla (almenys en públic), va apostar per ajornar el congrés i va deixar també en Génova la gestió dels temps. Però les seues paraules van generar confusió, ja que l’alcaldessa de València va sorprendre inicialment al mostrar-se partidària d’una gestora, en contra de l’opinió majoritària en el PPCV. “Aposte clarament per una gestora. Ho ha dit el PP nacional, és el que passarà i és una decisió molt encertada”, va assenyalar davant dels micròfons.

Unes declaracions matisades ràpidament pels seus col·laboradors pròxims, que van assegurar que la dirigent popular es referia a “qualsevol forma de transició interna”. Més enllà de l’eixam lèxic, Catalá va deixar clar que no és partidària d’obrir el meló successori en estos moments i que secundarà “el que decidisca” Génova.

Les presses del “campsisme”

Qui més pressa sembla tindre per la celebració del congrés autonòmic és Francisco Camps. L’expresident fa mesos que baralla per este procés, va ser el primer a moure fitxa després d’anunciar Feijóo el reemplaçament de Mazón i este dimecres va continuar la seua ofensiva a través de Castedo.

L’exalcaldessa d’Alacant va donar per segura la celebració “per fi” d’eixe conclave, que el “campsisme” vol que siga a principis de l’any que ve. Un extrem ni molt menys confirmat, però que va considerar una “bona notícia” davant de la necessitat de “reconstruir” un partit que, va dir, està “absolutament fracturat”.

Suscríbete para seguir leyendo