El cultiu del caqui perd 4.500 hectàrees en un lustre de retrocés

La superfície de cultiu dedicada al caqui encadena un lustre de retrocés, segons les dades recaptades per l’Associació Espanyola del Caqui. D’unes 18.500 hectàrees en tot el país (la immensa majoria a la Ribera, principal productor i exportador d’esta fruita) s’ha passat a unes 14.000. I la tendència es podria prolongar en el temps.

L’Associació no veu motius substancials perquè es produïsca un nou repunt. Igual que succeïx amb els cítrics o altres cultius, el sector agrícola es troba submergit, des de fa anys, en una situació de crisi. “El minifundisme, les plagues i la falta de relleu generacional són, a grans trets, els responsables d’estes xifres”, exposa el seu president, Pascual Prats.

Devaluació de la terra

Sobre l’última de les causes mencionades, Prats reflexiona: “Si el producte que es cultiva val menys, la terra també, perquè el seu valor cau, al no oferir rendiment; per als fills dels agricultors, heretar un terreny agrícola representa un problema”. Així mateix, subratlla que, “no fa tant, es pagava el doble per una fanecada” de sòl en plena producció. A més de la falta de relleu generacional, el president de l’Associació Espanyola del Caqui assenyala que el sector compta cada vegada amb menys professionals i que hi ha serioses dificultats per a contractar conductors de camions o tractoristes.

Un altre dels motius que explica el retrocés que ha experimentat el cultiu durant els últims anys ha de veure amb la proliferació de plagues “cada vegada més diferents i complexes de tractar”. El cotonet o els trips són alguns dels enemics d’un fruit que, durant els seus primers anys, es va deslliurar d’un dels grans mals de l’agricultura i que, en èpoques més recents, ha sumat no poques campanyes de minvaments de producció a causa d’este problema. Encara que no és tant la seua presència el que irrita els productors, que també. El quid de la qüestió té a veure, més concretament, amb l’absència de ferramentes efectives per a combatre-les. “No hi ha en el mercat matèries actives que siguen verdaderament eficaces, perquè ja no ens deixen utilitzar aquelles que han demostrat ser-ho”, argumenta. Esta és una de les reivindicacions més repetides entre productors i organitzacions agràries.

Dificultats

Totes les causes van de bracet i convergixen en “un moment complicat per a l’agricultura valenciana, en general”. Mentres que, durant anys, es va convertir en una imatge habitual veure com els agricultors canviaven tarongers per caquis, la situació ha canviat. “No li passa res que no li haja passat ja al cítric; de fet, hi ha qui torna una altra vegada a estos, però el normal és que s’abandonen, perquè cada vegada és més difícil obtindre rendibilitat del camp”, assegura Prats.

Un panorama que res té a veure amb els orígens de la varietat Roig brillant del caqui, que es va expandir amb rapidesa per la comarca i que ara perd, progressivament, terreny. “Res ens fa pensar que la tendència vaja a canviar, és lògic creure que continuarem baixant, perquè cada vegada ho tenim més difícil”, assenyala Prats, que agrega a continuació: “Això no vol dir que vaja a desaparéixer per complet, hi ha futur, però no és tan brillant com ens semblava fa uns anys”.

Crida a la protecció

El principal argument que té el sector del caqui per a afrontar amb esperança l’avenir és que, malgrat les xifres d’abandó de terres, és el principal exportador a escala internacional d’una fruita que s’ha guanyat un lloc en moltes llars amb l’arribada de la tardor. “Som líders i això és una cosa que ens ha de donar forces. A més, com que el caqui només es pot cultivar en unes condicions concretes de clima i terra, no hem de competir amb països en els quals el sou diari d’un treballador del camp és de cinc o set euros. Si ens passara una cosa així, seria la destrucció total. Però, per a tindre un futur millor, hem de protegir el que tenim”, conclou.

Suscríbete para seguir leyendo