Pérez Llorca arriba al Palau lligat a Vox i a la petjada de Mazón

Dia històric a la Comunitat Valenciana, un altre més en esta successió de fites inèdites des que tot va canviar per sempre el 29 d’octubre de 2024. Dia històric que liquida l’etapa de Carlos Mazón. Després d’un any d’alt voltatge polític, amb episodis que quedaran en les retines de diverses generacions, el Consell de la Generalitat té nou president. Juanfran Pérez Llorca (Finestrat, 1976) serà l’octau de la democràcia valenciana (el sext del PP) després de la presidència electa més breu, la de Carlos Mazón, i amb una legislatura expressa en l’horitzó.

A les 18:10 hores d’este dijous, el fins ara número dos del PPCV va ser investit cap del Consell en primera votació, després d’arreplegar 53 vots de la dreta enfront de 45 negatives de l’esquerra. El BOE ha de publicar ara el seu nomenament i el cessament de Mazón, la qual cosa donarà via lliure a la protocol·lària presa de possessió, que serà dimarts.

Este 27 de novembre dona un gran respir al PP i Alberto Núñez Feijóo. Mentres l’exministre valencià José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García entraven en una presó madrilenya passades les 18 hores, a València començava a passar pàgina de la crisi de la dana. Comencen ara 17 mesos frenètics per al nou president, amb quatre grans reptes per davant. Pérez Llorca ha d’encarrilar la reconstrucció de les comarques devastades per la dana; normalitzar la relació amb les víctimes; pegar-li la volta a la imatge del partit després del desgast de l’últim any amb Carlos Mazón i consolidar un projecte autònom i que rebutge qualsevol dubte que puga despertar la seua continuïtat com a candidat en 2027. I tot això haurà de fer-ho sota la poderosa influència de Vox, que este dijous va començar a evidenciar el seu pes.

Fa setmanes que les negociacions estaven encarrilades amb el partit de Santiago Abascal. El ple va arrancar sense garanties d’èxit per a Llorca, com ell mateix va reconéixer en la seua primera intervenció, però en els passadissos de l’hemicicle no es respirava nerviosisme en els minuts previs al ple, sinó confiança que acabaria havent-hi entesa. Així va ocórrer. Encara que no va ser gratis.

Juanfran Pérez Llorca va debutar ahir com a president de la Generalitat, però ho va fer en el terreny de joc delimitat per la formació ultra. Si un parlament és un espill de la societat —un reflex distorsionat, però espill, al cap i a la fi—, les Corts ahir van dibuixar una Comunitat Valenciana angoixada per la immigració i en peus de guerra contra les polítiques ambientals. Sis pàgines del seu discurs va dedicar el nou president a les polítiques migratòries. Només una menció, a penes una frase, per a “avançar en una societat a on la vivenda siga de veritat un dret”.

El discurs d’ahir (60 minuts i 45 segons) es dirigia quasi en exclusiva a Santiago Abascal, que seguia el ple des de Madrid, com els líders del PP. Llorca es va evitar el tràngol d’escenificar l’assumpció dels postulats de Vox en la vespra, però no va tindre problemes a compartir-los des de la tribuna, exhibint sintonia amb José María Llanos, síndic de Vox, i fins i tot revoltant-se contra la “hipocresia” de l’esquerra, que a Catalunya sí que parla de regular el fenomen. Com no hi ha hagut pacte públic i per escrit, només el diari de sessions de les Corts estendrà acta de l’acord, el tercer en dos anys entre PP i Vox.

En la seua intervenció, Llorca va apostar per “la preservació de la nostra identitat” sense que siga una cosa “racista ni alarmista”. Va defendre realitzar estadístiques per nacionalitats dels qui cometen delictes; eliminar qualsevol ajuda a organitzacions que treballen amb immigrants irregulars, i, fins i tot, treballar per a propiciar la devolució de menors migrants als seus països.

Nuclears, preses i valencià

Sobre el Pacte Verd, que Mazón ja va condemnar per imperatiu de Vox, Pérez Llorca assegura que és “la major amenaça per als agricultors” valencians, ja que suposa “més càrregues i més burocràcia” i genera desigualtats amb els productes de tercers països. “Defendrem el nostre sector primari enfront de la impostura ecologista que les elits europees volen convertir en dogma”, va remarcar.

També va ser molt ferm en la seua defensa de les nuclears. “Entre defendre Cofrentes o dependre de Rússia, este candidat es queda amb Cofrentes. Cofrentes no es tanca”, va insistir. I va parlar de preses, molt, tal com reclamava Vox. Sobre estes obres hidràuliques, va subratllar la necessitat d’intervencions “de gran importància”, com ara preses (Cheste i Vilamarxant), tancs de tempestes subterranis, parcs inundables o canalitzacions de barrancs com el Poio, la Saleta o la reparació de Forata i de Buseo, esta última de competència autonòmica.

Però Vox volia més. Durant la seua rèplica, el síndic, José María Llanos, es va congratular per la sintonia amb Pérez Llorca, però li va reclamar ser més explícit a l’hora d’assumir alguns dels seus postulats en immigració, com executar els dos milions per a dur a terme les proves d’edat a menors migrants o impulsar un observatori de seguretat. També en llengua, després de qualificar de nou l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com un “chiringuito”, i exigir-li mantindre la retallada del 50 % al seu pressupost.

Ja a la vesprada, Llorca va assumir els compromisos sense problemes. Va apuntar fins i tot que la Conselleria està elaborant plans de retorn que permeten reunificar en origen; i va parlar de reunions amb consolats que ja s’estan produint. El ja president va donar la seua “paraula” a Vox que, si arriba al Palau, “lluitarà” perquè s’execute “fins a l’últim cèntim” de les partides pactades entre Vox i el Consell de Mazón per a combatre la immigració.

Llorca només va exhibir discrepàncies respecte a la llengua. Va rebutjar que l’AVL siga un “chiringuito”. De la Marina Baixa i valencianoparlant, va realitzar bona part de les seues intervencions en llengua pròpia. És un canvi notable respecte al seu predecessor. “Jo sí que crec en l’AVL, seria de necis o quedaria com un mentider si no diguera que la va crear el PP quan estava en el Consell, la va fer per a protegir el valencià per a protegir-se d’un mal com el pancatalanisme”, va reivindicar. Però sí que ha deixat la porta oberta a dur a terme la retallada pressupostària.

Reconciliació amb les víctimes

Al costat de la necessària sintonia amb Vox, Pérez Llorca afrontava el debat d’investidura amb un elefant en l’hemicicle. El de Finestrat té el repte de reconstruir la relació amb les víctimes, col·lectiu que ha adquirit una influència decisiva després de la dana. La seua irada reacció contra Mazón en el funeral d’estat va precipitar la dimissió d’un president disposat a resistir fins a 2027.

Llorca va prendre el bou per les banyes quasi al principi de la seua intervenció, en el passatge més solemne del dia: “Si esta cambra m’atorga el suport necessari per a ser investit, les meues primeres paraules com a president seran per a demanar perdó en nom de la Generalitat als familiars de les 229 víctimes mortals. Perdó a totes les persones i famílies que encara patixen les conseqüències de les riuades del 29 d’octubre. A aquells que ho van perdre tot i a aquells que van perdre massa”.

Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana, replicava que confia que eixa disculpa siga sincera, sense matisos, amb un reconeixement explícit, no genèric, dels errors de la Generalitat. Els col·lectius van poder seguir la sessió des de la tribuna de convidats. Fora es van concentrar desenes de persones en senyal de protesta.

L’oposició no canvia el guió

El nou president va reconéixer també el repte de donar-se a conéixer: “Milions de persones a la Comunitat encara no saben qui soc, no m’han vist caminar pel seu carrer, i potser pronuncien el meu nom per primera vegada d’ací a uns dies”, va dir. El seu discurs no va semblar el d’un president que se sent de pas en el Palau. Es va presentar com un home del carrer, pròxim, un alcalde que vol “evitar banderes que enfronten”, amb un discurs majoritàriament en valencià, amb vocació per bastir ponts i superar un nivell de crispació inèdita en la democràcia valenciana.

No va evitar, però, que el to de la conversa pública es mantinga en l’enfrontament total. Ni PSPV ni Compromís semblen disposats a “legitimar” esta successió cuinada entre el PPCV i la direcció nacional de Vox, amb Núñez Feijóo pendent de les negociacions en un territori que fa dos anys que li dona maldecaps. L’esquerra manté l’exigència de les eleccions anticipades. No hi ha un altre guió d’oposició.

Llorca, assenyala el socialista José Muñoz, és el “testaferro”, el “còmplice de Mazón” i fins i tot el “número 2 d’Abascal”, tractant de tacar-li la “jaqueta de moderat” que intentava lluir. Llorca, afegia Baldoví, és el “regent provisional”. “A vegades pense que la crueltat en el PP dona punts per a fer carrera política”, va llançar. “Serenitat i estabilitat. La gent necessita que treballem junts”, va demanar el nou president en les seues últimes paraules. Res fa preveure, però, que la política valenciana vaja a canviar la seua freqüència d’ona.

L’escó buit del president

Tot això va donar de si una jornada amb la qual el PP aspira a passar pàgina de l’anomalia institucional en què s’ha instal·lat la política valenciana durant l’últim any, i que ha arribat fins a l’últim dia. Conscient que la seua presència condiciona ara mateix qualsevol escenari, Carlos Mazón va deixar el seu escó buit durant tot el debat. “El futur de la nostra terra està per damunt de tot. L’ajudaré en la mesura de les meues possibilitats”, va dir amb Llorca ja proclamat.

Acaba així el breu mandat de Mazón, 914 dies després, però està per veure fins a on arriba el mazonisme. Pren el relleu el que era el seu número dos. I a falta de configurar equips i determinar qui seguix i qui no, Pérez Llorca sí que avala les seues polítiques i es reivindica successor del mateix projecte. Va presumir de la reducció de la llistes d’espera, la llei de llibertat educativa, les baixades d’impostos… “Vinc a oferir una manera distinta de fer les coses, amb un rumb clar, que va ser el que van triar els valencians quan, el maig de 2023, van entendre que era necessari un canvi”. Comença una legislatura de 17 mesos.

Suscríbete para seguir leyendo