Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

L’AVL firma un conveni per a promocionar el valencià com a realitat lingüística diferenciada en el Congrés

La cambra baixa impulsa un acord amb l’Acadèmia, seguint el deixant del Ministeri de Ciència i la Diputació, en ple setge econòmic del Consell i Vox a la institució

Francina Armengol, en una visita al Palau en 2021, encara com a presidenta de Balears

Francina Armengol, en una visita al Palau en 2021, encara com a presidenta de Balears / Manuel Bruque/Efe

José Luis García Nieves

José Luis García Nieves

València

El valencià com a realitat lingüística singular dins de l’àmbit del català entra en el Congrés dels Diputats per la porta gran. Este dimecres està prevista la firma d’un conveni de col·laboració entre la presidenta de la cambra baixa, la socialista Francina Armengol, i la titular de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó.

L’acord fomentarà la formació, el coneixement i la difusió del valencià, i tindrà una dotació econòmica de la institució estatal per a finançar accions en el marc de l’activitat legislativa del Congrés.

Este acord no arriba en un moment casual. D’una banda, Armengol fa anys que impulsa la diversitat lingüística espanyola dins de la cambra baixa. Ja és habitual escoltar la llengua d’Ausiàs March així com la resta de llengües cooficials en la tribuna del Congrés i en les comissions. Sense anar més lluny, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, va desenrotllar la seua compareixença en la comissió d’investigació de la dana, la setmana passada, quasi íntegrament en valencià. Hi havia un servici de traducció simultània al castellà. Este acord, segons sembla, pretén aprofundir en eixa via de normalitzar l’ús del valencià.

Convenis amb les llengües cooficials

Armengol està fomentant esta mena d’acords. A finals de 2024, el Congrés també va firmar un conveni de col·laboració amb la Reial Acadèmia de la Llengua Basca-Euskaltzaindia, amb “el fi d’avançar per la senda de la pluralitat lingüística, com a element de respecte al plurilingüisme que reconeix i empara la Constitució”, i amb el propòsit de “continuar treballant en la capacitació de la llengua basca perquè esta puga ser mitjà d’expressió en tots els àmbits”. “El present conveni té com a objectiu articular un sistema de col·laboració en el procés de formació, coneixement i difusió del basc, especialment en l’àmbit del llenguatge jurídic”, explicava el document.

L’asfíxia de l’AVL

Al marge d’impulsar el valencià en el dia a dia, este acord es produïx en un context indefugible. Té una clara lectura política. Des de fa un any, l’AVL està patint el “setge” pressupostari per part del Consell de Carlos Mazón, amb el suport de Vox, que ha manifestat públicament la seua intenció d’“asfixiar” econòmicament la institució normativa del valencià.

Després del canvi en el Palau de 2023, però sobretot amb la situació de debilitat en la qual va quedar el Consell després de la dana, la llengua ha tornat al terreny del conflicte. Vox vol literalment fer desaparéixer l’entitat, que està blindada en l’Estatut. El PP ha plantejat un canvi de la llei per a modificar el seu nom. Ni una cosa ni una altra poden portar-se avant sense una majoria qualificada en les Corts que PP i Vox no tenen.

Està per veure el tarannà amb què afronta esta situació el nou president, Juanfran Pérez Llorca. Durant el debat d’investidura ja va situar la defensa de l’AVL com una línia roja que el separa de Vox. Quasi l’única que va citar en el seu discurs.

De moment, el que fa l’AVL amb este acord és precisament allò de què el PP l’acusa: no defendre la singularitat del valencià en el context espanyol, subordinant-lo al català.

Diana Morant (PSPV), Verònica Cantó (AVL) y Natàlia Enguix (Ens Uneix), en la última apertura de curso.

Diana Morant (PSPV), Verònica Cantó (AVL) i Natàlia Enguix (Ens Uneix), en l’última obertura de curs / Rober Solsona/EP

En eixe context d’ofensiva (política i econòmica), fa poques setmanes, el Ministeri de Ciència va firmar també un conveni amb l’AVL per a donar-li suport econòmic a través del finançament d’activitats, programes o aplicacions informàtiques. Abans que el Ministeri que presidix Diana Morant, líder del PSPV, la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix (Ens Uneix), també va comprometre una quantitat similar (uns 200.000 euros), per a finançar activitats que l’AVL no podia escometre, després que, amb els pressupostos de 2025, Mazón deixara els seus comptes en els ossos.

Entre altres coses, eixes partides de la Diputació permetran finançar el programa d’actes de l’Escriptor de l’Any 2026 (Almela i Vives), així com reedicions de còmics i altres programes de promoció de l’ús social del valencià.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents