Nou Consell amb gestos per a Camps, Catalá i sense quota de Mompó

Juanfran Pérez Llorca parla poc però se li entén. Si en les seues escasses intervencions s’ha caracteritzat per la concisió (res a veure amb els discursos d’extensió castrista del seu predecessor Carlos Mazón, cinc hores en l’últim debat de política general), els seus gestos també estan sent bastant eloqüents.

Entre l’ofrena de pau i el joc de l’equilibrista, la reestructuració del Consell deixa alguns missatges clars. El primer, que el nou cap del Consell aplica el manual del successor i busca desprendre’s de la tutela del “pare polític” construint el seu propi equip, amb una neteja quasi total en Presidència de la Generalitat. Llorca ha recorregut a alts càrrecs forjats en els governs de Francisco Camps i Alberto Fabra, especialment el primer, per a la sala de màquines del Palau.

Henar Molinero, nova secretària autonòmica de Presidència, va ser una estreta col·laboradora de Camps, com Jacobo Navarro de Peralta, nou “cervell” del Palau com a secretari autonòmic d’Anàlisi, Estudis i Polítiques Públiques. Amb Molinero, per cert, també guanya visibilitat el sector cristià del partit, de capa caiguda dins del mazonisme.

Per a portar la comunicació, el president recorre a l’excap d’Informatius de la Cope i fins ara president del Consell d’Administració d’À Punt, Vicente Ordaz. Més que lleialtat personal, sembla que Llorca busca experiència per al seu cercle de confiança en esta nova etapa.

Malgrat les novetats, òbviament el nou president no trenca amb el mazonisme, del qual ell mateix ha sigut número dos. Continuen els principals referents, com Susana Camarero, Marciano Gómez o José Antonio Rovira, encara que amb moviment de competències. Per al càrrec de portaveu, lloc clau, recorre a un altre home de llarga trajectòria, com Miguel Barrachina, primer amb Zaplana i ara amb Mazón.

Camps: “D’integració, res”

La reestructuració deixa també alguns missatges en clau interna i mirant al futur immediat. Hi ha ofrenes de pau. Potser, el missatge més nítid és el fitxatge d’Henar Molinero, un gest evident a Paco Camps i una reivindicació del (injuriat) passat del partit. Camps està en campanya per a liderar el PPCV i Llorca haurà d’asseure’s amb ell en algun moment si vol un congrés regional sense sobresalts en 2026. Amb tot, en l’entorn de l’expresident ho han vist, més que com un gest de pau, com un intent de neutralitzar l’operació retorn. “D’integració, res”, asseguren, i confirmen que no hi ha hagut contactes entre Llorca i Camps. Hui, de fet, l’expresident celebra un nou acte massiu.

Com tot canvi suposa un reequilibri de la correlació de poders, la nova estructura oferix també algunes pistes d’un temps nou. La primera, amb vista a destensar les relacions amb María José Catalá. Més rametes d’olivera. Les maniobres per a controlar des del PPCV la successió de Carlos Mazón i evitar la imposició de Génova van provocar tensió dins del partit. Els actuals barons provincials i el sector de Mazón temien que Feijóo imposara Catalá. Unes setmanes després, alguns canvis s’han llegit com un gest amb l’alcaldessa de València, una idea també alimentada des de la plaça de l’Ajuntament, que ahir presumia d’influència.

És el cas dels nous consellers María Carmen Ortí, que ve de la Universitat Popular de l’Ajuntament, així com José Díez, nou home fort de Llorca com a vicepresident segon i conseller de Presidència, amb molt de pedigrí en el partit (el seu pare va presidir la Diputació), encara que també amb perfil tècnic i que Catalá ja va promocionar en 2023.

Sense quota Mompó

Qui no es veu reflectit en el nou Consell és el president provincial del PP de València i president de la Diputació, Vicent Mompó. L’alcalde de Gavarda també va estar en l’operació per a impulsar Pérez Llorca com a successor de Mazón, i en el palau de Batlia es reconeixia este dimecres “decepció” i “malestar”. Va haver-hi contactes amb el Palau, però finalment no hi ha “quota Mompó” en el primer escaló del Consell. El nou govern, en tot cas, es “valencianitza” amb els consellers nous, com Pepe Díez (Xàtiva) i Mari Carmen Ortí (València). Amb Mazón, el desequilibri en favor d’Alacant i, en menys mesura, de Castelló era manifest.

Amb Ortí, nova consellera d’Educació i Cultura, Llorca també situa una valencianoparlant al capdavant d’una cartera molt sensible, sobretot després dels frecs amb la comunitat educativa i la batalla identitària despertada en els dos últims anys. Ell mateix, Pérez Llorca, usuari de la llengua d’Ausiàs March, també ha volgut donar-li normalitat a la promoció del valencià assumint les competències des de Presidència.

Suscríbete para seguir leyendo