La resiliència i la digitalització, pilars de les ciutats del futur

València va acollir el Fòrum Ciutats del Futur, organitzat per Levante-EMV i Prensa Ibérica amb l’impuls de Think Tank Smart Cities, Avaesen, Diputació de València, Simetría, Valoriza i Global Omnium. La trobada, celebrada en la Fundació Bancaixa, va reunir institucions, empreses innovadores i experts que estan marcant les línies de la transformació urbana. La primera taula, moderada per Silvia Tomás, periodista i directora de Relacions Institucionals de Prensa Ibérica a València, va abordar els principals reptes que afrontaran les ciutats en els pròxims anys: resiliència, digitalització, sostenibilitat i adaptació climàtica.

Tomás va obrir la sessió destacant que la innovació tecnològica és hui una ferramenta imprescindible per a reduir l’impacte ambiental i anticipar-se a fenòmens com la recent dana. La seua primera pregunta, dirigida a José Luis Diéguez, cap d’Innovació de Simetría, va centrar el debat: quines claus han de potenciar les ciutats del futur?

Diéguez va definir dos pilars fonamentals. El primer, la resiliència, entesa com la capacitat d’adaptar les ciutats a esdeveniments cada vegada més freqüents i imprevisibles en un entorn canviant. El segon, la digitalització, que permet monitorar els servicis urbans, anticipar problemes i actuar amb precisió. Les dos dimensions —va afirmar— són essencials per a afrontar no només el canvi climàtic, sinó també els reptes geopolítics i socials que transformaran el paisatge urbà.

Des de Valoriza, David Redondo va coincidir que la digitalització està experimentant un avanç real en els entorns urbans. Va subratllar que el desplegament de dades en temps real permet evolucionar de models rígids a sistemes adaptatius: “Hem passat de netejar quan toca a netejar quan fa falta”, va afirmar. Per a Redondo, el repte no és només tecnològic, sinó cultural: posar el ciutadà en el centre i utilitzar la tecnologia per a millorar la seua vida quotidiana.

Ferramenta per a prendre decisions

La perspectiva metropolitana la va aportar Antonio García Celda, director general de València Capitalitat Verda Europea. Va recordar que l’any passat es va produir un canvi de paradigma en la gestió i que les ciutats necessiten planificació a llarg termini, governança compartida entre municipis i una aposta decidida per la dada com a ferramenta per a prendre decisions. Va insistir que no servix de res que un municipi avance si el del costat queda arrere, i va citar la dana com a exemple de la necessitat de respostes coordinades.

Fresco va recordar que la Comunitat és especialment vulnerable i que la planificació municipal ha de situar l’energia i la resiliència en el centre

Pedro Fresco, director general d’Avaesen, va introduir la visió energètica. La digitalització és clau, va dir, però no pot ocultar el principal repte: transformar el model energètic cap a fonts renovables i reforçar l’adaptació climàtica davant de fenòmens cada vegada més extrems. Fresco va recordar que la Comunitat és especialment vulnerable i que la planificació municipal ha de situar l’energia i la resiliència en el centre.

La representant de Smart to People, Victoria Majadas, va posar el focus en la ciutadania. Va assenyalar la paradoxa d’una població molt activa en xarxes socials però poc participativa en els processos municipals. La seua proposta: substituir la lògica de la sanció per polítiques basades en incentius, premiant les bones pràctiques —reciclatge, eficiència energètica, mobilitat responsable— amb beneficis directes per al ciutadà.

Finançament insuficient

El debat va avançar cap als frens que dificulten el desenrotllament d’estes iniciatives. Els ponents van coincidir que els cicles polítics curts, la lentitud administrativa, la rigidesa jurídica i la falta de recursos en els municipis xicotets són els principals obstacles. Molts ajuntaments, van assenyalar, tenen grans idees i projectes, però es veuen limitats per normativa i finançament insuficient. Diéguez va afegir que “no qualsevol dada val” i que la qualitat és imprescindible per a prendre decisions.

Tots van coincidir que les ciutats del futur “ja són les ciutats del present” i que només mitjançant la col·laboració entre administracions, empreses i ciutadania serà possible avançar cap a urbs més sostenibles

La taula també va permetre conéixer avanços ja en marxa. Simetría treballa en solucions per a mitigar l’illa de calor, optimitzar l’arreplega de residus o millorar la gestió hídrica mitjançant sensors que detecten l’estrés dels arbres. Valoriza va presentar projectes com els contenidors intel·ligents de vidre o les càmeres que detecten impropis en temps real. Avaesen, per la seua banda, va explicar l’impacte de l’Índex i la Guia Smart City, ferramentes ja implantades en més d’un centenar de municipis.

En la seua conclusió, tots van coincidir que les ciutats del futur “ja són les ciutats del present” i que només mitjançant la col·laboració entre administracions, empreses i ciutadania serà possible avançar cap a urbs més sostenibles, més habitables i més preparades per als desafiaments que venen.

Suscríbete para seguir leyendo