Bernabé demana “un any i mig de deixar-se la pell” per a recuperar l’alcaldia de València per al PSOE

A Pilar Bernabé li espera un any i mig esgotador, perquè a les seues obligacions de delegada del Govern l’acompanyarà, ja ho fa, la precampanya per l’alcaldia més llarga de la història de València. La candidata socialista, ja proclamada com a tal, xafarà molts dies la seua ciutat en clau municipalista. I el sopar de Nadal va servir també per a activar el comité comarcal, que no és una altra cosa que, tal com ella mateixa va assegurar, “l’inici de la constitució d’un projecte polític amb el qual recuperarem València. A recuperar València per als valencians i les valencianes”.

L’acte amb la militància va servir perquè Bernabé es donara un bany de masses entre simpatitzants i perquè marcara les seues línies d’actuació, que passen per dos exercicis de lògica: com de malament ho fa María José Catalá amb els seus socis de Vox i com de bé ho farà el PSOE quan recupere l’alcaldia. “Perquè és possible, és real i està al nostre abast” i perquè ho farà “amb un projecte seriós, valent i rigorós. Un projecte en el qual poder confiar”, però per al qual “hem de deixar-nos la pell”.

Bona part del discurs va servir per a emmarcar l’actual València i la seua responsable. I seguix la guerra d’eslògans. Si per a l’actual alcaldessa, Pilar Bernabé és “la delegada de Sánchez”, la seua nèmesi comença a encunyar-la com a “alcaldessa franquista”. I un altre colp d’efecte: si quan el PP estava en l’oposició, el Govern municipal era el de “Ribó i el PSPV”, ara Bernabé va repetir diverses vegades el de “Catalá i Vox”.

“Hem d’estar més presents que mai, perquè el que està en joc és l’essència de la democràcia. Davant tenim una aliança entre el PP i Vox que representa el pitjor del passat” i va començar a fer al·lusió a la zona de baixes emissions, la pujada del transport públic, la ciutat “rància amb cotxes, fum i soroll”, el “negacionisme de la ciència”, i que, en definitiva, si fan alguna cosa, és “gràcies a projectes que vam deixar en marxa, encara que els han retallat”.

La millor defensa, un bon atac

I per si el cas Salazar l’esguitava per la seua condició de secretària d’Igualtat del PSOE —com va insinuar Catalá durant el matí—, la millor defensa és un bon atac, i va recordar “com ha reduït Catalá el pressupost en igualtat, com va eliminar les polítiques d’ocupació destinades a ajudar les dones víctimes de violència masclista i que va donar un premi a un maltractador”. Conclusió: “Lliçons, cap”.

“Nosaltres volem una ciutat vibrant, innovadora, verda, europea, capaç d’afrontar el canvi climàtic, de generar oportunitats i de mirar al futur”, però sense oblidar el passat, però no el recent, sinó el més antic, perquè les al·lusions al franquisme van continuar per ser “els pares polítics de la dreta actual” en al·lusió als intents d’urbanitzar el Saler o fer una autopista en el vell llit i que ara “es repetirà amb el Corredor Verd, però fracassaran, perquè serà el que el poble vulga”.

“Estem en un moment frontera”, va proclamar Bernabé, que va instar a “caminar junts per a portar el nostre projecte a cada pam d’esta ciutat”. I que farà el PSOE en l’alcaldia? “Imposar el 60 % de vivenda protegida en els nous desenrotllaments, no donarem més llicències als apartaments turístics i cobrarem una taxa turística que revertisca en la ciutat”.

En definitiva, Bernabé, que és confessa corredora de fons, va instar la seua militància a, amb este sopar de Nadal, “carregar-nos d’energia. Per a agafar força, perquè és el moment de tornar a encendre València”.

Suscríbete para seguir leyendo