Cullera reivindica el llegat de Juan Piris, el cronista visual que va captar la transformació d’un segle

Cullera recupera una part essencial de la seua memòria col·lectiva gràcies al treball de recuperació de l’arxiu fotogràfic de Juan Piris Ferrer, un cullerà que va convertir la seua passió autodidacta en un testimoniatge únic sobre la vida del municipi durant el segle XX. El material, presentat en el marc de les XVII Jornades d’Estudis de Cullera, ha sigut digitalitzat i organitzat pel seu fill, Jordi Piris, que subratlla la importància d’este llegat visual per a entendre l’evolució del poble.

Para ver este vídeo suscríbete a Levante-EMV o inicia sesión si ya eres suscriptor

Suscríbete

¿Ya eres premium? Inicia tu sesión aquí aquí

Juan Piris, tal com recorda el seu fill, “no era només fotògraf. Era cronista visual, testimoni privilegiat i narrador silenciós d’una societat en transformació”. La seua càmera va captar escenes quotidianes, celebracions, rituals i moments íntims, però també els canvis profunds que va viure Cullera amb l’arribada del turisme, la construcció massiva i la pèrdua progressiva de l’antiga línia de costa. “Va retratar Cullera en un moment clau: el pas d’un poble mariner a una destinació turística en plena efervescència”, assenyala Jordi Piris.

L’arxiu, fins ara dispers en negatius i caixes acumulades durant dècades, constituïx un testimoniatge gràfic d’enorme valor. Les imatges permeten observar la transició dels carrers, l’aparició de barris nous, la verticalitat urbanística i l’impacte del formigó que va marcar una època. “Preservar estos arxius fotogràfics és molt més que conservar documents: és protegir l’ànima d’una comunitat”, explica el responsable de la mostra.

L’exposició, organitzada dins de les jornades, invita el públic a recórrer la Cullera de mitjan segle passat. En esta poden veure’s retrats familiars, escenes de platja, moments festius, tradicions que hui han canviat i racons del municipi ja desapareguts. La mostra també reivindica la dimensió humana del fotògraf: un home que, impulsat per la intuïció i la sensibilitat, va saber captar l’esperit de cada mirada i cada moment.

Jordi Piris destaca que “recordar no és viure en el passat: és comprendre’l”. Per això, considera imprescindible la digitalització de l’arxiu, un procés realitzat amb meticulositat i respecte, que permetrà que les noves generacions puguen accedir a un material que forma part de la seua identitat. “En cada negatiu hi ha una emoció, una lliçó i una part de nosaltres que mereix ser cuidada, compartida i estimada”, resumix.

Les XVII Jornades d’Estudis de Cullera han volgut retre homenatge a un home que, sense pretensions, va deixar un dels testimoniatges més complets de la Cullera del segle XX. La recuperació de la seua obra oferix un punt d’ancoratge en temps de canvis ràpids i reivindica la fotografia com una forma de memòria democràtica, capaç de donar veu i rostre tant als poderosos com als anònims.

Suscríbete para seguir leyendo