Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

El Magnànim aprofundix en la fotografia de Juan Caparrós amb “Ontinyent, els anys decisius”

L’obra del fotògraf alacantí arreplega l’evolució de l’activitat econòmica i social de la capital de la Vall d’Albaida entre les dècades dels cinquanta i seixanta del segle passat

Llibre de Juan Caparrós sobre fotografies d’Ontinyent

Llibre de Juan Caparrós sobre fotografies d’Ontinyent / Diputació de València

Ontinyent

L’editorial de la Diputació de València, la Institució Alfons el Magnànim, ha editat el número 2 de la col·lecció “L’Instant. Fotografia”, amb el títol “Ontinyent, els anys decisius”. La recopilació arreplega l’obra que Juan Caparrós va produir entre les dècades dels cinquanta i seixanta del segle XX a Ontinyent. Unes imatges que, més enllà de les festes i tradicions locals, arrepleguen l’evolució de l’activitat econòmica i els canvis socials que van produint-se en la població.

Des d’una visió polièdrica, el fotògraf capta, en cada un dels seus negatius, el treball en la indústria tèxtil i en les ocupacions que li són subsidiàries, les noves edificacions i l’ampliació dels límits urbans, la creixent modernització de la població i les noves activitats socials, mostrant-nos una societat que, amb el pas dels cinquanta als seixanta, comença a flirtejar tímidament amb la societat de consum, començant per aspirar al frigorífic i al televisor i, a poc a poc, també al nou model de vida que representen el pis modern de nova construcció, la Vespa o el Sis-cents, reduint l’activitat agrícola a una mera activitat secundària, quasi nostàlgica, de cap de setmana.

Portada del libro sobre la fotografía de Juan Caparrós de Ontinyent.

Portada del llibre sobre la fotografia de Juan Caparrós d’Ontinyent / Diputació de València

Així, Caparrós capta els contrastos d’aquella societat, tant des del punt de vista productiu com en l’oci o els actes socials, tot des d’una mirada entre documental i poètica i una qualitat tècnica guiada per una certa obliqüitat, l’exploració d’angles inusuals i altres recursos que emfatitzen els motius fotografiats.

El volum es completa amb un pròleg de l’economista i historiador Josep Gandia, una aproximació crítica a l’obra de Juan Caparrós a càrrec de Francesc Vera, director de la col·lecció, i una nota biogràfica sobre l’autor realitzada pel sociòleg Pau Caparrós.

El fotògraf

Juan Caparrós (Alacant, 1905-1992) va ser el tercer de quatre germans d’una família pertanyent a la xicoteta burgesia de la ciutat d’Alacant, a on el seu pare, natural de Vera (Almeria), s’havia establit com a comerciant de productes tèxtils en el Portal d’Elx, en l’eixample de la ciutat. Juan Caparrós passa els anys de joventut a Alacant i estudia en el Liceu Francés. Durant l’etapa d’estudiant freqüenta, amb altres companys, l’aeròdrom de Rabassa, a on feien escala els avions de la companyia aeropostal entre el nord d’Àfrica i Marsella. El motiu és el de fer pràctiques de conversa en francés amb els pilots. A més, aquells pilots li inculcarien una certa passió per la fotografia que el portaria a comprar un senzill aparell fotogràfic per a captar les seues pròpies imatges.

Pocs mesos després d’acabar la guerra es trasllada a Ontinyent per a fer-se càrrec de l’organització de l’empresa Tortosa y Delgado, ocupació que va compaginar amb alguna representació privada com a agent comercial del tèxtil, participant de la bonança industrial i demogràfica d’Ontinyent.

La dedicació a la fotografia pren un impuls definitiu a mitat de segle, quan capta, amb la seua càmera, la transformació social i urbanística que es produïx en la ciutat en les dècades dels cinquanta i els seixanta. La seua passió per la fotografia el portarà a fundar, juntament amb un altre entusiasta del mitjà, Juan Gasteizi, l’Agrupació Fotogràfica d’Ontinyent, en els baixos del Centre Industrial. Els últims anys de la seua vida els passarà en la seua residència alacantina de Ciutat Jardí, a on ja va viure els anys anteriors a la guerra.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents