De Catalá a afins a Mompó: la llista de 20 càrrecs de la qual eixirà el “número 2” de Llorca en el PPCV

Després de culminar el seu aterratge en el Palau de la Generalitat i amb el nou Consell ja confeccionat i en marxa, Juanfran Pérez Llorca ha de rematar ara la successió de Carlos Mazón des del punt de vista orgànic. Encara que ningú fa el pas de demanar-li l’acta de diputat autonòmic, Alberto Núñez Feijóo ha imposat celeritat per a remodelar la cúpula del PPCV i que Llorca relleve, abans de Nadal, l’expresident, encara al capdavant d’un organigrama intern en el qual també figura, en una sotssecretaria, l’exconsellera Salomé Pradas, amb moltes paperetes per a seguir el mateix camí que Mazón.

El salt de Pérez Llorca, actual secretari general, a la presidència dels populars valencians serà sense congrés autonòmic, encara que amb l’aval dels estatuts. El nou cap del Consell assumirà la presidència del PPCV, la qual cosa deixarà vacant la influent plaça de secretari general, el número dos del partit que porta el dia a dia de la formació. És un lloc clau, sobretot en un context precongressual amb vista al conclave que hauria de celebrar-se l’any que ve i amb l’elaboració de les candidatures per a les autonòmiques de 2027.

El lògic seria que Llorca triara un perfil de la seua més absoluta confiança, encara que els canvis seran examinats amb lupa, especialment per aquells sectors del partit que s’han sentit oblidats en els primers passos que ha fet el nou president, especialment amb els nomenaments del Consell. I este és el cas de Vicent Mompó, president del PP de València.

Estatuts o excepció

No obstant això, Pérez Llorca no tindrà les mans lliures per a triar la seua nova mà dreta, almenys segons la literalitat que arreplega el reglament intern. Segons l’article 45 dels estatuts, el secretari general del partit serà nomenat pel Comité Executiu, a proposta del president, “d’entre els vocals triats pel congrés del partit”. Es tracta d’una llista tancada de 22 vocals, que es reduïx a 20 si s’exclou el mateix Llorca i l’exconseller de Zaplana Carlos González Cepeda, que va faltar fa poc.

En tot cas, hi ha molts dubtes jurídics respecte a l’escenari en què ha quedat el PPCV després de l’eixida del president. Fonts populars traslladen que el PPCV estaria maniobrant davant de Génova per a aconseguir una excepció a esta norma, autoritzada per la direcció nacional, per a poder ampliar el ventall de candidats i guanyar marge de maniobra. Fins i tot hi ha qui valora que la plaça que ha quedat vacant per eixa defunció de González Cepeda podria obrir la porta a designar un membre nou, la qual cosa podria ser una via d’entrada a un hipotètic secretari general de la confiança de Llorca i que no figure entre eixos 22 vocals designats en l’últim congrés autonòmic.

En este llistat apareixen els alcaldes de les quatre capitals: María José Catalá; l’alacantí Luis Barcala; la de Castelló, Begoña Carrasco, i l’alcalde d’Elx, Pablo Ruz. Quatre perfils que no comptarien amb massa paperetes per les responsabilitats que ja manegen. Tampoc sembla probable, per motius evidents, l’ascens d’altres noms com Macarena Montesinos, “padrina” política de Mazón, o de Salomé Pradas, imputada per la dana.

En esta llista, Mompó compta amb dos perfils molt pròxims: qui va ser el seu cap de gabinet, Vicente Huet, i el diputat provincial Avelino Mascarell, que l’acompanyava el dia de la dana. L’alcaldessa de València, per la seua banda, compta també amb càrrecs pròxims en esta llista, com els regidors Juan Carlos Caballero (ja és coordinador general, equivalent al “número 3”) o Juan Giner. També el torrentí Vicente Soria, un dels primers padrins polítics de Catalá.

A més de Montesinos, Alacant compta amb perfils com l’alcalde de Torrevieja i diputat autonòmic, Eduardo Dolón, o el diputat provincial d’Elx Juan de Dios Navarro, pròxim a Pérez Llorca. També Loreto Serrano, alcaldessa de Santa Pola i diputada provincial de llarguíssim recorregut, o Juan Molina Beneito, a qui Mazón va nomenar coordinador del grup popular en la corporació després de la seua arribada a esta institució en 2019 i que, després d’aconseguir el lideratge del partit, el va incloure entre els vocals del Comité Executiu Autonòmic.

Quant a Castelló, hi ha perfils polítics com el de la delegada del Consell de Mazón, Susana Fabregat, així com Lucía García Fabregat, amb una llarga trajectòria en l’Ajuntament de Cabanes i membre de la Junta Directiva del PP provincial; Paz Aledón Guerrero, una persona de la confiança de l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco; o Adrián Casabó, portaveu del PP a Vila-real.

Equilibris interns

Això són els possibles, un llistat que cal llegir des de la lògica dels equilibris interns. No és habitual que president i secretari general siguen de la mateixa circumscripció. Fins a les eleccions autonòmiques de 2023, Mazón tenia com a número dos l’alcaldessa de València, María José Catalá. Després del 28M, en què el PP va assaltar el poder en totes les institucions valencianes, Mazón va remodelar l’executiva per a traure Catalá de número dos (amb l’argument que els principals líders no acumularen càrrecs) i elevar Pérez Llorca a secretari general.

Dos càrrecs, dos províncies

D’alguna manera, això va suposar una anomalia, ja que tradicionalment s’ha buscat un equilibri provincial. No és habitual que els números u i dos compartisquen circumscripció. Camps, per exemple, tenia com a secretari general el castellonenc Ricardo Costa, i de tres, David Serra, de la Marina Alta. Zaplana, per la seua banda, va tindre José Luis Olivas (de Conca radicat a València) com a número dos. Alberto Fabra (Castelló) sí que va situar Isabel Bonig (la Vall d’Uixó) de secretària general. Esta, al ser elevada a presidenta, va convertir en la seua secretària general l’alacantina Eva Ortiz. Així que, per una qüestió de probabilitat, el nou secretari general hauria de ser de Castelló o de València.

Suscríbete para seguir leyendo