El racisme entra en la zona zero: 17.000 migrants sense papers, sense vivenda i sense col·legi per als seus fills

Un any després de la dana, hi ha famílies que viuen en baixos amb humitat, que van perdre el seu treball, que no han rebut ni un euro en ajudes i que relaten, fins i tot, com els van posar traves fins i tot per a escolaritzar els seus fills en el col·legi més pròxim a on s’havien traslladat de manera temporal després de la tragèdia. I tots són estrangers. I és que sense papers no hi ha res. I per a aconseguir la documentació, el padró és imprescindible, perquè és el document que dona accés a tota la resta. Però si, a més, l’aigua es va emportar el passaport o qualsevol altra documentació que és impossible aconseguir en el lloc d’origen, tot es complica. Així consta en el III Balanç anual de discriminació quotidiana per racisme i xenofòbia a València, que suma a les problemàtiques que no es resolen (problemes amb el padró, exclusió residencial, cites d’estrangeria, aporofòbia bancària, racisme institucional i policial…) un apartat de les conseqüències que ha tingut la dana per a les persones migrants que es van veure afectades per la tragèdia.

“Les experiències recaptades reflectixen com l’emergència climàtica va actuar com un factor amplificador de desigualtats estructurals, ja que va afectar de manera desproporcionada persones migrants i va limitar encara més el seu accés a drets bàsics. L’anàlisi elaborada per les entitats i la Unitat Mòbil d’Atenció a Persones Migrants es basa en testimoniatges directes i experiències de les persones tècniques durant els acompanyaments i les actuacions que s’han portat a cap. Això ha permés identificar patrons de discriminació institucional i social en l’accés a servicis essencials, atenció d’emergència i processos de recuperació postdesastre”, afirma l’informe.

En la presentació del text, els portaveus de les entitats que han elaborat l’informe (campanya CIEs NO, CEAR-PV, Conviu Fundació Cepaim, Elx Acull, Moviment per la Pau, Regularització Ja, Unitat Mòbil d’Atenció a Persones Migrants, AIPHYC, Rumiñahui i València Acull) han exigit que s’apliquen polítiques públiques que posen fi al racisme que es denuncia en el balanç, en general, i han relatat una situació postdana per a molts migrants que “hui dia continuen vivint situacions dramàtiques, un any després de la tragèdia”.

“Els qui es van encarregar de l’assistència tenien una falta de coneixement dels servicis i drets bàsics de les persones migrants, i eixa és una realitat que la dana va evidenciar encara més. Per això, les persones migrants van veure amplificades les seues dificultats a l’hora d’acudir a una cita mèdica, optar a l’empadronament especial… Hem acompanyat les persones dins de la regularització extraordinària i hem sigut testimonis de la poca voluntat que hi ha hagut per a atorgar un certificat de residència efectiva”, expliquen des de les entitats. I és que 17.000 persones s’han quedat fora de la regularització extraordinària que va posar en marxa el Govern (després d’una intensa campanya de les entitats) i que ha suposat un abans i un després per als qui han aconseguit la documentació. “Però esta mesura no ha arribat a totes les persones que hi tenien dret com a víctimes de la tragèdia, amb la qual cosa s’ha generat més desigualtat i més pobresa. Els qui estan en la reconstrucció saben que els qui estan en el sector de la llar/cures són migrants. Moltes dones van perdre els seus treballs i a moltes altres que hui treballen se’ls nega un contracte”, afigen.

Absència de padró i falta d’interés

La falta de padró i l’absència d’interés dels qui s’encarregaven de l’assistència a la ciutadania per ajudar-los en eixa tasca va impedir la regularització, però també els va deixar fora de tota la resta. De les ajudes, dels reallotjaments, de l’assistència sanitària… Fins i tot del col·legi. “Han impedit l’escolarització de xiquets en col·legis d’altres municipis a on la gent s’havia desplaçat de manera temporal. Els demanaven l’empadronament i documentació que ni tenien ni podien aconseguir. S’han fet intervencions de la unitat mòbil perquè no els deixaven escolaritzar els xiquets”, expliquen des de les entitats, que asseguren, això sí, que “eixos problemes d’escolarització es van resoldre amb la intervenció de les associacions, però tot eren problemes amb l’idioma, amb el canvi de centre, amb la documentació que havien de presentar…”.

L’informe posa de manifest que hi ha milers de migrants afectats per la dana que no han rebut ajuda i que, a més, s’han vist en el centre de les crítiques. “Els discursos d’odi han anat en augment, perpetuant notícies falses com la de les ajudes a migrants quan hi ha persones que continuen vivint amuntegades i malvivint. Les persones més afectades no han rebut ni ajuda autonòmica, ni estatal i continuen patint les conseqüències en tots els àmbits”.

Suscríbete para seguir leyendo