Camps ja exercix d’oposició interna en el PPCV i obri foc contra Llorca

Paco Camps no fa bromes. Tant és així que admet que el seu intent de tornar a la primera línia política pot ser un “problema” per a “alguns dirigents” del PP, que no per al PP, perquè “el PP soc jo”. L’expresident va consolidant la seua operació retorn amb la qual vol reconquerir el PPCV i la Generalitat, en eixe orde, i este dijous ha presentat el seu equip de campanya per a les eleccions de 2027, per a les quals encara queda any i mig si no hi ha avançament electoral i encara no hi ha candidat oficial ni congrés convocat.

A diferència dels actes que ha anat celebrant estos últims mesos, en els quals es va mostrar lleial a Carlos Mazón malgrat tota la polèmica per la seua gestió de la dana, Camps ha obert hostilitats contra el nou cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca, a qui li ha retret la seua falta d’ambició electoral i de projecte, li ha recordat que era la “mà dreta” de Mazón i l’ha situat com un dirigent amb menys “recorregut” o “bagatge” que ell, entre altres missatges per al de Finestrat.

La croada de Camps passa per la celebració d’un congrés autonòmic al qual ja va dir fa mesos que es presentaria, però que el partit manté en el congelador. Malgrat la falta de dates, l’exdirigent popular s’ha mostrat “convençut” que este tindrà lloc “com a molt tard en juny” i que ell és “el millor candidat”. Entre altres coses, perquè es veu capaç de guanyar les eleccions per majoria absoluta, com en els vells temps, i “oferir-li-la” també a Alberto Núñez Feijóo per a arribar a la Moncloa.

Candidat amb congrés o sense

Malgrat tot, ha reconegut que no ha pogut parlar amb el president nacional des de maig de 2024, quan el va felicitar per l’arxivament de la seua última causa judicial, un buit que molesta l’expresident. Camps, a més, ha avisat que no desistirà de la seua obstinació, hi haja congrés o no, i ha remarcat que té “previstos tots els escenaris”: el d’una candidatura imposada des de Madrid, el d’un congrés amb compromissaris o el d’un congrés obert, l’opció que reclama de manera prioritària.

Immune al nou context electoral, molt més atomitzat, Camps ha insistit en la seua capacitat de recuperar vot de Vox i aconseguir eixa majoria absoluta en 2027 amb un projecte “radicalment centrat”. I ha remarcat la necessitat que el candidat s’ho crega, en clara al·lusió a un Pérez Llorca que recentment va exhibir els seus dubtes sobre eixa possibilitat: “És impossible una majoria absoluta si el candidat no transmet eixa sensació tots els dies. Si algú partix amb la idea que no guanyarà per majoria absoluta, és impossible. La política és transmissió d’il·lusions”, ha assenyalat.

Perfil idoni

Malgrat els seus problemes judicials des que es va veure forçat a dimitir i el menyspreament al qual ha sigut sotmés en eixe últim any i mig pel PP, la confiança de Camps continua intacta. De fet, s’ha presentat com el candidat idoni, assenyalant que el seu “recorregut” “difícilment el té cap militant, ni el president actual ni l’anterior. Conec l’ajuntament, el funcionament de l’Estat, de l’autonomia, de l’Estat en l’autonomia… I he guanyat tres vegades per majoria absoluta (...) No veig cap company amb el meu bagatge personal”, ha sentenciat.

A més de ser el perfil de més “bagatge”, Camps ha destacat que és l’únic que s’ha oferit per a eixe congrés sense data i per a aspirar a la Generalitat. “Tenim el projecte molt més avançat que ningú. Ningú ha dit que vulga ser el pròxim president, soc l’únic que ho diu obertament, que presenta un model i una campanya i que creu en la majoria absoluta”, ha insistit. En eixe sentit, ha instat el PPCV a tornar a “liderar el discurs” a la C. Valenciana i ha alertat que el partit “patix quan no lidera el discurs i va darrere del que uns altres diuen”, en aparent al·lusió a Vox i les seues imposicions per a la investidura de Llorca.

Preguntat per què ningú a Génova o en la direcció del PPCV aprecia eixa idoneïtat de la qual fa gala l’expresident per a tornar a ser candidat, Camps ha sigut molt críptic: “Tinc la meua opinió, però no puc donar-la perquè no correspon. Soc un militant disciplinat. Però tinc una resposta i molt ben argumentada, amb dades”, ha dit sense revelar res més al marge que “no és agradable d’escoltar”.

“Un problema” per a “algun dirigent”

Amb tot, ha rebutjat ser un “problema per al PP”. “No. En tot cas, un problema per a algun dirigent, però el PP soc jo. Parle amb el PP tots els dies. No amb dirigents, però sí amb militants”, ha dit Camps, que ha revelat que este mateix matí ho ha fet amb un “dirigent” del partit, el nom del qual no ha volgut revelar per a no “generar problemes afectius”.

L’expresident ha deixat una última pulla a Llorca en la seua compareixença, al recordar que va ser la “mà dreta” de Mazón des de la seua arribada al poder. Fins i tot en el partit, a on va ser nomenat secretari general després de les eleccions de 2023. Camps s’ha encarregat de subratllar que eixe nomenament es va fer sense passar per un congrés, ja que eixe últim conclave va proclamar com a número dos del PPCV María José Catalá, que posteriorment va deixar el lloc i va ser llavors quan Mazón li’l va entregar a Llorca.

L’organigrama campsista

L’equip de campanya de Camps estarà compost per set grans àrees, encapçalades per una direcció política de campanya integrada per ell mateix com a candidat, amb Inés Peiró (regidora de la Pobla de Vallbona amb el PP) com a directora de campanya i un “comité estratègic reduït” que completen Mariano Durán, Alberto Fourrat i Chema Simó.

La resta de departaments són els d’Estratègia i Anàlisi; Comunicació i Missatge; Organització Territorial; Programa i Contingut Polític; Mobilització i Actes, i Legal, Finances i Control, compostos per unes 20 persones sense càrrecs en el partit.

Suscríbete para seguir leyendo