El minifundisme i l’abandó de terres releguen la C. Valenciana a la cua d’ajudes agràries de la UE

L’estructura agrària dominada pel minifundisme i l’abandó de cultius castiguen la Comunitat Valenciana en la recepció d’ajudes directes de la política agrària comuna (PAC). En 2025 ha tornat a passar i això relega la C. Valenciana a la cua del suport econòmic de la Unió Europea (UE) entre els territoris amb més pes del sector primari. Els pagaments amb càrrec al Fons Europeu Agrícola de Garantia Agrària (Feaga) van ser, entre el 16 d’octubre de 2024 i el 15 d’octubre de 2025, de 5.722 milions d’euros, el 99,43 % del que es va pagar en tot l’exercici anterior. Així figura en l’últim informe mensual del Fons Espanyol de Garantia Agrària (Fega).

Les subvencions per a l’àmbit agrari i ramader d’Espanya més importants han sigut realitzades per Andalusia (1.486 milions d’euros), Castella i Lleó (988 milions) i Castella-la Manxa (755 milions). Aragó és quarta, amb 459 milions; Catalunya és quinta, amb 298 milions, i Galícia, sexta, amb 184 milions. Li seguix la Comunitat Valenciana com a sèptima receptora d’Espanya, amb 148,1 milions, i Múrcia figura com a octava, amb 142,2 milions.

Cal tindre en compte que, al llarg de 2024, es van perdre 2.770 hectàrees de superfície cultivada a la Comunitat Valenciana. I que l’edat mitjana dels empleats en el camp havia superat els 65 anys. La Comunitat Valenciana bat el seu rècord històric de terres agràries deixades de cultivar, bàsicament a causa de la falta de rendibilitat, amb 176.446 hectàrees en 2024, segons revela un estudi de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) elaborat a partir de l’enquesta Esyrce del Ministeri d’Agricultura. La superfície abandonada enguany representa un increment interanual de l’1,59 % i deixa una de cada cinc parcel·les de cultiu erma.

Suport al model ecològic

D’eixos 5.722 milions que Brussel·les ha transferit en 2025 a Espanya, l’import abonat més alt ha sigut el corresponent a l’ajuda bàsica a la renda per a la sostenibilitat (2.413 milions), seguit del relatiu als ecorègims (1.114 milions), l’ajuda a la renda associada (662 milions) i l’ajuda complementària a la renda redistributiva (491 milions).

Quant al Fons Europeu Agrícola de Desenrotllament Rural (Feader), durant este exercici, els pagaments del “segon pilar” de la PAC per als agricultors i ramaders espanyols —és a dir, els que són cofinançats pel Govern central i autonomies— han sigut de 1.587 milions d’euros. Els pagaments més quantiosos han sigut els corresponents a inversions en actius físics (711 milions), inversions en el desenrotllament de zones forestals i millora de la viabilitat dels boscos (244 milions) i l’ajuda per al desenrotllament local del programa Leader (175 milions).

Terres ermes

La valenciana va ser la comunitat espanyola que major retrocés va patir en 2024, una circumstància que la consolida com la regió autònoma amb més superfície deixada de cultivar, per davant de territoris amb molta més extensió, com Castella-la Manxa (158.173 ha), Andalusia (130.204 ha), Castella i Lleó (116.197 ha) i Aragó (113.212 ha). Mentres que la Comunitat Valenciana va abandonar més camps, el conjunt d’Espanya va recuperar 7.339 ha en l’últim any, situant la superfície erma en 1.030.535 ha. D’esta manera, ja suposa el 17 % de les terres agràries deixades de cultivar de tot el país. Ampliant el focus a un període de temps més ampli, la pèrdua de superfície agrària s’eleva a 14.879 ha en els últims cinc anys.

El cultiu que més superfície va perdre en 2024 a la Comunitat Valenciana és l’ametler (2.216 ha, que representen un retrocés del 2,4 %), a causa dels baixos preus en origen ocasionats per l’entrada massiva d’importacions californianes de pitjor qualitat, i la disminució de producció per la sequera. Els cítrics van continuar, el citat any, la seua tendència descendent, tant en taronges com en mandarines, al perdre 1.347 ha. Alguns altres cultius que van retrocedir són els fruiters d’os (bresquilles, nectarines, prunes, albercocs, cireres, etc.), que van caure en 908 ha, la vinya (-381 ha) i el caqui (-158 ha).

Suscríbete para seguir leyendo