Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Districte portuari, l’actualitat del sector

València manté el quart lloc d’Europa en tràfic de contenidors

Algesires i Barcelona se situen entre els deu grans malgrat la crisi de la mar Roja

Port de València, terminal de contenidors.

Port de València, terminal de contenidors. / M. Á. Montesinos

José Luis Zaragozá

José Luis Zaragozá

València

La crisi del transport marítim internacional arran del desviament de vaixells de la mar Roja i el canal de Suez pel sud d’Àfrica —després de la invasió de Gaza per part d’Israel— ha aconseguit mantindre, malgrat tot, l’increment del tràfic de contenidors en el port de València. De fet, s’ha mantingut com a quart en el rànquing europeu en moviment de les citades mercaderies (amb 5,476 milions TEU, unitat de vint peus o 6,1 metres de longitud de contenidor). Els gegantescos recintes del nord del Vell Continent (Rotterdam (13,8 milions), Anvers-Bruges (13,5) i Hamburg (7,8 milions)), lideren el sector, segons dades de 2024.

Així ho constata l’informe Top 15 EU Container Ports in Q3 2025, elaborat per PortEconomics. L’anàlisi constata que, després de la recuperació de l’any 2024 i les incerteses de 2023, entre gener i setembre d’enguany, l’augment dels indicadors en l’àmbit del tràfic de contenidors s’ha frenat durant este període, tal com constata una informació elaborada per Naucher. El port d’Hamburg destaca entre el trio líder d’Europa, amb un sòlid creixement del 8,4 % interanual, molt per davant de Rotterdam i Anvers-Bruges.

Expansió

El ressorgiment de l’emplaçament marítim d’Hamburg es produïx després d’anys d’un rendiment modest i s’atribuïx a l’augment de les escales portuàries vinculades a noves estructures d’aliances (especialment Gemini) i l’entrada d’operadors de terminals estrangers. D’altra banda, les xifres suggerixen un ressorgiment del sistema portuari alemany, ja que Wilhelmshaven i Bremen també van experimentar un creixement saludable.

Sud d’Europa

Mentrestant, en el sud d’Europa, els ports espanyols van lluitar per mantindre el seu excepcional impuls de 2024, que havia sigut promogut pel desviament de vaixells a causa de la crisi de la Mar Roja. València va registrar un augment del 3,7 %, mentres que Algesires i Barcelona van veure descensos en els volums de contenidors. Sines, a Portugal, també va experimentar una caiguda des dels seus màxims de 2024. El Pireu, a Grècia, va romandre en indicadors negatius després d’un 2024 moderat, també afectat per la situació d’Orient Mitjà.

A Espanya, els ports d’interés general van moure 465.120.751 tones fins a octubre de 2025, la qual cosa suposa un descens del 0,7 % respecte al mateix període de l’any anterior, segons dades provisionals de Ports de l’Estat. La mercaderia general va registrar, en els deu primers mesos de l’any, un descens del 0,2 %, 234,2 milions de tones, amb un augment del 3,8 % de la convencional, amb 74,5 milions de tones, mentres que la contenitzada va retrocedir un -2 % (159,6 milions de tones) en relació amb el mateix període de l’any anterior.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents