Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

L’hora de Mouctar Diakhaby

En principi, el central francoguineà torna este dimarts a una llista de convocats per al partit de Copa a Gijón després de més de dos mesos lesionat

Al llarg de la temporada, la línia defensiva és la que més maldecaps li ha produït a Corberán: lesions, vendes, fitxatges frustrats i rendiments baixos

Mouctar Diakhaby, en la vesprada del dilluns, en l’última sessió abans de desplaçar-se dimarts a Gijón

Mouctar Diakhaby, en la vesprada del dilluns, en l’última sessió abans de desplaçar-se dimarts a Gijón / VCF Media

Hugo Ferrer

València

La defensa està sent la línia per la qual més està patint l’entrenador del València CF, Carlos Corberán, en la present temporada. Amb les vendes de Cristhian Mosquera i Yarek Gasiorowski i l’arribada d’un únic recanvi, el tècnic va haver d’aferrar-se al fet que César Tárrega continuara amb la regularitat del curs passat, el fitxatge de José Copete isquera bé i Mouctar Diakhaby mantinguera el nivell amb el qual va acabar la Lliga 24/25 i el respectara la salut.

Una cosa és la teoria i una altra està sent la pràctica. Els plans, realment, no han eixit com es van planejar a l’estiu, quan la planificació esportiva va tornar a flaquejar en el moment dels fitxatges. A Copete li ha costat mostrar una versió òptima, Tárrega no està sent exactament el mateix jugador imponent de fa un any i Diakhaby va patir a Girona un trencament muscular als isquiotibials de la cama dreta.

A més, el suís Eray Cömert es va estrenar esta temporada en la Lliga en el Metropolitano com a titular amb una actuació notable. No obstant això, entrada la segona mitat, va haver de demanar el canvi i retirar-se amb molèsties al múscul que ha tingut Diakha més de dos mesos sense poder jugar.

L’única baixa que va confirmar este dilluns en sala de premsa Carlos Corberán va ser, precisament, la de l’internacional helvètic, encara que este dimarts el club va afegir la d’Arnaut Danjuma i Stole Dimitrievski. En canvi, hi ha la confiança que el francoguineà puga unir-se a l’expedició que viatja a El Molinón per a disputar els setzens de final de Copa contra l’Sporting de Gijón (21:00 h), i, fins i tot, que puga tornar a sumar minuts.

Carlos Corberán respira més tranquil amb vista a un tram final d’any amb dos partits crucials. El primer per a seguir amb vida en la Copa, i, sobretot, el segon per a assegurar a Mestalla contra el Mallorca (divendres, 21:00 h) que el València no acabe 2025 en zona de descens.

Descens en el rendiment sense el ‘4’

En principi, el concurs de Diakhaby com a titular urgix en grau més alt davant dels balears. Però Corberán té l’última paraula en la busca de confeccionar una línia de quatre en la qual Tárrega i Copete podrien ser els centrals d’inici i algun d’ells tindre descans en la segona mitat. L’altra alternativa seria el defensa i capità del filial, Rubén Iranzo.

El retorn de Diakhaby sembla vital en la reconstrucció d’un València que sense ell ha tingut una ratxa pèssima de resultats. Abans de la seua lesió a Girona, en la jornada 8, l’equip era dotzé amb huit punts en set partits. En els següents nou partits, comptant la derrota a Montilivi, els blanc-i-negres comptabilitzen menys punts, set, i són dessetens, a la vora dels llocs de descens. Sense ell, només se li ha guanyat al Llevant UE.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents