L’any 2025 continua adobant el canvi climàtic: el quart més càlid des de 1990 i pluges torrencials

L’hivern comença oficialment este diumenge, a les 4:03 h. L’astronòmic, perquè, climàticament, l’hivern ja ha començat. Arribats a este punt, el delegat de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Jorge Tamayo, ha fet un balanç climatològic de la tardor i de tot l’any 2025. Les dades d’Aemet remarquen la tendència dels últims anys: més calor i més pluviometria, encara que les pluges es concentren en pocs episodis. “2025 ha sigut extremadament càlid, la qual cosa manté la tendència dels últims anys. I, en general, humit”. “Un poc per damunt de la mitjana” de la sèrie, ha indicat Tamayo. L’any que acaba no entra en el podi dels més càlids des que hi ha registres (la sèrie arranca en 1990), però queda un escaló per davall: el quart més calorós. L’any passat, 2023 i 2022 van ser els tres anys en què es van batre registres per a destacar per les seues elevades temperatures.

El juny més càlid des que hi ha registres

En este 2025 s’ha registrat una temperatura mitjana 1,2 graus superior a la mitjana. Sembla una nimietat, però és una barbaritat. Tamayo va recordar, de fet, que l’objectiu planetari per a combatre el canvi climàtic és que en 2050 la temperatura mitjana no supere un increment d’1,5 graus. Part important de la culpa que l’any que es tanca haja sigut més calorós la té el mes de juny, quan es van registrar “mitjanes més elevades que en juliol”. Va ser el juny més càlid de la sèrie registrada, segons el delegat d’Aemet.

Pluja desigual i molt concentrada

La pluviometria presenta indicadors també en la línia dels últims anys. El valor mitjà de pluja acumulada a la Comunitat Valenciana va ser de 574 litres per metre quadrat, un 15 % superior a la mitjana històrica. Van ser precipitacions molt concentrades, exactament en dos moments de l’any: les borrasques de març i la dana Alice, en octubre. Dos episodis que venen a calcar el patró pluviomètric que regix amb el canvi climàtic: períodes llargs de sequera, que es tallen per episodis de pluges torrencials. A més, són desiguals des del punt de vista territorial: per damunt de la mitjana a València i Castelló i un 6 % per davall a Alacant.

El balanç de la tardor seguix els mateixos paràmetres. Setembre i octubre van ser mesos molt càlids. El 22, 23 i 25 d’octubre es van registrar les temperatures més altes. Va ploure un 10 % més de l’habitual i l’aigua va caure també en pocs dies de setembre i de la citada dana Alice. El rècord de pluges se’l va emportar Barx, a la Safor, amb 553 litres per metre quadrat. Este municipi és ja un clàssic en això de situar-se en els primers llocs per les copioses precipitacions registrades.

Nits tropicals, clima extrem

La tendència de temperatura i pluges dels últims anys permet concloure que es repetixen dos constants: més calor i més aigua caiguda del cel. Podria dir-se que el clima s’està “tropicalitzant”? Les dades enganyen. La mitjana s’assemblaria a la de països amb este clima, però hi ha diferències substancials: en eixos casos no hi ha grans variacions, cada dia plou i la temperatura a penes oscil·la. Podria dir-se que climatològicament no hi ha estacions. “Per això a mi no m’agrada el terme tropicalitzar-se”, indica a este diari José Ángel Núñez, cap de Climatologia d’Aemet. El que està succeint amb el canvi climàtic és que “cada dia el clima és més extrem, amb sequeres llargues i episodis de pluges torrencials”, agrega. Això sí, les nits “tropicals”, caloroses han vingut per a quedar-se.

“La mateixa quantitat de precipitació s’està acumulant en menys dies de pluja, amb més torrencialitat, a costa de les precipitacions més eficients d’intensitat moderada o feble”, diu. “Per tant, hi ha indicis que estem davant d’un nou patró en la forma en la qual es produïxen les precipitacions en el nostre territori, amb pluges torrencials més espaiades en el temps, fenòmens més energètics i més focalitzats en l’espai, de duració més curta i més intensitat puntual i més pròxims al litoral, amb una expansió de les dates típiques en les quals es produïxen les precipitacions torrencials”, ha conclòs José Ángel Núñez.

Suscríbete para seguir leyendo