El Consell obri la porta a alçar grans projectes en sòl protegit

El profús decret llei contra la hiperregulació aprovat divendres pel Consell, la segona part del Pla Simplifica de Carlos Mazón, a la qual Juanfran Pérez Llorca dona continuïtat, modifica o elimina prop de 750 articles inclosos en un centenar de normes autonòmiques. És, per tant, un decret molt transversal que afecta moltíssims àmbits de l’Administració, però que es deté especialment en alguns d’estos, com l’urbanisme.

En eixe sentit, inclou canvis de gran importància en els projectes d’interés urbanístic (PIA), una figura de creació recent orientada a facilitar l’arribada de grans projectes a l’autonomia. Així, la Generalitat, amb este pas més cap a la desregulació, donarà més facilitats als promotors per a la seua instal·lació. Els PIA són hereus de les actuacions territorials estratègiques (ATE) creades en 2012, que van fracassar totes. I que van ser substituïdes pels projectes territorials estratègics (PTE), que sí que van tirar avant, com la gigafactoria de Sagunt, la seu de PLD Space a Elx o el projecte d’Edwards Lifesciences a Montcada, ja que no requerien reclassificar terrenys ni canviar el planejament municipal.

El decret relaxa les condicions dels PIA per mitjà de modificacions en la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup). Una de les més importants és l’eliminació de la restricció que impedia que estes iniciatives privades de gran impacte s’implantaren en terrenys el sòl dels quals està classificat com a no urbanitzable protegit —terrenys de domini públic o hidràulic o espais forestals i ecològics subjectes a mesures de regeneració o conservació, entre altres— o forma part de la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana, la xarxa autonòmica que integra les zones de més valor mediambiental, cultural o visual, i que fins ara obligava les noves activitats que s’implanten a “adequar-se” als seus requeriments.

Amb la nova redacció, estos projectes podran establir-se “en qualsevol part del territori” valencià, “amb independència de quina siga la zonificació, classificació, l’estat d’urbanització o l’ús previst del sòl pel plantejament urbanístic i territorial anterior a la seua aprovació”.

La Generalitat imposarà el seu criteri als municipis

En cas que el terreny triat siga sòl no urbanitzable protegit o estiga en la infraestructura verda, “el Consell decidirà la implantació del projecte, després de considerar les al·legacions presentades pels ajuntaments afectats, així com per l’òrgan sectorial autonòmic competent”.

Amb este últim fragment, la Generalitat s’arroga la capacitat de tindre l’última paraula en cas que l’ajuntament de la localitat a on s’implantarà el PIA s’opose a este, amb la qual cosa podria executar el projecte malgrat una hipotètica oposició municipal.

Així mateix, i malgrat que el segon macrodecret de simplificació busca, segons el Consell, combatre la “inflació normativa” i es compromet a derogar o alleugerir una llei per cada una nova que s’aprove, quant a la Lotup inclou articles addicionals que expandixen el seu abast i, de nou, flexibilitzen alguns requisits previs.

Avaluació ambiental reduïda “a la mitat”

Un d’estos afecta els instruments d’avaluació ambiental, que en molts casos es presenten com a llast dels interessos empresarials per l’alentiment que suposa per al sector privat obtindre totes les llicències corresponents.

Així, el nou decret contra la hiperregulació preveu una reducció generalitzada dels temps respecte al que establix la Llei de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana. En concret, establix que “tots els terminis establits en esta regulació es reduïxen a la mitat” quan el projecte haja de ser autoritzat mitjançant una llicència ambiental o una avaluació d’impacte ambiental. S’exclouen les iniciatives que requerisquen una autorització ambiental integrada, requerida per a activitats contaminants i que no registra canvis.

Menys obligacions laborals

La relaxació de les condicions als grans projectes no arriba únicament per la via ambiental, sinó que també afecta l’àmbit laboral. En eixe sentit, es modifiquen les característiques mínimes exigides a estes iniciatives, i les fa, de nou, més accessibles al sector privat.

D’esta manera, mentres que fins ara s’exigia als promotors d’estes iniciatives la generació de, com a mínim, 200 llocs de treball “amb contracte indefinit i a jornada completa”, amb el nou decret de simplificació s’elimina la concreció i només es requerix la creació d’una “quantitat rellevant” d’ocupacions “en funció del volum i les característiques de l’activitat”.

En qualsevol cas, este segon pla de simplificació que valida el Consell des de l’inici de la legislatura fins ara, encara ha d’afrontar un periple parlamentari en el qual pot patir modificacions.

Encara que el text s’ha aprovat com a decret llei, fet que implica la seua immediata entrada en vigor i acurta els tràmits en les Corts, és probable que acabe convalidant-se com a projecte de llei, una fórmula que implica més controls i que, sobretot, permet als partits presentar-hi esmenes. Així va succeir ja amb el primer decret, per exigència de Vox, i, tal com va admetre el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, divendres, “entra dins del normal” que torne a repetir-se la història.

Suscríbete para seguir leyendo