Les primeres (i polèmiques) plantes solars de la Safor en sòl no urbanitzable

Fins ara, l’interés per generar energia fotovoltaica en la comarca de la Safor s’havia limitat a les àrees urbanes, especialment en el sostre de grans naus industrials situades en els polígons, a on no tenen cap impacte ni visual ni sobre el medi natural. Així, es poden veure milers de panells solars en diferents municipis, cas de Vilallonga o Xeresa, a on les mateixes empreses propietàries trauen una alta rendibilitat d’esta energia que, una vegada finançat el muntatge, és gratuïta.

És cert que en algunes àrees rurals també han proliferat estructures de plaques solars de dimensions reduïdes, generalment per a autoproveïment o per a alimentar grups de bombament i impulsió d’aigua per al reg de finques agrícoles.

Res semblant al que ara vol escometre l’empresa Sun Hive, amb seu a Alacant però de capital britànic, que s’ha atrevit, per primera vegada en la comarca, a dissenyar plantes fotovoltaiques de gran grandària sobre sòl no urbanitzable. Almenys dos d’eixos projectes ja s’estan tramitant en les institucions.

Es tracta de dos horts solars situats a poca distància un de l’altre. El primer, en el terme d’Ador, i el segon, en el de Palma de Gandía, i els dos coincidixen en el paratge de Marxuquera, un espai majoritàriament dominat per les explotacions agrícoles i jalonat d’àrees amb vivendes construïdes fa anys fora d’ordenació.

Instal·lacions comunes

En conjunt, les dos plantes ocuparien una superfície pròxima als 20.000 metres quadrats, equivalent a dos places del Prado de Gandia, i generarien poc més de dos megavats/hora a ple rendiment. El fet d’estar a poca distància, la d’Ador a ponent de l’encreuament anomenat Quatre Camins, i la de Palma entre el camí principal de Marxuquera i el que conduïx a Gandia per la Cova Negra, permetria construir instal·lacions d’evacuació d’energia elèctrica comunes, fet que abaratiria els costos de les obres.

Malgrat l’embossament de projectes per a instal·lar panells solars en sòl no urbanitzable que hi ha en la Generalitat, la planta que Sun Hive vol muntar a Ador ja està en fase d’exposició pública, mentres que la de Palma de Gandía encara no consta que s’haja remés a l’Ajuntament.

Les dos plantes estan sobre sòl no urbanitzable comú d’ús agrícola, però no és protegit, de manera que queda en mans de la Generalitat la seua autorització. Segons indiquen l’alcaldessa d’Ador, Manela Faus, i el regidor de Sanitat, Salut Pública, Indústria i Transició Energètica de Palma de Gandía, Adolf Minyana, en cap moment l’empresa promotora d’estos parcs solars de grandària mitjana s’ha dirigit a les autoritats locals, la qual cosa ha generat estranyesa.

Al·legacions ja aprovades a Ador

La planta solar per a generar energia fotovoltaica que Sun Hive ha plantejat en el terme d’Ador s’assenta sobre sòl no urbanitzable comú, com així ho estipulen les normes subsidiàries vigents en este municipi, que daten de l’any 1992. Amb eixa catalogació, la Generalitat podria donar el vistiplau, però, de moment, ja ha trobat el rebuig de l’Ajuntament, que ha aprovat un document tècnic d’al·legacions.

El consistori assenyala que una planta d’eixes dimensions suposarà una “transformació estructural i irreversible del sòl” que indubtablement afectarà un paisatge singular que es vol protegir. En eixe sentit, el consistori assenyala que en 1992 ni hi havia projectes d’eixa classe ni s’esperava que cap promotor plantejara la construcció de grans generadors solars, i afig, dirigint-se a la Generalitat, que aprovar eixa actuació en sòl no urbanitzable comú “vicia el sentit original i normatiu” d’eixa qualificació urbanística. Més encara quan ja existix sòl industrial al qual, afig el consistori en les seues al·legacions, “li correspon expressament esta mena d’usos”.

A més de l’estranyesa que ningú de l’empresa promotora s’haja dirigit a les autoritats locals per a presentar la seua idea i, en tot cas, aclarir tots els dubtes que puguen sorgir, l’Ajuntament recorda que la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup) consagra preservar el paisatge i que cada tipus de construcció ha de situar-se en el sòl que li correspon. Per tot això, insistix a la Generalitat per tal que no autoritze el projecte presentat.

Suscríbete para seguir leyendo