Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Temporal de pluges

La similitud entre l’últim “tren de tempestes” i la dana de 2024 assenyala una intensificació d’episodis extrems

Els experts destaquen les connexions dels patrons meteorològics del fenomen d’este diumenge amb la riuada de 2024

El delegat d’Aemet subratlla que els fenòmens hivernals que abans eren moderats ara adquirixen una violència superior

Mapa de precipitacions de la dana de 2024 i l’alerta roja per pluges d’este diumenge a València

Mapa de precipitacions de la dana de 2024 i l’alerta roja per pluges d’este diumenge a València / AVAMET

Gonzalo Sánchez

Gonzalo Sánchez

València

València va reviure este diumenge el fantasma de la catàstrofe. I no només de manera metafòrica. L’activació de l’avís roig per pluges torrencials va planar sobre la província i Emergències va tornar a enviar dos Es-Alert per risc d’inundacions. Encara que la magnitud dels danys no ha sigut comparable, els experts assenyalen que el comportament del tren de tempestes va seguir un patró de perillositat similar, marcat ara per un hivern “excepcionalment energètic” a causa de l’alta temperatura de la mar a conseqüència del canvi climàtic. Es tracta, per tant, de dos fenòmens extrems de característiques similars en poc més d’un any. Este últim, fora del període habitual de danes a la Comunitat Valenciana.

Jorge Tamayo, delegat de l’Aemet a la Comunitat Valenciana, i Jorge Olcina, catedràtic de la Universitat d’Alacant (UA), coincidixen que la imatge de radar manté una semblança visual innegable amb el desastre d’octubre de 2024. El fenomen es definix tècnicament com un “tren convectiu”: una successió de tempestes que es regeneren i dissipen de manera contínua sobre una mateixa zona. No obstant això, hi ha diferències.

Diferències en la “diana” de les pluges

Malgrat la semblança visual, la distribució geogràfica dels pics de precipitació va variar significativament. En la dana de 2024, la pluja es va concentrar, amb una violència inaudita, en la Foia de Bunyol i l’Horta Sud, impulsada per un flux de vents des de la mar molt intens que va espentar l’aigua cap a l’interior i les muntanyes. Això explica per què en aquella ocasió a penes va ploure en la costa.

Per contra, l’últim cap de setmana, eixe vent de llevant no va ser tan fort, la qual cosa va permetre que les pluges es quedaren estancades en el litoral i afectaren sobretot les comarques de la Ribera i la Safor. A més, mentres que en octubre la descàrrega va ser “brutal” en tot just cinc o sis hores, el d’este diumenge va ser un temporal més persistent que va permetre una evacuació de l’aigua més progressiva.

Una mar que no es refreda: 2.000 llamps en desembre

El que més ha sorprés els meteoròlegs és la inusual càrrega elèctrica d’este temporal hivernal. Es van registrar 2.057 rajos a la Comunitat Valenciana, una xifra que multiplica quasi per deu el rècord anterior per a un mes de desembre en este segle. Esta activitat és pròpia de finals d’estiu i es deu al fet que el Mediterrani, encara que ha baixat de temperatura, continua alliberant una energia impròpia per a estes dates.

Jorge Olcina destaca que estos núvols “carregats d’energia” no són habituals en els temporals d’hivern clàssics. Este fenomen és coherent amb el calfament global, que està transformant la dinàmica del Mediterrani: el contrast entre una mar encara calenta i l’aire fred de les capes altes genera tempestes molt més violentes i energètiques del que dicta l’estadística històrica, explica Olcina.

Fenòmens més extrems

Este increment de l’energia disponible en l’atmosfera no només afecta la quantitat de llamps, sinó que altera l’estructura mateixa de les tempestes hivernals. Tamayo advertix que, amb l’augment de la temperatura global, els fenòmens que abans es consideraven moderats ara adquirixen una violència superior. El que abans era una pluja contínua i mansa d’hivern s’està convertint, a causa de l’excés de calor acumulada en la mar, en esdeveniments convulsos i de caràcter tempestuós que posen a prova les infraestructures actuals.

“És prompte per a dir que la tempesta està directament relacionada amb el canvi climàtic, perquè, com diem, és una tendència, però, per descomptat, sí que ha sigut més violenta del que hauria de ser per culpa d’este calfament”, explica el delegat d’Aemet. De fet, les prediccions de l’agència revelen que la dana de 2024 va ser entre un 15 i un 20 % més letal del que hauria d’haver sigut a causa de les conseqüències de la crisi climàtica, que provoquen que la mar tinga un excés de calor (i, per tant, d’energia) que pot acabar costant vides, com es va evidenciar aquell 29 d’octubre.

Defensa de la predicció científica

Davant del debat sobre la gestió de les emergències, Jorge Olcina és categòric: “Aemet no es va equivocar i tampoc es va equivocar en 2024”. L’expert sosté que els avisos d’esta tardor i hivern estan plenament justificats pels llindars de risc registrats, que obliguen Protecció Civil a llançar alertes per a protegir la població.

Per als meteoròlegs, els esdeveniments demostren que la precisió en la predicció és vital. “Els llindars mínims es van complir” —explica Olcina— “i les alertes van respondre a una realitat física innegable: una atmosfera cada vegada més inestable i perillosa. La lliçó d’este nou tren convectiu és clara: en un escenari de canvi climàtic, la prevenció basada en la ciència és l’única via per a minimitzar danys davant de fenòmens cada vegada més recurrents”.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents