El canvi climàtic li costa 150 milions en 2025 al camp valencià
La Unió Llauradora destaca que l’any que acaba ha estat marcat també per les plagues, la pesta porcina i la grip aviària, i la falta de relleu generacional

Danys climàtics en cultius citrícoles / Levante-EMV
Enfront dels negacionistes del canvi climàtic, els agricultors valencians posen dades al perjuí que les onades de calor extremes o les pluges desmesurades estan provocant en el camp: més de 150 milions d’euros en 2025. Este és el càlcul que fa la Unió Llauradora i Ramadera en el seu balanç sobre l’exercici passat en el sector primari de l’autonomia, que, a més de la meteorologia, va patir els efectes de les plagues, de la pesta porcina i la grip aviària, dels danys de la fauna salvatge i de la falta progressiva de relleu generacional.
La meteorologia li està resultant onerosa al camp. Els diferents temporals de pluja i pedra van provocar unes pèrdues al sector d’aproximadament 40 milions d’euros. Però hi ha més, perquè esta activitat va continuar suportant els devastadors efectes de la dana d’octubre de 2024. La Unió assegura que este 2025 va revelar que hi havia 214.000 tones perdudes de capacitat productiva en els diferents cultius, amb un valor de 103,6 milions d’euros.
Riuada
És el que han deixat d’ingressar agricultors de cítrics, caqui, vinya o olivar, és a dir els que es van veure més damnificats. Es tracta d’una quantitat a la qual cal sumar els més de mil milions en pèrdues directes que, segons l’organització liderada per Carles Peris, va provocar la gran riuada que va assolar la província de València.

Imatge d’una protesta de socis de La Unió en 2025 / Levante-EMV
A més d’esta mena de danys, diguem, conjunturals, el camp valencià es veu afectat per un fenomen estructural, que és la pèrdua creixent de relleu generacional. La Unió sosté les seues afirmacions en l’Enquesta sobre estructura de les explotacions agràries de 2023, que posa en relleu la baixa presència de jóvens en la direcció d’esta mena de centres de treball. En tres anys, el nombre total de caps d’explotacions menors de 34 anys ha disminuït un 10,4 %, de tal forma que, en l’actualitat, només el 7,1 % dels titulars té menys de 40 anys, mentres que el 56 % està per damunt dels 55 anys.
Retallades
Però hi ha més. D’una banda, l’organització agrària denuncia les retallades en les ajudes de la Generalitat per a les activitats agrària i ramadera executades en 2025: van ser 54 milions d’euros destinats “a altres finalitats alienes al sector”. D’altra banda, hi ha també el context internacional. La Unió critica les retallades en la política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea, que ha provocat una reducció del 14 % en el nombre de perceptors d’estes ajudes a la Comunitat Valenciana. És a dir, 5.476 menys.
L’acord entre la UE i Mercosur és una altra de les grans preocupacions d’esta activitat. La Unió destaca que la pressió ha aconseguit retardar un mes la firma d’eixe document “lesiu” i va aconseguir la inclusió del cultiu dels cítrics com a producte sensible a les mesures de salvaguarda, però, com diu l’entitat, “no és més que una xicoteta victòria”, perquè l’amenaça encara plana. I, clar, també hi ha els aranzels dels Estats Units introduïts per Donald Trump després d’arribar a la presidència el gener passat. La imposició de taxes del 15 % als productes agroalimentaris de la UE “va generar un fort impacte en el sector”, que, en el cas valencià, exporta per valor de 366 milions al país nord-americà.
Fauna
Finalment, La Unió destaca les pèrdues de 60 milions d’euros per la incidència de la fauna salvatge, singularment per l’expansió del senglar. Este animal està en la diana després del brot de pesta porcina detectat a Barcelona, que ha posat en alerta una activitat, la ramadera, que ha patit més esglais, com la grip aviària, la presència de llengua blava en els remugants a la Comunitat Valenciana o el focus de la malaltia de Newcastle detectada en algunes granges avícoles de Llutxent. D’altra banda, el ram agrari “viu pendent d’un fil” per les plagues que sotgen estos cultius, singularment l’expansió dels trips de Sud-àfrica, que han colonitzat les zones productores de cítrics, caqui o magrana i que podrien, fins i tot, afectar determinades hortalisses. També, pel temut fong de la taca negra, que afecta els cítrics.
Suscríbete para seguir leyendo
- L’Aemet notifica un canvi d’oratge a València i posa data al retorn de les pluges
- Negociació activa per Justin de Haas
- La multinacional valenciana Istobal obri una nova filial a Noruega amb la compra d’un distribuïdor local
- Adeu a Pérez Casado, el gran transformador de la ciutat en la Transició
- Relleu en Compromís: el diputat Carles Esteve es llança a liderar el partit fundat per Oltra
- València acollirà les dos proves de vela més importants de l’any
- Desesperació: una promoció de 156 vivendes a València rep 500 peticions de compra
- Els moments més difícils de Pérez Casado