El Roig Arena i la incertesa sobre el Museu Sorolla marquen l’any cultural valencià

Si 2025 ha sigut un any singular en la cultura valenciana no és només per l’acumulació d’estrenes, exposicions o festivals, sinó perquè dos grans moviments han alterat l’agenda valenciana: la inauguració del Roig Arena, el nou gegant de l’entreteniment i l’esport, i l’avanç —encara envoltat d’incerteses— del futur Museu Sorolla en el Palau de les Comunicacions. Entre els dos pols s’ha dibuixat un any que combina iniciativa privada, memòria artística, reconstrucció després de la dana i un debat renovat sobre quina ciutat vol ser València pel que fa a la cultura.

Tots els focus estaven posats en la tornada a la normalitat després de la barrancada del 29 d’octubre en llibreries afectades i col·leccions artístiques, a més de tallers de creadors, associacions i arts escèniques. La Fira del Llibre de València va celebrar la seua 60a edició, foragitant dubtes respecte a la seua viabilitat fins i tot quan els fons públics arribaven tard. No obstant això, en maig, l’anunci del llavors president, Carlos Mazón, de la firma d’un conveni amb la Hispanic Society de Nova York per a portar obres de Joaquim Sorolla a València va trencar l’agenda prevista per a 2025.

El desig polític —no necessàriament social— de portar un bon tros d’obra de l’artista valencià a la seua terra es va plasmar en un contracte a deu anys de cessió d’obra per valor de 15 milions d’euros. Per a albergar-la i mostrar-la al públic, arribava la iniciativa següent, que passa per adequar el Palau de les Comunicacions, abans Correus, per a convertir-lo en un espai denominat Generalitat Valenciana–Hispanic Society of America–Col·lecció Sorolla.

La rehabilitació inclourà una cafeteria, una botiga i unes 240 obres de Sorolla entre olis, dibuixos, correspondència i arxiu documental. Tot això adquirit, en el segle passat, pel fundador de la Hispanic, Archer Milton Huntington, la societat del qual travessa una greu crisi i este conveni alleujaria, parcialment, la seua situació.

No s’inclourà Visió d’Espanya, els grans murals pintats per l’artista que sí que va portar la Fundació Bancaixa en 2008. Entitat que recentment acaba d’inaugurar una altra mostra sobre Sorolla gràcies a l’acord amb el Museu Sorolla de Madrid, temporalment en obres, que ha cedit la seua col·lecció a la Fundació perquè siga exhibida mentres està tancada.

El principal promotor d’este nou museu valencià va ser el mateix Carlos Mazón. Ja com a expresident, està per veure si el pla seguirà avant en 2026 amb Juanfran Pérez Llorca a càrrec de la presidència autonòmica, si es derivarà a Cultura o si queda suspesa temporalment, ja que el conveni només entra en vigor una vegada les obres arriben a València.

La iniciativa privada canvia el pas

L’altre punt d’inflexió enguany ha sigut, sense cap dubte, l’aposta de Juan Roig per transformar la relació de la ciutat amb els espectacles massius i situar-los en el Roig Arena, un espai versàtil que ha sacsejat l’agenda de concerts des que va obrir les portes el 6 de setembre. L’edifici acull els partits del València Basket femení i masculí, però, com a recinte musical, és, en estos moments, el més a l’avantguarda tècnicament a Espanya.

Totes les fotos de la gran estrena del Roig Arena

Ver galería

Tant és així que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va voler superar-lo en capacitat afegint huit seients al seu Movistar Arena. Una anècdota que no enfosquix la transcendència que ha tingut per a València: s’ha celebrat la gala de Los 40 Principales Music Awards amb Rosalía estrenant Lux, Joaquín Sabina va fer tres concerts seguits, va actuar Quevedo i quasi mig centenar d’artistes en tan sols un trimestre. El rastre de confirmacions per a 2026 és incessant.

Va suposar una inversió de 400 milions d’euros i té capacitat —segons l’espectacle i la disposició del públic— de fins a 20.000 assistents, amb una segona sala, compatible amb la gran, de 2.000 persones. Les previsions de l’equip del Roig Arena indiquen que, de setembre de 2025 a setembre de 2026, més d’un milió de persones podrien passar pel recinte.

De base, la resiliència

Més enllà d’estos dos grans focus, la cultura valenciana ha viscut un any marcat per la resiliència. Després de la dana que va afectar nombrosos espais i obres, el Consorci de Museus va impulsar una programació extraordinària dedicada a fer costat a artistes damnificats i a reactivar la creació local. Vint-i-huit exposicions, més de 160 artistes i un esforç explícit per convertir l’adversitat en oportunitat creativa han sembrat un relat de reconstrucció en el món de la cultura.

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) ha reforçat el seu paper com a espai d’educació, mediació i experimentació. I el Museu de Belles Arts de València ha exhibit una programació que alterna grans noms —com la mostra d’obres mestres de la Col·lecció BBVA— amb revisions contemporànies i exposicions històriques.

Les dones prenen l’IVAM

No només això, sinó que, en la resta de museus, la programació ha sigut arriscada, fins i tot amb els pressupostos reduïts —i prorrogats— des de 2024. En el cas de l’IVAM, les dones han dominat, amb exhibicions de Simone Fattal, Soledad Sevilla o Cristina García Rodero, que han marcat l’agenda en un any de transició entre la direcció de Nuria Enguita i l’arribada de Blanca de la Torre.

Quant a l’audiovisual, La Mostra de València – Cinema del Mediterrani va celebrar el 40 aniversari de la mà de la seua nova directora, Sara Mansanet. La mateixa edat que Cinema Jove, que també complia 40 anys i que serà l’última edició que dirigisca Carlos Madrid, a l’espera que l’Institut Valencià de Cultura (IVC) decidisca qui pren les regnes de la pròxima convocatòria.

Precisament, serà l’IVC qui s’enfronte a un any complex per la seua relació amb les arts escèniques, molestes pel retard de les ajudes i subvencions públiques o la confecció del Circuit Cultural Valencià.

Suscríbete para seguir leyendo