Sense menjadors socials: “Tenim famílies en llista d’espera i no les podem atendre”

Són l’aliment diari de 500 persones, però no reben ni un euro en ajudes públiques. L’alimentació no puntua en els concursos de les subvencions i els convenis. No obstant això, alcen la veu per a contar que València i l’àrea metropolitana requerixen menjadors socials, perquè, davant d’un preu de la vivenda prohibitiu i una cistella de la compra a l’alça, la necessitat augmenta. Es diu El Puchero i és un menjador social diferent, ja que funciona com una casa de menjars preparats per tal de dignificar la pobresa.

En 2013, l’empresa Sanlúcar Fruits va posar en marxa el primer Puchero de València i ho va fer en el barri d’Orriols, amb 80 usuaris. Tres anys després, l’Associació Coordinadora Solidària de l’Estiba del Port de València va apostar per este projecte i va obrir un segon local en el Districte Marítim amb el nom d’El Puchero Portuario. Els dos menjadors socials es van unir per a formar el projecte “Cuines solidàries”, que ha rebut diferents premis i és exemple de gestió. No obstant això, alcen la veu davant de la passivitat de les administracions per una realitat que ells veuen tots els dies: la gent necessita menjar, i no té amb què pagar.

No obstant això, no hi ha preocupació per garantir l’aliment a qui no el pot comprar. És més, les traves de l’Ajuntament de València a l’hora de permetre el repartiment de menjar a la Fundació Ajuda una Família (que entregava menús diaris a persones sense llar fora del sistema de servicis socials) va obligar esta entitat a tancar. “Des que va tancar la Fundació Ajuda una Família superem la nostra ocupació un 150 %. Nosaltres hem hagut de posar un límit d’usuaris perquè no ens passe el mateix, perquè hi ha tanta necessitat que el projecte ha de ser viable o, al final, no es pot mantindre en el temps. Tenim llista d’espera i això és tremend”, expliquen des d’El Puchero Portuario, després de fixar en 500 el seu “sostre” d’atencions.

Llei contra el desaprofitament alimentari

Fa uns anys, l’entitat alertava de problemes per a aconseguir productes. Eixe problema ja s’ha superat amb la Llei 1/2025, de prevenció de pèrdues i desaprofitament alimentari, que obliga les grans superfícies a repartir aliments sobrants aptes per a consum, prioritzant la donació a entitats socials, per a evitar que acaben en el fem. Esta llei va entrar en vigor el mes d’abril de 2025 i busca reduir el desaprofitament un 50 % per a 2030, mitjançant plans de prevenció per a empreses i sancions per incompliment, com ara multes de fins a 500.000 euros.

No obstant això, des d’El Puchero Portuario advertixen que el problema no és la donació d’aliments, sinó tota la logística que comporta i que és, precisament, el més car. “Cada dia arrepleguem aliments de 14 supermercats. La logística per a arreplegar, traslladar i emmagatzemar els aliments és el més complicat, perquè és un gasto enorme. I, a més, cal tindre en compte que manegem un aliment delicat, d’una traçabilitat curta, perquè són productes a punt de caducar, cosa que genera un treball molt gran per al qual hi ha zero ajudes. Hem de llogar un camió refrigerat, perquè no tenim capacitat per a disposar de vehicles adequats. Per això tenim una capacitat limitada i a això ens ajustem. Però no té massa sentit que s’obligue les empreses a donar els aliments, cosa que està molt bé, i no es concedisquen ajudes per a projectes com el nostre. Fa dos anys que estem pendents d’un conveni amb l’Ajuntament de València, però no arriba. Ens posen d’exemple sobre com fer les coses, però, al final, necessitem recursos”, expliquen des de l’entitat.

Intervenció social

En El Puchero treballen nou persones: tres treballadors socials, tres cuiners, dos repartidors i un coordinador. I és que, en l’entitat, l’aliment és “l’excusa” per a dur a terme una intervenció més profunda. “Quan vam començar amb els menjadors, les famílies venien derivades d’altres entitats socials i era allí a on s’encarregaven de realitzar una intervenció de l’usuari. Però vam decidir obrir un local per a donar-los eixa intervenció integradora que necessiten. Entre les moltes coses que fem destaquen les classes de reforç escolar a menors, a Orriols, i un projecte d’oci per a donar-los alternatives més enllà d’anar al parc. En el centre nou que hem obert a Aiora fem classes d’alfabetització a espanyols i d’espanyol a persones migrants que estan aprenent l’idioma. També hi ha cursos de noves tecnologies, perquè, per exemple, sàpien traure’s la firma digital i tramitar les ajudes. Elaborem els itineraris en funció dels perfils per a centrar-nos en allò que necessiten, siga un taller de salut, contactar amb administracions o busca d’ocupació”, expliquen.

Suscríbete para seguir leyendo