La Universitat de València salva el llegat de la pintora Antonia Mir i tornarà al seu museu a Catarroja

Catarroja ha acomiadat una de les figures locals més influents en el panorama cultural. La pintora Antonia Mir Chust va morir el 28 de desembre a l’edat de 96 anys, però el seu llegat romandrà per sempre en el municipi de l’Horta Sud. El Museu Antonia Mir, situat en l’avinguda Diputació, va haver de tancar les portes després de la dana del 29 d’octubre de 2024, però l’Ajuntament de Catarroja espera tornar a obrir-lo “en el primer trimestre de 2027”, segons avança l’alcaldessa, Lorena Silvent.

La inundació del 29-O va arribar als dos metres en la zona a on es troba el museu, per la qual cosa tant l’espai físic com les obres de l’autora van resultar danyades. El museu albergava aproximadament 300 obres donades per Mir, filla predilecta de Catarroja, entre les quals hi havia dibuixos, olis, aquarel·les, pintures al pastel, serigrafies, gravats i retrats personals de l’autora realitzats per pintors valencians.

Després de la dana, la Universitat de València, institució acadèmica amb la qual Antonia Mir col·laborava per mitjà de la seua fundació, va ser l’encarregada d’arreplegar les seues obres per a estudiar l’estat en el qual es trobaven i poder restaurar-les. Ester Alba Pagán, vicerectora de Cultura i Societat de la UV, conta que, després de la catàstrofe, van anar al municipi a oferir la seua ajuda com a voluntariat. “Quan va tindre lloc la dana, vam tindre l’evidència que el museu s’havia vist afectat i ens vam desplaçar a Catarroja. El fang impedia poder accedir al museu i, fins un mes i mig després, no vam poder entrar. Una vegada es va poder, un equip de la Universitat va anar a fer un inventari de les obres”, recorda Alba. El primer inventari va ser a càrrec de María José Serrano.

Dos fases per a la recuperació

El que es van trobar en l’interior del Museu Antonia Mir van ser unes obres danyades per la “humitat” i els “microorganismes” generats pel pas de l’aigua i del temps. “L’equip de la UV va procedir a fer un registre, catalogació i diagnòstic dels danys per a poder procedir a l’evacuació. Era molt important poder traure les obres d’eixe espai per la quantitat de fongs que s’havien creat”, expressa la vicerectora. Amb l’ajuda de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), van poder traslladar les més de 300 obres, mitjançant el transport de l’empresa JoseArte, a una nau de Fira València, a on va començar la primera fase per a recuperar les obres: l’estabilització.

“Estabilitzar les obres consistix en un treball preventiu per a frenar la seua deterioració i poder salvaguardar-les per a, posteriorment, poder restaurar-les”, explica Ester Alba. Este treball va estar liderat pel professor del Departament d’Història de l’Art Álvaro Solbes i la investigadora del projecte d’investigació europeu Cheminova Carmen Cano. Va consistir en el secatge dels quadros amb deshumidificadors, l’aspiració i la neteja en sec del llenç i paper. Alba declara que esta és una “actuació d’urgència” per a procedir a la segona fase: la restauració.

Per a la restauració, les obres s’han dividit en dos parts. Una d’estes, les obres en paper, que són les més nombroses, les estan recuperant en el Taller d’Art i Restauració Bocairent, una empresa que col·labora amb la UV i que, de manera altruista, està recuperant el llegat de Mir. L’altra part, les obres en llenç, les té l’Oficina de Restauració i Difusió del Patrimoni Artístic de la Diputació de València, amb un treball que està “bastant avançat”.

Per la seua banda, mentres avança la recuperació de les obres, l’alcaldessa de Catarroja expressa que la memòria per a la reconstrucció del museu ja està a punt, falta que l’aprove el Ministeri, i que l’empresa Tragsa serà l’encarregada de redactar el projecte i executar l’obra. “Esperem que en gener ens validen la memòria i, a partir d’ací, començar amb el procés de recuperació del museu”, declara Lorena Silvent. Les obres, una vegada començades, tindran una duració d’entre huit i dotze mesos, per la qual cosa l’espai cultural podria obrir les portes d’ací a un any.

Referent cultural i feminista

La vicerectora de Cultura de la UV afirma que el treball de restauració dels quadros seguix el ritme previst per a la reconstrucció del museu i que també esperen “que d’ací a un any estiguen totes les obres a punt”. Per a Ester Alba, no només és important recuperar l’obra artística d’Antonia Mir pel seu caràcter “excepcional”, sinó que és important que es parle de l’autora pel seu “al·legat feminista” i per les portes que va obrir en el món de l’art. “És una autora que ha estat invisibilitzada i s’ha de parlar més d’ella, va ser una dona excepcional, valenta, pionera, que ha recorregut el món per a exposar la seua obra”, afig.

“Volem que el Museu Antonia Mir tinga més vida”, expressa Lorena Silvent, que relata que, durant estos dies, ha parlat amb la família per a continuar amb el llegat de la pintora en el municipi. “Una de les idees que han sorgit és la creació de classes de pintura de la Fundació Antonia Mir amb l’Escola de Persones Adultes de Catarroja (EPA)”, informa. D’esta manera, el consistori pretén seguir amb la difusió de l’obra de la catarrogina, que va desenrotllar una sòlida trajectòria artística i docent, a més de ser catedràtica de Dibuix i acadèmica de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. 

Situació de la cultura a Catarroja

Així mateix, Catarroja espera que el 2027 siga l’any del ressorgiment cultural del municipi després de la dana. A més de la reobertura del Museu Antonia Mir, el consistori espera poder reinaugurar el seu Teatre Auditori Catarroja Francisco Chirivella (TAC) el primer trimestre de l’any. “Estos són els nostres millors desitjos, esperem que es puguen complir i no isquen complicacions”, expressa l’alcaldessa socialista. El TAC, el seu gran múscul cultural, va vore’s greument afectat per la dana, que va arrasar el soterrani, a on hi havia sistemes elèctrics, canonades, tots els elements de l’escenografia, aparells de càrrega i ascensors.

La Casa de la Cultura no tindrà la mateixa sort i la seua reconstrucció serà més lenta, atesa la complexitat de les obres. El mateix ocorre amb l’EPA, la recuperació de la qual s’espera per a d’ací a “dos o tres anys”. Actualment, l’alumnat rep les classes en unes altres instal·lacions municipals i el consistori habilitarà, a més, unes aules prefabricades fins que tinguen el centre original.

Suscríbete para seguir leyendo