Els consistoris afectats reclamen al Ministeri personal qualificat i contractes d’emergència per a accelerar la reconstrucció

Catorze mesos després de la dana que va assolar l’Horta Sud, els municipis més afectats ja han identificat els principals obstacles que s’estan trobant en la reconstrucció. Tots bàsicament giren entorn de la poca capacitat que tenen els ajuntaments per a gestionar unes obres de tal envergadura.

Uns problemes compartits en les administracions locals en la zona zero, que han decidit aglutinar en un decàleg de necessitats per a fer-li-los arribar al Ministeri i que passen, sobretot, per la falta de personal qualificat i la necessitat de dur a terme contractes d’emergència per a agilitzar la reconstrucció en casos de gran necessitat com la reparació de la xarxa de sanejament. Encara que no està completament definit, sí que s’ha posat ja sobre la taula del comissionat per a la reconstrucció. També ho han exposat en la comissió de la dana que hi ha en la Federació de Municipis i Províncies, així com en la comissió no permanent de comptes de la Diputació de València, a la qual van ser convidats els alcaldes de la zona zero. I, encara que no s’ha tractat directament amb la Generalitat, sí que s’ha fet a través dels interlocutors de les diferents conselleries.

La primera exigència és clara i és una reivindicació dels consistoris després d’eixir del nivell d’emergència dels primers mesos: un procediment àgil de contractació pública que done eixe paraigua normatiu per a allò que tinga a veure exclusivament amb la reconstrucció. Només seria per a obres molt urgents, identificades amb informes tècnics que emparen eixa urgència, i respondre així a l’exigent normativa europea que és el que posen d’excusa en l’Estat per a no accedir a eixa reivindicació.

“Entenc, encara que no compartisc, que fer una piscina coberta siga una emergència, però i reconstruir la xarxa de sanejament? Hi ha alguna cosa de més emergència que el clavegueram que afecta directament la salubritat i la convivència?”, es pregunta Lorena Silvent, alcaldessa de Catarroja, una de les impulsores d’eixe document. En el cas del municipi, ja té les memòries elaborades, auditades i validades, i els fons de l’Estat, més de 70 milions, es van ingressar a principis de desembre, un any després, per això “cal una empara normativa que diga què es pot licitar per via d’emergència. Però cap administració supramunicipal s’hi vol pronunciar, perquè ha de ser per a tots els ajuntaments, però no podem comparar l’afecció a Paiporta, Catarroja i Algemesí amb la resta. En eixa línia estem intentant presentar este document que recopile necessitats, perquè encara queda molt per fer”, sentencia.

Falta de lideratge tècnic

El segon escull que s’estan trobant els municipis més afectats és la falta de personal qualificat i exclusiu per a la reconstrucció. “No és un tema d’habilitar normativa, és un tema de captar talent. Jo no puc publicar una borsa, perquè la gent es presenta a un contracte d’interinitat de tres anys i, quan pot, se’n va. Necessitem estabilitat, per això demanem que es mobilitzen tècnics del Ministeri, que estan formats i saben què és una macroobra, que vinguen ells a assessorar i a dirigir, perquè, al final, jo el que tinc és precarietat laboral. Amb esta línia actual de treball ningú acaba de fer un projecte. És difícil trobar arquitectes en el sector privat que vulguen firmar projectes que no han fet ells, és per això que la solució passa perquè ens adjudiquen tècnics d’altres departaments”, explica.

Per a Silvent, el problema està en l’amplitud de mires: “Si no ens deixen contractar gent, els ajuntaments hauran de crear departaments potents. El Govern pensa en la reconstrucció a quatre anys vista, i per a això pots fer contractes programa. Però és que jo estic fent un pla a 10 anys vista i necessite gent que el lidere tècnicament, perquè els polítics estem de pas, i, si esta reconstrucció no es lidera des de dins de l’Ajuntament, serà un fracàs”, assevera.

Eixe decàleg, que, segons Silvent, s’està elaborant a través de reunions bilaterals entre els municipis més afectats i també usant la Mancomunitat com a fòrum en el qual compartir experiències, exposa les necessitats a través d’una visió d’àrea metropolitana amb un objectiu molt clar, que és, per exemple, poder aconseguir que tots els municipis compartisquen el servici de protecció civil. “Que això es quede com una taula de treball, i ací està el repte, perquè, al tractar-se d’una àrea metropolitana, se suposa que els ajuntaments han de cedir part de les seues competències i poder afrontar problemes com són els de mobilitat o el canvi climàtic”, assenyala Silvent.

També s’exigix en eixe decàleg la possibilitat d’adquirir sòl, encara que la modificació del decret ja ho permet, tal com va informar Arcadi España els alcaldes dels municipis afectats en una trobada celebrada a Silla. “El decret està molt condicionat, però estem intentant que s’amplie, per a, així, poder amortitzar tots els diners de l’Estat que van generant interessos”, assenyala.

Un pla de vivenda i reforçar la salut mental

La vivenda també és un altre punt del decàleg, ja que la situació immobiliària de València està afectant l’àrea metropolitana. Els municipis volen saber, si cal construir vivenda pública, que almenys es tinga un bon sistema de mobilitat perquè eixa persona puga viure allí i desplaçar-se sense agafar el cotxe.

Finalment, en eixe document també es posa el focus sobre la salut mental. La dana ha afectat greument els seus ciutadans i els consistoris reclamen que es reforcen els centres ambulatoris amb estes unitats específiques. El problema que es troben és que són gestionats de manera independent a l’atenció primària, i hi ha molt de conflicte en l’àmbit administratiu, així com carència d’espai; problemes que des de l’Horta Sud es reclama que se solucionen En esta ocasió, l’òrgan competent seria la Conselleria.

Suscríbete para seguir leyendo