València comença 2026 amb poques obres, però grans, i les que arribaran

Poques, però espectaculars i decisives. La ciutat de València comença el 2026 amb carrers, places o barris sencers alçats per obres. És la constant en les ciutats, que mai poden ni deuen tindre el zero absolut en forma de tancats, interrupcions o molèsties, ja que la ciutat, quasi com un organisme viu, es mou al so de la seua pròpia vida. I encara per a l’any que comença s’han de sumar algunes actuacions molt efectistes.

La ciutat de València ha començat l’any amb poca activitat, i no per ser festiu, sinó per calendari. Hui, la ciutat està igual que demà o despús-demà. S’està, això sí, en temps de no moltes obres, però sí molt importants. I així continuaran durant molts mesos, amb l’esperança de donar un nou caràcter i aire a la ciutat.

Les obres són les que es veuen, però també són les que molesten. El mal necessari per a, teòricament, estar millor. En eixa condició, l’Estació Central, el canal d’accés, el bulevard García Lorca, el Corredor Verd o, directament, el soterrament de les vies del tren és l’obra més important, en calat, que ha viscut la ciutat des de la construcció del Pla Sud. Seguix el seu camí sense generar més molèsties que unes altres molt menys importants, ja que es desenrotlla en la zona ferroviària. Afecta mínimament el trànsit rodat i encara menys els vianants. Li queda molt de temps, anys, per a acabar.

Dins d’eixa megaobra, el particular viacrucis l’han de suportar els veïns dels barris nous del sud, que, amb les claus a la mà, han de conviure amb una obra conseqüència de l’altra: el desviament del col·lector, que complirà més d’un any de treballs en el bulevard. A esta obra caldrà afegir, arribat el moment, l’afectació (i materialització) que puga tindre l’anunciat pla d’infraestructures crítiques, amb la construcció de quatre pous municipals i quatre plantes potabilitzadores urbanes per a fer la ciutat autònoma de cara a una nova situació crítica.

Són coses que se saben i es veuen. El mateix que la reurbanització de Pérez Galdós, el resultat final de la qual encara no pot albirar-se. Caldrà veure si, per a setembre, està ja finalitzat.

Estes són les obres “en progrés” en un any en què es continuarà parlant de projectes en procés de creixement. El més senzill, el carrer Colón, la remodelació del qual s’ha presentat recentment i per al qual s’aportarà una inversió de 2,5 milions. El centre serà protagonista en els pròxims mesos, perquè 2026 ha de ser l’any en què comence a canviar la cara en un dels seus eixos fonamentals: Sant Vicent, Sant Agustí i avinguda de l’Oest.

També s’ha presentat recentment el nou episodi —les noves figuracions— de la futura plaça de l’Ajuntament, que, de moment, no passarà del paper durant l’any que comença. La seua remodelació, amb dos subplaces i una zona central en forma d’el·lipse, forma part del Pla Valentia destinat a homogeneïtzar el mobiliari i el paviment del centre històric, en línia amb altres capitals europees, amb l’objectiu de dotar la ciutat d’identitat.

I també en el centre, sense quasi afectació, perquè ja no és més que una tanca, però amb un resultat que cridarà molt l’atenció, la plaça del Mercat Central està en obres: la de les Covetes dels Sants Joans.

Nous asfaltatges

Una altra doble acció en ple carrer, els efectes de la qual notaran milers de persones, ha d’arribar en els pròxims mesos: el reasfaltatge fonoabsorbent en dos de les grans artèries de la ciutat: Corts Valencianes i Gran Via Marqués del Túria. En esta, a més, abans de tirar el quitrà, s’ha reformat la conducció d’aigua, comptant que no serà necessari tocar res en dècades.

Més a peu de parcel·la, però que també serà de carrer per la seua afectació, és una altra de les grans obres. A primers d’anys està previst i anunciat l’inici dels treballs del centre comercial Infinity, el gran pulmó social d’un barri, Turianova, que, de moment, no té més que cases, les quals continuen ocupant lentament les parcel·les. Ara mateix estan ja en fonaments les primeres en el costat esquerre del barri.

Precisament, el PAI de Turianova haurà de ser seguit pel de Sant Marcel·lí (ja en informació pública), i els extremadament ambiciosos del Grau o Benimaclet, que no gaudixen de perspectives en el curt termini.

Així mateix, este 2026 hauria de ser l’any de la façana marítima. Ja s’ha anunciat el Baluard de la Marina, un edifici singular amb 108 metres d’altura —la licitació del dret de superfície del qual està prevista que es duga a terme en la primera mitat de 2026—. També a principis d’any es presentarà el pla d’execució del Parc de Desembocadura, resolts ja els últims detalls per part de l’Autoritat Portuària de València.

A més, caldrà veure si la ciutat reprén la pugna per la Copa Amèrica (amb tota l’obra que porta aparellada). I la instal·lació de la desena de nous quiosquets prefabricats en vidre i metall hauria de portar lligada una rentada de cara del passeig marítim, tal com han demanat els hostalers i s’ha compromés María José Catalá. Però de moment no hi ha ni una ratlla traçada.

Últims carrils bici

En matèria de mobilitat sostenible, la ciutat de València està acabant la xarxa de carrils bici. De fet, 2025 ha sigut l’any dels barris del sud/sud-oest: Tres Forques, Arxiduc Carles, Camí Nou de Picanya… Ara en queden alguns que haurien d’estar finalitzats abans de Falles: els del carrer Sant Vicent i el gran eix de Gaspar Aguilar fins als limítrofs del cementeri. Són obres finançades amb fons europeus que, sí o sí, han de completar-se, i ara queda el dubte de quants traçats nous es dissenyaran en un futur immediat. Quedarà per posar en marxa, dotze mesos hi ha per a això, un carril ciclopedestre que ha de trencar l’històric aïllament de Natzaret amb els Camins al Grau, el projecte del qual està adjudicat des de fa més d’un any.

A l’espera dels col·lectors de la dana

Encara queda un autèntic magatzem de material en l’eixida de Castellar-l’Oliveral dins de la renovació de la canalització de l’aigua potable, els carrers de la qual continuen alçats a peu de vorera lluint canonades noves. Tanmateix, això no ha fet més que començar en les pedanies afectades per la dana, que han d’escometre la reparació completa de la xarxa de col·lectors després del desastre de fa un any i dos mesos.

Les obres en marxa i les que arribaran no estaran exemptes d’agres debats municipals, que, després de dos anys i mig, són altament previsibles. Per part de l’oposició, l’acusació al Govern de Catalá de viure de les rendes —projectes— passades. Els rectors de la ciutat, per la seua banda, afirmen estar complint les promeses: els 55 punts pautats en el debat de l’estat de la ciutat.

Suscríbete para seguir leyendo