Pressupostos, Mazón i pressió de Vox: l’examen de Llorca en les Corts

Juanfran Pérez Llorca posarà a prova, en els pròxims mesos, allò de la dificultat de ser profeta en la seua terra, entesa esta no com a Finestrat, ajuntament que va governar durant 10 anys fins al seu salt al Palau, sinó en les Corts, a on va tindre la seua última responsabilitat abans de ser triat president. El parlament en el qual va exercir de síndic del PPCV serà una de les aules en les quals el Consell sotmeta a examen l’aliança amb Vox, que ha mantingut amb vida la legislatura després de la dimissió de Carlos Mazón, un altre nom propi en l’hemicicle que cal sumar al test de Llorca, que també podria tindre en la cambra l’escenari dels seus desitjats (però complicats) pactes amb l’esquerra.

La idea genèrica de l’examen de l’aliança entre el Consell i Vox té proves concretes en les pròximes setmanes, a mesura que es vaja recuperant l’activitat en la cambra, cosa que tampoc serà immediata. La primera serà en una futura diputació permanent, este mes de gener, en la convalidació del segon macrodecret de simplificació administrativa, que els voxistes ja han avisat que acceptaran, però que obligaran al fet que siga tramitat com a projecte de llei, és a dir, que haja de passar per un període d’esmenes en el qual la formació de Santiago Abascal pot incorporar algunes exigències i forçar canvis respecte al pla inicial del PP.

El principal repte per a Llorca estarà en l’aprovació dels pressupostos. El Consell ha començat 2026 amb els pressupostos prorrogats, una situació idèntica a la de l’any passat, quan es van acabar portant a la cambra a mitjan març i van rebre el vistiplau dos mesos després, a finals de maig. La pugna de populars i voxistes en altres autonomies, amb eleccions convocades a Aragó i previstes a Castella i Lleó i Andalusia, ha fet que hi haja veus en el Govern valencià que dubten de la conveniència de presentar uns comptes per la dificultat del pacte.

No obstant això, en la seua primera compareixença en la cambra, el conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, es va fixar la presentació i l’aprovació d’estos comptes com un dels seus primers reptes. També els diputats de Vox es van referir a uns hipotètics pressupostos com la pista d’aterratge en la qual cobrar el peatge de la investidura a Llorca, incloses les demandes referides a la política fiscal o asfixiar financerament l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Estos podrien ser els últims comptes de la legislatura, bé per un hipotètic avançament o bé per l’augment del cost de negociació si s’acosta a maig de 2027, quan està prevista la cita amb les urnes.

L’escó 98

Eixa pressió de Vox es notarà també en algunes de les lleis que han de rebre el vistiplau de la cambra, tot i que tampoc s’espera que en siguen moltes. Entre estes hi ha la reforma de la renda valenciana d’inclusió, a on Vox ja ha proposat esmenes, com dificultar esta prestació a les dones que porten vel, i sobre la qual haurà de pronunciar-se el PP. També s’espera que arribe en algun moment una de les promeses de la legislatura: la llei de senyes d’identitat, publicitada fins a tres vegades en la tribuna de les Corts, sense concretar-se encara en res.

Com una assignatura més controlada per als interessos del Consell sembla la comissió d’investigació de la dana, en la qual PP i Vox compten amb les regnes dels temps i els compareixents. Un dels pocs moments incòmodes que li podrien quedar a l’executiu autonòmic és el pas de les víctimes, encara pendent. Més soroll genera la continuïtat de Mazón en el seu escó, fet que assenyalen les associacions com a motiu per a mantindre la seua distància amb Llorca i que l’esquerra agita per a mantindre la gestió de l’expresident com un incitament contra l’actual cap del Consell.

Mentres l’exdirigent autonòmic es mantinga com a diputat, és difícil que PSPV i Compromís prenguen la mà que els ha donat Llorca, verbalment, amb referència directa a la Mesa de les Corts o al Consell d’Administració d’À Punt. Eixos canvis s’haurien de plasmar en sengles votacions en l’hemicicle, igual que la renovació dels òrgans estatutaris que el president posa com a condició per a qualsevol acord. De moment, d’estes institucions, el Consell de Transparència i la Presidència d’À Punt seran les primeres a passar per la prova del cotó.

Suscríbete para seguir leyendo