El Roig Arena: epicentre del “millor espectacle esportiu de València”

El València Basket mana a Europa, brilla en La Lliga ACB Endesa i ha convertit el Roig Arena en un dels grans escenaris esportius de tot el continent. Mentres els dos clubs de futbol més representatius de la ciutat, València CF i Llevant UE, sobreviuen entre dubtes, crispació social, especialment a Mestalla, i la lluita angoixant per no descendir a Segona, el club capdavanter del bàsquet en el Cap i Casal viu un moment històric que captiva l’afició taronja i fa visible la Senyera en el centre del mapa europeu.

“Europa vibra en el Roig Arena. El millor espectacle esportiu de València. T’ho perdràs?”. Este eslògan amb el qual, a través de xarxes socials com Facebook, el club va promocionar a finals d’any la venda d’entrades per a la marató de partits que tindrà lloc en gener va més enllà del màrqueting. És la pura realitat que els fets sostenen. Després de completar-se la primera de les dos voltes, el València BC està competint al màxim nivell en Eurolliga, i, després de 14 jornades, és segon en la lliga espanyola, només per darrere del Reial Madrid. A més, amb un partit per jugar-se, els de Pedro Martínez estan en disposició d’igualar el balanç de 12 victòries i dos derrotes del rival blanc.

Els resultats, el joc vibrant i l’ambient generat en el nou pavelló han conformat un còctel perfecte que ha portat l’equip de bàsquet a una dimensió mai vista abans. En este sentit, la inauguració en setembre del Roig Arena, un dels estadis més moderns i amb millors qualitats en el Vell Continent, marca un abans i un després. Amb una assistència mitjana que supera els 12.500 espectadors, el recinte és en si mateix un al·licient extra perquè l’equip el senta com un fortí a defendre en cada partit. I, al seu torn, les victòries el convertixen en un reclam en auge dins del gran bàsquet continental.

Al pas avant que s’ha fet en l’aspecte estructural se suma necessàriament l’avanç en matèria esportiva, originat la temporada passada amb la tornada a la banqueta de Pedro Martínez, el triat pels fans des del títol ACB de 2017. Juntament amb Enric Carbonell, director general, i Luis Arbalejo, director esportiu, el coach ha sigut fonamental en la reconstrucció d’un grup capaç de plantar cara i imposar-se a qualsevol adversari jugant amb valentia ofensiva i un ritme frenètic. Jugadors com Darius Thompson, Kameron Taylor i Omari Moore s’han unit amb encert, en esta temporada, als qui ja marcaven la diferència en l’anterior: Jean Montero, Brancou Badio, Matt Costello… Una llista més àmplia en noms, perquè una de les virtuts per a mantindre, des de setembre a gener, el llistó en el més alt radica en la profunditat de plantilla.

Un equip que guanya i arrasa

València Basket no només venç, oferix l’“espectacle” que promet al públic. Les xifres parlen per si soles. El triomf contra el Surne Bilbao Basket (72-116) forma ja part de la història de la Lliga Endesa. El passat 2 de gener, l’equip va firmar una segona mitat demolidora amb 79 punts en tot just dos quarts, nou rècord de la competició en una sola part. Una exhibició d’atac que simbolitza l’estat de forma de l’equip taronja.

L’afició, entregada, té motius de sobres per a gaudir. A finals de setembre, els de Pedro Martínez ja van alçar el primer títol del curs, la Supercopa d’Espanya, després d’imposar-se a Unicaja de Màlaga en una de les semifinals (87-93) i al totpoderós Madrid en la final (94-98). Va ser el primer gran avís del que vindria més avant.

Víctimes de luxe a casa i fora

El Roig Arena ha sigut testimoni, des de l’inici del curs fins ara, de victòries d’enorme prestigi contra rivals de gran nom del bàsquet europeu. Per exemple, Barcelona (93-81), Fenerbahçe (94-79), Reial Madrid (89-76) —esta vegada, en Eurolliga—, Estrella Roja (76-73), Bayern de Munic (90-64), Anadolu Efes (94-82), Baskonia (91-81) o Partizan (86-73). I, lluny de València, la màquina taronja tampoc ha deixat d’accelerar i ha assaltat pistes històricament complicades com les d’Olympiacos (92-99), Panathinaikos (79-89), Milà (100-103), ASVEL (77-80), o Baskonia (89-91) en ACB. Està més que confirmat que això del VBC no es tracta d’una ratxa puntual, sinó d’un projecte sòlid i ambiciós.

Gener: Europa torna a mirar a València

La idea del “millor espectacle esportiu” de la ciutat es reforça amb una simple ullada al calendari que es presenta en gener. Un autèntic Tourmalet. Una dotzena de partits, pràcticament un cada dos dies. D’ací a final de mes en resten deu. Visitaran el Roig Arena clubs com Mònaco Basket, Paris Basketball i Maccabi Tel Aviv, i hi haurà desplaçaments a pistes mítiques com les de Fenerbahçe, Bayern de Munic o Reial Madrid. Rivals i escenaris similars als que, durant anys, s’associaven, especialment, al València CF i que es presenten, hui dia, de la mà del bàsquet i el València BC.

Un cartell d’altura en el qual tampoc falten els partits de l’equip femení. Terceres en la Lliga F Endesa i segones en el seu grup de la EuroLeague Women, per darrere del Fenerbahçe, el Roig Arena també experimentarà, amb les xiques entrenades per Rubén Burgos, el millor bàsquet femení, amb partits contra rivals de la talla de Perfumerías Avenida (11 de gener) en la Lliga, o Venezia (14 de gener) i Landes (28 de gener) en la competició europea.

El contrast amb el futbol

Este moment del València Basket contrasta de manera evident amb la realitat del futbol valencià. València i Llevant competixen molt lluny d’Europa i amb l’objectiu d’evitar el descens, en un clima de fort descontentament social, sobretot en els de Mestalla. Onze anys després de l’arribada de Peter Lim, el club de futbol viu una situació econòmica delicada, endeutat amb els bons de Goldman Sachs per a finançar un estadi nou, que no acontenta tots els valencianistes, i sense tot just ingressos extraordinaris per competicions UEFA o drets televisius.

Enfront d’eixe escenari, el València Basket, propietat de Juan Roig, representa estabilitat, creixement i ambició. Un projecte ben gestionat que il·lusiona, guanya i ompli un pavelló que ja és referència continental. Mentrestant, en el València CF només la seua massa social està a l’altura, que pobla cada 15 dies l’estadi de Mestalla en l’avinguda de Suècia.

Si s’amplia el focus a la Comunitat Valenciana, el Vila-real CF és l’únic club comparable a l’actual València Basket competitivament. L’equip groc és tercer en la Lliga i ha participat esta temporada en la UEFA Champions League, encara que amb un recorregut limitat i sense opcions de continuar en l’Europa League. Així i tot, el seu rendiment confirma que, ara com ara, el Vila-real domina un context futbolístic en què l’Elx CF també fa gaudir a la seua gent gràcies a una apassionant tornada a Primera Divisió, en la qual, a punt de tancar-se la primera volta de competició, respira tranquil i feliç a la meitat de taula.

Les dades reflectixen que, després del pas de Lim per la ciutat, l’esport d’elit es juga amb la pilota taronja. Es viu en color taronja. Mentres, el cap de setmana que ve, els equips de futbol de la ciutat competiran en els seus estadis per a tractar d’escapar del descens… Sobren més paraules.

Suscríbete para seguir leyendo