Vendes valencianes a Veneçuela: ceràmica i poc més

Poc té en joc la Comunitat Valenciana, en termes econòmics, amb l’actual crisi a Veneçuela. Les relacions comercials entre els dos territoris són molt escasses. Així que la incidència en els mercats petrolífers és la principal incertesa per als empresaris de l’autonomia, després que els Estats Units detinguera el president veneçolà, Nicolás Maduro, i deixara les regnes del país en la seua número dos, Delcy Rodríguez, sempre que no obstaculitze l’accés nord-americà al petroli de l’Estat chavista.

“Incertesa a curt i mitjà termini” és el que aventura la Cambra de Comerç de València en un informe publicat ahir sobre les relacions econòmiques amb Veneçuela. Les dades són eloqüents: les exportacions al país sud-americà van ascendir entre gener i octubre de 2025 a 28,5 milions d’euros, un 22,1 % més; i les importacions es van quedar en 1,5 milions, amb una pujada del 17,3 %. Els dos increments contrasten amb el descens del 26,8 % i del 72 % en cada cas que registra Espanya respecte del país del Carib, al qual va vendre per valor de 149 milions i al qual va comprar per 347, singularment pel petroli.

Partides

La Cambra detalla les principals partides que la Comunitat Valenciana va vendre a Veneçuela, en este cas amb dades referides a 2024. Un terç de les exportacions va correspondre a rajoles ceràmiques, amb 9,2 milions. A continuació apareixen articles d’aixeteria, màquines i motors, amb 2,3 milions, i matèries colorants, amb 1,9 milions. Quant a les importacions, el primer lloc és per a peix i mol·luscos, amb 821.000 euros, seguit de productes de panaderia, amb 290. Enguany, 90 firmes valencianes van vendre de manera regular a Veneçuela i 41 van ser importadores. En este país hi ha implantades 108 firmes espanyoles, tres de les quals són valencianes. La inversió entre els dos territoris és nul·la.

Oportunitats

Com a sectors d’oportunitat de la Comunitat en este país destaca l’alimentació, les infraestructures, el turisme i la digitalització. La indústria agroalimentària, afirma, constituïx un nínxol d’oportunitat per a desenrotllar la transformació del cacau, café o la dacsa, entre altres productes. Destaca, així mateix, la demanda a l’alça de subministrament d’adobs i fertilitzants per al sector agrari.

En el sector d’infraestructures i aigües, un dels principals reptes a futur de Veneçuela és la modernització de les infraestructures de comunicació (ferroviàries, ports i aeroports) i del sistema de subministrament d’aigües i de reg, “inversions a les quals poden accedir les empreses valencianes”.

Els servicis digitals tenen també un “potencial elevat de desenrotllament”, i el turisme és un sector amb grans oportunitats, aprofitant la riquesa natural del país, per a la inversió a mitjà i llarg termini en la mesura en què s’estabilitze la situació política del país.

Fortaleses

Cambra València destaca, així mateix, com a fortaleses de Veneçuela les seues elevades reserves de petroli i potencial de gas en alta mar i el seu patrimoni natural favorable per al turisme. Com a reptes, considera que el país ha de diversificar l’economia per a reduir l’elevada dependència del sector d’hidrocarburs; disminuir els nivells de deute i regularitzar pagaments; el control dels preus de manera que permeta reduir la pobresa i les desigualtats; reduir l’economia informal, la burocràcia i la inseguretat; reprendre relacions comercials i polítiques amb els països llatinoamericans i invertir en infraestructures i en tecnologia.

Suscríbete para seguir leyendo